L’AMB calcula que té capacitat per allotjar 270.000 pisos nous

El president de la Generalitat, Salvador Illa, sol recordar que les dificultats per pagar-se una residència és, en aquests moments, el principal generador de desigualtat. Alts preus, escassetat d’oferta i forta demanda és un còctel especialment intens a la capital i la seva àrea d’influència. És per això que el Govern ha basat la seva acció en dos aspectes: regulació i nova construcció. En l’àmbit normatiu, empès també pels seus socis d’ERC i els Comuns que reclamen més mesures que impactin directament en els preus, s’està estudiant com posar límit a la compra especulativa després d’haver regulat els lloguers de temporada.

Accelerar els planejaments

Però el repte titànic és ampliar el parc públic. Amb aquest objectiu, Illa va iniciar la legislatura anunciant el pla per construir 50.000 nous habitatges de protecció, un repte que ara ha duplicat fins a 100.000 –la meitat per a compra i l’altra meitat per a lloguer–, mentre que la resta fins assolir un total de 214.000 seran privats D’aquestes 100.000 vivendes, l’AMB estima que la meitat s’haurien de construir en la seva àrea d’influència. Però per a això cal sòl disponible i escurçar els terminis dels planejament que permetin edificar, tenint en compte l’urgència del problema. Un tràmit d’aquestes característiques sol allargar-se cinc o sis anys, quan l’AMB considera que el que seria «raonable» és que aquest temps es reduís a dos o tres anys.

Dimarts passat el Consell Executiu va donar llum verda a un pla de mesures urgents amb una inversió de 8.000 milions d’euros per impulsar la transformació del sòl en 179 àrees que es convertiran en solars edificables a partir del 2030 gràcies a la col·laboració publicoprivada. El 60% d’aquestes zones identificades –97– estan ubicades a Barcelona i la primera i segona corona metropolitana, per la qual cosa la previsió és que la majoria de nous pisos es construiran als municipis que estan sota la influència de la capital. Els seus Ajuntaments esperen com a aigua de maig conèixer les xifres del repartiment.

En tot cas, s’han definit 18 àrees només a la ciutat de Barcelona, 41 a l’àrea metropolitana i 48 més en l’anomenat arc metropolità, que inclou les ciutats ubicades a la segona corona. Més enllà de la capital catalana, es construiran pisos públics en localitats com Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat, Santa Coloma de Cervelló, Granollers, Vilafranca o Vilanova i la Geltrú, ciutats que han anat sumant veïns que han arribat recentment a Catalunya o que s’han mudat buscant preus una mica més assequibles que a la capital, malgrat que l’efecte dòmino ha provocat una pujada generalitzada.

Edificis més alts i pisos més petits

L’AMB preveu que aquests pisos que estan per construir han de respondre a un nou patró de vida que hi ha en l’actualitat, deixant enrere els pisos estàndard de quatre habitacions. Els nuclis familiars, apunten des de l’organisme, són més petits, per la qual cosa cal plantejar que les vivendes més grans tinguin al voltant de 80 metres i construir també pisos més reduïts per a primeres emancipacions, així com edificis amb espais comuns compartits.

També créixer en altura. «S’ha de canviar el paradigma que densitat i altura és negatiu. L’Eixample de Barcelona és un exemple d’espai dens i amb una qualitat de vida important. Si volem tenir serveis, hem de tenir densitats mínimes», asseguren. El vicepresident de l’AMB i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, defensa, en aquesta mateixa línia, que per tenir una «bona oferta de serveis públics» és imprescindible tenir població. Escoles, hospitals i, crucial també, el transport públic.

Notícies relacionades

Catalunya regula el lloguer de temporada i d’habitacions per posar límit a possibles fraus de la llei de vivenda

¿És el principi del final de Sánchez?

Si bé l’àrea metropolitana té capacitat per acollir 270.000 vivendes més, aquest marge és més gran per a la segona corona, però descongestionar els municipis més pròxims a la capital implica també garantir les connexions. Les infraestructures poden tenir un paper fonamental en una redistribució poblacional més homogènia a llarg termini, així com la creació d’oportunitats laborals fora de Barcelona i la seva àrea d’influència i la inversió en els municipis, una cosa que el Govern té al seu radar a mitjà i a llarg termini per fer front al creixement poblacional.

En el que, fins ara, no s’ha trobat una solució és en com accelerar també la construcció dels edificis. Des de l’AMB s’han estudiat promocions d’industrialització de vivenda, que implica la fabricació de components en sèrie en fàbrica per, després, acoblar-los a la parcel·la, però consideren aquest procés «inviable» si la factoria no és a prop perquè la logística de transport de peces tan grans és complexa. Així que el Govern i les institucions continuen buscant la quadratura del cercle per construir més, més ràpid i a un preu assequible davant d’un problema urgent a Catalunya en general, però a l’àrea metropolitana en particular.