David Bote, alcalde de Mataró (PSC): "La porta d’accés a l’habitatge no pot ser el delicte d’ocupar"

És un dels reptes. El nostre marge per construir habitatge és limitat perquè el que preveia el nostre plantejament està molt executat i no tenim, com altres ciutats, la possibilitat de fer molts pisos en zones noves. Hem fet mesures innovadores i hem posat molts recursos, però és un problema estructural.

Hi ha algunes dades que apunten que hi hauria a Mataró més de 2.000 pisos buits. ¿Quines són les mesures s’impulsen per mobilitzar aquest parc?

Hem fet un registre de tots els pisos buits, que no és gens fàcil, perquè només es pot aconseguir amb inspeccions i, per tant, és una tasca lenta. Hem imposat algunes sancions en casos molt flagrants, un recàrrec en l’IBI.

El 2024 es van denunciar 227 ocupacions. ¿Tenen dades segregades sobre quantes són persones que estan en situacions de vulnerabilitat i quantes són persones que suposen un problema de convivència?

No. De tota manera, sempre hem tingut una posició molt clara en aquest tema, i és que la porta d’accés a un dret no pot ser cometre un delicte. És com justificar que una persona que tingui gana ha de robar. A més, moltes vegades els intermediaris són persones que es lucren amb aquests problemes de vulnerabilitat. S’ha de tenir una tolerància zero davant el fenomen de les ocupacions. El sistema públic garanteix que tots hi accedim en igualtat de condicions i, per tant, no s’han de curtcircuitar les llistes de persones que estan esperant un habitatge a la taula d’emergència, que són sol·licitants de pisos de protecció oficial i que mereixen el respecte de ser tractats amb equitat.

Hi ha alcaldes que es neguen a empadronar amb l’argument que cal aplicar una contenció davant les persones que no tenen una situació regularitzada. ¿Entén aquest plantejament?

Si la gent vol parlar d’immigració, que parli d’immigració. Però que no utilitzin el padró, que és una eina de control per saber quantes persones viuen en el seu municipi i on. És una eina necessària per seguretat i per dimensionar correctament les necessitats del municipi. A partir d’aquí, el que hem demanat és poder canviar la llei i que es pugui desocupar de manera immediata quan es produeix una ocupació.

Respecte al repte demogràfic, ¿diria que Mataró té els serveis bàsics tensionats pel creixement poblacional?

La qüestió de fons és que el finançament municipal s’ha mantingut inalterat des dels inicis de la democràcia, malgrat que hem anat afegint serveis a la nostra cartera. Això ens genera una situació de tensió econòmica molt gran. El problema és no tenir prou recursos per poder prestar els serveis públics als que estem obligats.

També ha assenyalat que ha detectat un canvi en el fenomen clàssic de segregació urbana. ¿En què consisteix?

Està canviant que la gent s’ordeni per renda en un municipi, que era la realitat dels 80 i 90. Ara hi ha municipis que estan concentrant rendes més altes. Això genera un problema greu, perquè el municipi de referència de capital continua sent el que presta els serveis, però ho fa amb menys recursos perquè el valor cadastral és més baix i, per tant, recapta menys en IBI per habitant i el marge que té per finançar les polítiques públiques i locals és més baix. Això ens obliga a repensar-nos sobre què fer a escala local i d’altres administracions.

La primavera passada es van viure disturbis al barri de Cerdanyola amb enfrontaments amb la policia que van derivar en una desena de detinguts. ¿Quin pes tenen els problemes socials i de desigualtat allà?

Crec que molt poc. Ho vaig dir llavors i ho continuo sostenint ara: qualsevol acció contra la policia necessita una resposta i exercici d’autoritat. No hi ha cap societat que no avanci sense atendre les seves desigualtats, però que, alhora, no exerceixi el principi d’autoritat. Qui la fa, la paga. Res justifica que una persona atempti contra l’autoritat.

¿Li preocupa que l’extrema dreta estigui arrelant en barris com aquest?

Em preocupa la situació de fons, aquest malestar de la classe mitjana a nivell mundial que està intentant captar el moviment ultraconservador i les grans fortunes. A l’extrema dreta cal combatre-la, però també entendre el malestar de la ciutadania, escoltar-la, empatitzar i fer polítiques útils per posar-hi solució.

¿Tornarà a presentar-se a les eleccions del 2027?

És la meva voluntat.

¿Què cal fer amb l’extrema dreta? ¿És vostè partidari dels cordons sanitaris?

Cal continuar amb la política que ha fet el municipalisme en els últims 50 anys d’història d’èxit del nostre país. Quan les coses funcionen, no hi ha espai perquè d’altres utilitzin el malestar per a les seves finalitats polítiques ocultes. Alhora, s’han de combatre les mentides, les falsedats i les solucions màgiques. Cal eliminar el marge dels problemes i respondre amb claredat a les solucions populistes que han fracassat abans.

Notícies relacionades

Illa posa la directa als pressupostos

L’‘striptease’ de Feijóo

¿I cal pactar o no?

Històricament, he pactat amb gent que respecta les normes del joc. Jo crec que són forces antisistema. El que hi ha d’haver és un compromís de totes les forces que creiem en la democràcia per donar resposta a les diferents necessitats que té la gent.