Finançament autonòmic

Illa calcula presentar els pressupostos a final de mes després de desencallar l’IRPF al Congrés

El president, Salvador Illa, y el líder de ERC, Oriol Junqueras, el viernes en la Generalitat.

El president, Salvador Illa, y el líder de ERC, Oriol Junqueras, el viernes en la Generalitat. / Quique García / EFE

4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La segona setmana del 2026 ja ha deixat un dels acords polítics de l’any, el nou model de finançament, però no ha aconseguit aclarir la incògnita de si Catalunya tindrà nous pressupostos per poder deixar enrere la pròrroga que arrossega des de fa tres anys. El problema és que els Comuns exigeixen multes ja davant les vulneracions de la llei d’habitatge i ERC continua sense donar el vistiplau a negociar uns nous comptes catalans amb el president Salvador Illa perquè la Moncloa manté el rebuig a la llei que va presentar al Congrés perquè Catalunya pugui recaptar íntegrament l’IRPF. Malgrat la discrepància pública, entre bastidors, les posicions estan cada vegada més a prop per començar a curt termini les negociacions pressupostàries.

Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO de fonts coneixedores, la intenció del president Illa és presentar els comptes en societat l’última setmana del mes de gener. Això passaria per aprovar el projecte de llei en la reunió del Consell Executiu del 27 de gener –o, com a molt tard, del 3 de febrer–, per després, aquell mateix dia, registrar-lo al Parlament perquè comenci el recorregut parlamentari. Si la negociació arriba a bon port, Catalunya podria tenir nous comptes entre el març i l’abril. Serien els primers des d’aquell ja llunyà 10 de març del 2023, quan la Cambra catalana va aprovar els últims pressupostos catalans encara amb Pere Aragonès al capdavant del Govern.

El president Pedro Sánchez anant a rebre Junqueras dijous passat. /

José Luis Roca

La qüestió clau aquí és que l’assumpte de l’IRPF és més madur del que podria semblar. En primer lloc, a Catalunya hi ha sintonia total entre el Govern i ERC sobre el projecte. De fet, l’Executiu d’Illa ja ha començat a impulsar els primers canvis en l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) perquè a partir del 2028 comenci a encarregar-se d’aquest impost. Ara només falta acabar de convèncer el Govern de Pedro Sánchez. A la part catalana li val que el PSOE assumeixi el compromís de començar a tramitar la llei d’ERC al Congrés. Quan ho faci, això marcarà el tret de sortida a la negociació pressupostària a Catalunya.

La llei de l’IRPF que espera en un calaix del Congrés està redactada des del mes de setembre passat. El problema és que el Govern de Sánchez va demanar al Govern català i a ERC dividir la negociació en dues parts per treure’s pressió. Primer va voler tancar la carpeta del finançament, per abordar després la de la recaptació. Va pensar que gestionar les dues alhora generaria massa turbulències de cop provocades pel PP i barons socialistes crítics com Emiliano García-Page. Tancada aquesta setmana la primera carpeta, la segona és qüestió de temps.

En la seva compareixença de divendres, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, ja va deixar algunes pistes que aquest assumpte està més avançat del que les parts poden admetre públicament. Allí va evitar fixar «ultimàtums i línies vermelles» al PSOE i es va mostrar confiat a desencallar el tema de la recaptació «com més aviat millor». «ERC vol que hi hagi pressupostos en totes les institucions», va rematar. El to conciliador del republicà dista molt del que tenia el dia que el seu partit va registrar la llei al Congrés. Va ser el setembre passat i, aleshores, les negociacions sobre el finançament no passaven pel seu millor moment. Aquell dia, Junqueras va acusar els socialistes d’«immobilisme» i de «perjudicar la societat catalana i la seva economia». Les coses han canviat.

El tercer actor

Notícies relacionades

Perquè hi hagi nous pressupostos a Catalunya, Illa no en tindrà prou només amb els vots del PSC i ERC, sinó que necessitarà també els dels Comuns. El partit de Jéssica Albiach ja ha beneït el pacte per al nou finançament i veu amb bons ulls la llei de l’IRPF, però fixa les seves pròpies condicions per asseure’s a negociar els comptes. La primera, que la Generalitat comenci a multar els propietaris que se salten la llei que fixa límits al preu del lloguer. Aquesta norma complirà un any a finals de mes i no consta ni una sola sanció, cosa que irrita els Comuns. La segona condició que fixen és que Illa compleixi la injecció de recursos a les escoles que es va comprometre amb els Comuns en l’aprovació, el juny passat, del tercer suplement de crèdit per a la Generalitat. El PSC, ERC i els Comuns sumen 68 escons, just el llindar de la majoria absoluta a Catalunya. El dia de la votació no en pot fallar ni un.

Els diputats dels Comuns David Cid i Jéssica Albiach, divendres al Palau de la Generalitat. /

Jordi Otix

Si totes les peces encaixen –l’IRPF d’ERC i les condicions dels Comuns–, les tres parts es comprometen a una «negociació ràpida». Al Govern d’Illa li interessa tenir al més aviat possible uns comptes perquè està en el càrrec des de l’agost del 2024 i encara no n’ha aprovat cap. A ERC i els Comuns tampoc els convé demorar l’assumpte, ja que donar suport a un Govern del qual no formes part sempre t’exposa a un desgast no desitjat. Catalunya encara no té la garantia que tindrà pressupostos aquest 2026, però, per primera vegada des del 2023, les peces comencen a encaixar perquè els tingui. Les tres pròximes setmanes seran decisives.