Puigdemont cita dilluns la direcció de Junts a Waterloo davant el nou finançament i pendent de la seva tornada

La trobada en aquesta ciutat belga no és excepcional, ja que la permanent de Junts viatja allí de manera recurrent, però arriba en un moment decisiu. Si l’inici d’any s’acostuma a aprofitar per fer balanç i plantejar nous propòsits, aquest ho serà de manera significativa per als postconvergents.

La formació viu pendent de la possible tornada del seu líder a Catalunya. Les esperances estan dipositades en l’informe del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), que si segueix el criteri de l’advocat general –com passa habitualment– hauria d’avalar l’amnistia per malversació i preparar el camí al Tribunal Constitucional. No obstant, a sobre de la taula hi ha altres carpetes decisives, com el nou finançament o l’elecció del candidat a Barcelona, plaça que continua vacant a un any i mig de les eleccions municipals.

La reunió servirà per reavaluar el full de ruta al Congrés i tindrà inevitablement el focus posat en el nou model pactat entre els socialistes i els republicans. Malgrat que Junts va trencar les negociacions amb el PSOE, i que des de la direcció insisteixen que no hi ha línies de comunicació obertes, els set vots de Puigdemont a Madrid continuen sent claus per a l’agenda legislativa de Pedro Sánchez i perquè el principal triomf negociat per Esquerra, el finançament, acabi sent una realitat.

Els postconvergents han qualificat d’«engany» el pacte per no ser un concert econòmic com es va anunciar el juliol del 2024 amb la investidura de Salvador Illa i ja han anunciat que presentaran una esmena a la totalitat amb text alternatiu i una disposició addicional perquè Catalunya surti del règim comú, és a dir, de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), com passa amb el País Basc i Navarra.

Abans d’això, en el primer ple de l’any al Congrés, hi ha altres votacions decisives, com la quitació del deute del FLA. Tal com va avançar EL PERIÓDICO, Junts estaria disposat a facilitar l’aprovació de la mesura, malgrat considerar la xifra pactada per ERC insuficient, sempre que no s’inclogui en un decret òmnibus amb altres mesures.

Canvis al Parlament

El nou finançament de Catalunya és una qüestió que incumbeix al grup parlamentari al Congrés, perquè són els set escons de Junts a la Cambra baixa els que hauran de votar els canvis legislatius vinculats, però també al Parlament per la seva vinculació als pactes entre ERC i el PSC.

Enmig d’aquest context, el grup postconvergent a la Cambra catalana té previst celebrar unes jornades la setmana que ve a Catalunya per preparar el reinici del curs polític després de les vacances de Nadal. La cita està prevista per als dies 13 i 14 de gener en un hotel de la ciutat de Tarragona, i segons el partit, ha de servir per «consolidar Junts com l’única alternativa al Govern del president Illa», un executiu que veuen «sense lideratge» i «sense ambició».

Serà la primera vegada que els 35 diputats es reuneixin fora del Parlament amb la seva cúpula renovada, fruit de l’estratègia de la direcció d’obrir pas a nous lideratges. A finals de novembre, Mònica Sales va assumir la presidència rellevant Albert Batet, i Salvador Vergés es va quedar amb la representació.

Notícies relacionades

Tots voldrien el que saben que no tindran

David Bote, alcalde de Mataró (PSC): "La porta d’accés a l’habitatge no pot ser el delicte d’ocupar"

Aquest canvi en la direcció també ha provocat un ball de cadires en el grup. Vergés ha deixat de ser portaveu de la comissió de Territori i Habitatge, i ha sigut substituït per Judith Toronjo. A més, hi ha hagut un altre canvi: Glòria Freixa ha deixat aquesta mateixa comissió i ha sigut nomenada portaveu de la comissió d’Afers Institucionals, coneguda com a CAI. Freixa, també membre de la Mesa, era fins ara la cara visible del partit en qüestions relacionades amb l’habitatge i s’havia mostrat molt crítica amb les últimes regulacions pactades per l’esquerra.

Des de la direcció del grup parlamentari al·leguen que aquests canvis s’han produït de manera «natural» com a conseqüència del «relleu al capdavant del grup parlamentari» i d’una «reestructuració de funcions» amb l’entrada de nous diputats. «La voluntat és aprofitar al màxim l’experiència del conjunt de diputats en els seus respectius àmbits sectorials», rematen. No obstant, alguns discursos fets per Freixa des del faristol del Parlament sobre la crisi habitacional, la principal preocupació dels catalans, havien generat algunes tensions en el grup parlamentari.