El Rei felicita avui les Forces Armades amb l’OTAN en plena incertesa

Han volgut les circumstàncies que el més militar dels discursos anuals del cap d’Estat vagi aquesta vegada estretament flanquejat en el calendari per dos elements d’una extraordinària inquietud. El Rei es dirigeix als exèrcits en en aquesta Pasqua Militar tot just 24 hores després de l’última confirmació per part del president nord-americà, Donald Trump, davant els periodistes de la seva aspiració a arrabassar a Dinamarca el control sobre Groenlàndia, i sense que encara hagi transcorregut una setmana de l’operació militar amb què els Estats Units han capturat Nicolás Maduro previ bombardeig a Caracas i altres punts de Veneçuela amb –segons un recompte no oficial– més de 80 víctimes, i sense autorització del Congrés per iniciar una guerra.

Aquestes circumstàncies arrabassen intimitat castrense a la cerimònia: no podrà ser exclusivament militar l’audiència que presti atenció a la primera intervenció pública del monarca després d’una felicitació de Nadal en la qual es va pronunciar contra la crispació i els crispadors, amb què es va guanyar una pluja d’improperis d’ultradreta a les xarxes socials. És també la primera intervenció pública de la màxima autoritat de l’Estat després d’expressar el Govern les seves crítiques a la incursió armada nord-americana al Carib.

I, mentrestant, amb Europa també atenta a la guerra al seu flanc est. Aquesta és, de fet, la raó per la qual en aquesta Pasqua Militar no està prevista la presència al Palau Reial de Madrid del president del Govern, Pedro Sánchez, que acudeix a París a una reunió del Grup de Voluntaris per a ajuda a la Ucraïna envaïda per Rússia. En la trobada, aquesta vegada en persona i no telemàticament, com va ser l’anterior del desembre, hi haurà el president ucraïnès, Volodímir Zelenski; el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, i el premier britànic, Keir Starmer, a més del francès Emmanuel Macron com a amfitrió.

Paraules de Robles

Els reis Felip i Letizia presideixen l’acte amb presència, per segon any consecutiu, de la princesa d’Astúries, Elionor, que recentment ha fet els seus primers passos com a aviadora pilotant un turbohèlix Pilatus de l’Acadèmia General de l’Aire.

En la cerimònia, com és habitual, està previst un discurs de la ministra de Defensa, Margarita Robles. El mateix marc d’esdeveniments i inquietuds envolta la seva intervenció, en la qual s’espera a més una al·lusió a Gaza i la fragilitat de l’alto el foc arran d’una matança la condemna de la qual ha liderat a Europa el Govern espanyol.

Se seguirà amb atenció qualsevol esment de la ministra sobre la necessitat d’autonomia estratègica per part d’Europa, el rearmament continental, l’esforç industrial de la defensa a Espanya i la prevista finalització de la missió FINUL de les Nacions Unides al Líban, que ha tingut un destacat lideratge espanyol i de la continuïtat de la qual ha sigut partidari el ministeri de Defensa.

Per part de l’Executiu serà també present en la cerimònia l’altre ministre amb funcionaris incumbits en la Pasqua Militar, Fernando Grande-Marlaska, titular d’Interior, de qui depèn la Guàrdia Civil. I com a màxim representant militar figura en les previsions de l’acte el cap d’Estat Major de la Defensa (Jemad), almirall Teodoro Esteban López Calderón.

La cerimònia està prevista per al migdia. La Guàrdia Reial és l’encarregada de retre honors a la plaça de l’Armeria del Palau Reial de Madrid, després que l’arribada dels Reis sigui saludada amb una salva de 21 canonades que és disparada per una bateria artillera d’aquesta unitat.

Notícies relacionades

El jutge Puente denega l’autorització perquè Ábalos assisteixi a la comissió Koldo al Senat com va demanar el PP

El jutge obre judici oral contra Errejón per la presumpta agressió sexual a Elisa Mouliaá

En la Pasqua Militar precedeix els discursos un acte d’entrega de guardons a militars amb una tasca destacada durant l’any. Saluden els Reis a més les germandats i ordres militars, i els caps dels estats majors de cada Exèrcit.

La Pasqua Militar va ser instaurada per Carles III l’any 1782, per celebrar la recuperació de Menorca per Espanya després del desembarcament i setge a la ciutat de Maó amb ajuda d’una esquadra francesa.