Finançament, pisos i trens: Illa posa la directa cap als pressupostos

Mentrestant, a l’oasi de la Catalunya postprocés, les plaques tectòniques resisteixen els moviments sísmics d’aquests primers dies de l’any, que, de fet, li han servit al president Salvador Illa per deixar encarrilats els seus pressupostos. El Govern del PSC té marcades en vermell en el calendari del 2026 tres grans prioritats: diners, pisos i trens. És a dir, el nou finançament singular per a Catalunya; l’impuls del seu pla d’habitatge, que inclou limitar la compra especulativa, i el desplegament efectiu de la gestió catalana de Rodalies. I en la primera quinzena de l’any, Illa ha amarrat avenços clau en aquests tres objectius que deixen els pressupostos a l’abast de la mà.

La casella més important de les que quedaven pendents ja està gairebé superada. ERC, soci comú d’Illa i Sánchez, s’ha anotat el triomf d’anunciar el mannà del finançament singular. Catalunya, juntament amb l’Andalusia de la candidata a la Junta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, serà la comunitat més beneficiada amb el nou model, que aportarà a la Generalitat 4.700 milions més i la major part de la gestió de l’IRPF i l’IVA. 1.700 euros més per cada català, segons els càlculs del Govern. No obstant, l’entesa amb Oriol Junqueras encara no és completa: la seva exigència que la hisenda catalana recapti el 100% de l’impost de la renda abans de negociar els pressupostos continua encallada, però les posicions estan cada vegada més a prop i, com ha avançat EL PERIÓDICO, el Govern treballa amb la idea de presentar els comptes l’última setmana de gener o la primera de febrer.

Com s’esperava, el PP i el «foc amic» socialista han sortit en tromba contra el nou finançament, tot i que el Govern i la Generalitat sumen majoria en el Consell de Política Fiscal i Financera per tirar-lo endavant dimecres vinent. L’últim escull és Junts. El model pactat requereix diverses reformes legislatives que ha d’aprovar el Congrés i, com tantes altres vegades, Sánchez (i aquesta vegada Illa) està en mans de Carles Puigdemont. El líder de Junts fixarà dilluns les seves directrius, però el partit ja ha anunciat una esmena a la totalitat supeditada al fet que s’accepti el concert econòmic. La pressió d’Illa i Junqueras és màxima sobre Junts, on alguna veu municipal ja ha advertit que vetar l’arribada de més diners, amb l’excusa del ‘cafè per a tothom’, pot ser contraproduent.

Illa va incloure en l’escenificació de l’acord sobre finançament el seu altre soci, els Comuns, per exhibir estabilitat. La coalició de Jéssica Albiach aplaudeix amb força un pacte que dona oxigen al Govern del qual forma part Sumar, però tampoc compromet encara el seu sí als comptes d’Illa. Les seves condicions estan posades en l’habitatge: vol garanties que la Generalitat sancionarà els propietaris que se saltin els límits al lloguer i limitarà, com ha promès fer, la compra especulativa d’habitatge. En els dos casos, el Govern busca blindar-se legalment per evitar revessos judicials.

Notícies relacionades

David Bote, alcalde de Mataró (PSC): "La porta d’accés a l’habitatge no pot ser el delicte d’ocupar"

Els alcaldes, davant el repte comú de la immigració

Mentrestant, el propòsit de construir 50.000 pisos protegits més fins al 2030 avança i l’Executiu central acaba d’impulsar els primers 1.940 a través del concurs de terreny públic per edificar-los. El 40% d’aquests habitatges (771) s’aixecaran a l’àrea metropolitana de Barcelona i ja es preparen noves convocatòries de solars per a les pròximes setmanes.

Després de segellar el finançament i avançar en l’habitatge, Illa rebrà aquest dilluns el ministre de Transports, Óscar Puente, per formalitzar la creació de l’empresa mixta que gestionarà Rodalies de Catalunya des de Catalunya. EL PERIÓDICO ha avançat aquesta setmana tant l’acte de dilluns com els primers noms de l’equip de nou persones que dirigiran l’empresa, cinc representants designats per la Generalitat i quatre per part de Renfe. Serà un acte simbòlic, perquè el tràmit efectiu està pendent de la signatura oficial a la notaria, però carregat de rellevància perquè permetrà comprovar si suposa el punt d’inflexió que tants presidents han assegurat que arribaria quan Catalunya agafés les regnes d’un servei abonat al caos permanent.