Un "fet històric" rebut amb cautela

Les víctimes de pederàstia en l’àmbit de l’Església, que avui es reuniran amb Bolaños, valoren el pacte però veuen punts febles, com la falta d’un barem i el termini limitat d’un any per atendre els afectats.

Un "fet històric" rebut amb cautela
2
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les víctimes d’abusos sexuals a l’Església acullen amb cautela l’acord segellat entre el Govern espanyol i la Conferència Episcopal Espanyola. "És positiu, té punts forts però també febles", va resumir l’activista Miguel Hurtado, primer denunciant d’abusos a l’Abadía de Montserrat.

Per a Manuel Barbero, el pare de l’exalumne amb qui va arrencar el cas Maristes, el primer escàndol de pederàstia destapat a Espanya per aquest diari el 2016, l’anunci és "un fet històric". Barbero creu que s’ha obert "una porta" que permetrà a moltes víctimes "mitigar el seu dolor".

Barbero, que junt amb Hurtado i altres persones que defensen els interessos de les víctimes es reunirà avui amb el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, va assegurar que els activistes estaran pendents del compliment de l’acord. "Serem crítics amb el seu treball", va prometre.

Per a Enric Soler, exalumne de l’escola dels Jesuïtes de Casp de Barcelona i uns dels protagonistes del documental La Fugida, s’haurà de valorar el firmat més endavant. "Només són paraules i volem fets". Soler assegura que no confia en els polítics ni en l’Església, en conseqüència, tampoc en un acord assolit per les dues parts. Tant Soler com Hurtado i Barbero van recordar que el treball no ha acabat perquè l’Església continua sense ser transparent amb els casos que coneix i el Govern no ha aprovat el canvi en el Codi Penal que ha d’impedir que aquests abusos prescriguin.

Els punts febles

Entre els punts febles de l’acord està, per exemple, el fet que s’aspiri a atendre totes les víctimes en només un any de temps. "No és suficient. Moltes persones necessitaran més temps. Intentarem que això es rectifiqui", va assenyalar Barbero.

En l’acord tampoc queda clar quin barem s’utilitzarà per indemnitzar. En el cas Maristes la justícia va ordenar que les quatre víctimes que van ser reparades rebessin una compensació econòmica equivalent a la que s’utilitza en els accidents de trànsit. I la resta de persones indemnitzades en una comissió posterior, organitzada després de la pressió de Barbero per la mateixa congregació marista per atendre les víctimes amb denúncies ja prescrites, de nou les quantitats es van calcular utilitzant un marc similar.

A Irlanda s’han arribat a pagar indemnitzacions de més de 300.000 euros, va recordar Hurtado, una xifra que triplica la més alta que s’ha abonat a Espanya a una víctima violada per sacerdots. Si no s’inclou un barem clar en el pacte, l’Església pot continuar pagant quantitats "irrisòries", critica Hurtado.

Notícies relacionades

El principal punt fort de l’acord és que les víctimes seran ateses pel Govern i no per la mateixa Església. En concret, pel Defensor del Poble. "Hi ha víctimes que han sigut ateses per l’Església i que han acabat més traumatitzades", va assegurar Hurtado.

També és positiu que el pacte deixi clar que qui pagarà serà l’Església i no l’Estat. "¿Quin sentit té que les víctimes hagin de ser indemnitzades amb els impostos de tots, entre els quals es troba els diners aportats per les mateixes víctimes com a ciutadans? Els diners han de sortir de les arques de l’Església", aplaudeix Hurtado.