Junts debat el Pla 8 milions per actualitzar la postura davant la immigració

La iniciativa va sorgir del congrés celebrat l’octubre del 2024 a Calella. D’aleshores ençà, la sectorial de migracions s’ha entrevistat amb els alcaldes del partit que gestionen diàriament la qüestió, així com amb experts en la matèria. El resultat de l’anàlisi de la situació queda recollit en el Pla 8 milions, que es va presentar fa unes setmanes en una assemblea oberta amb la militància, en què van intervenir alcaldes com Albert Castells (Vic), Jaume Ars (Guissona) i Xavier Fonollosa (Martorell), a més de la responsable d’immigració del partit, l’exconsellera Victòria Alsina, i el president de la sectorial, Èric Bertran.

Models síndria i préssec

Ara el pla haurà de passar per un consell assessor i posteriorment l’analitzarà l’executiva, que pot introduir canvis en el text. La proposta, segons fonts consultades per EL PERIÓDICO, és tendir cap a un "model síndria", és a dir, amb controls més estrictes a l’arribada, però amb més drets i facilitats una vegada a dins. "Ara tenim el model préssec: és fàcil entrar però després tot són problemes", relata un dirigent postconvergent.

El plantejament és que hi hagi controls més estrictes a les fronteres i que el permís de treball sigui un requisit sine qua non per poder accedir al padró i tenir accés als serveis públics com ara la sanitat i l’educació. "Ara no tenen cap possibilitat de treballar en l’economia legal. Els condemnem a la marginalitat", afirma un alcalde del partit, que denuncia que l’infrafinançament que pateixen els ajuntaments "tensiona" els serveis socials i fa que no es puguin atendre famílies vulnerables que ja fa un temps que són aquí per destinar els recursos als que acaben d’arribar.

"Calen diners i capacitat per regular el cens i evitar que gent sense contracte de treball tensioni les ciutats", afirma una tercera font de la formació, que també es refereix al desallotjament recent de 400 persones viscut a Badalona: "S’han d’evitar situacions com la de l’institut B9. Si aquesta gent arribés amb contractes de treball, això no passaria". L’aposta, insisteix, no és "tancar fronteres", sinó una immigració "gestionada des d’origen".

En la direcció de Junts neguen que darrere d’aquestes propostes s’amagui el temor que Aliança Catalana no tingui èxit entre els seus votants. Asseguren que la seva voluntat és abordar la qüestió perquè forma part de les preocupacions de la ciutadania i que tenen la seva pròpia proposta allunyada d’Aliança, que acusen de no tenir pla i de fer proclames "irrealitzables". Tot i no donar per bones les enquestes, internament hi ha preocupació per l’eventual auge de la formació de Sílvia Orriols. L’última enquesta del CEO pronostica que els postconvergents perdrien fins a 16 diputats i empatarien amb aquesta formació en tercera posició amb 19-20 escons.

Crítiques a Albiol i a Illa

Notícies relacionades

Feijóo, a Mazón el 29-O: "Porta la iniciativa de comunicació"

Sumar demana a Sánchez prioritzar la moratòria de lloguers

Davant aquesta circumstància, la proposta de Puigdemont consisteix a carregar tant contra l’extrema dreta com contra els partits d’esquerres. "No es pot mirar cap a una altra banda ni anar amb els bidons de benzina plens per apagar un foc", va afirmar fa uns dies el president de Junts arran de la situació a Badalona. El postconvergent va acusar l’alcalde Xavier García Albiol d’"incendiar la ciutat", però també va carregar contra Illa per "dimitir del seu lideratge". Segons Junts, els socialistes tenen una part de la culpa de la situació actual perquè el Govern "no controla les fronteres, no finança els serveis públics, no cedeix competències i es desentén de les problemàtiques".

A banda del debat migratori, Junts afronta un dilema de més abast: com cal tractar Aliança a partir de les eleccions municipals del 2027. Si els pronòstics es compleixen, a més d’un Ajuntament Junts es pot veure en la tessitura d’haver de comptar amb els vots de l’extrema dreta per ostentar la vara de comandament. La direcció del partit posa com a línia vermella de qualsevol acord el respecte als "drets humans", però dona autonomia municipal per forjar pactes.