Catalunya regula el lloguer de temporada i d’habitacions per posar límit a possibles fraus de la llei de vivenda

La regulació busca sotmetre una part del lloguer de temporada a les normes que s’apliquen als arrendaments de vivenda habitual. Així, només es considerarà lloguer de temporada aquell que tingui com a finalitat els «usos recreatius, vacacionals i turístics», que, en aquest últim cas, hauran de comptar amb el corresponent pagament de la taxa turística, i caldrà deixar constància de la finalitat del contracte i aportar la documentació que ho justifiqui juntament amb la fiança a l’Institut Català del Sòl (Incasòl).

La resta de casos, al marge de la seva durada, hauran de seguir la mateixa normativa que la resta de contractes i no podran fixar un preu superior a l’índex marcat per la llei als nous contractes en zones tensades. Això implica que les vivendes llogades amb caràcter temporal per raons professionals, d’estudis, per motius mèdics o per obres, queden subjectes a partir d’ara a la norma dels lloguers de vivenda habitual.

Quant a l’arrendament d’habitacions particulars, la suma del que pagui cada inquilí per la seva habitació no podrà ser superior al límit total marcat per al conjunt del pis, cosa que suposa que no sortirà a compte dividir el pis en diverses habitacions per poder augmentar els guanys.

El dret a la vivenda i la cohesió social

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha celebrat la regulació com un «enfortiment del marc legal perquè empari la defensa d’un dret fonamental com ho és el dret a la vivenda». «Una vivenda és una cosa que va més enllà de quatre parets i un sostre. Si trontolla, es posa en risc la possibilitat de construir un projecte vital digne i tremola el sistema democràtic», ha argumentat. Paneque ha defensat la iniciativa com una manera de protegir la cohesió social i de garantir un futur digne per a les persones, perquè «no fer-ho és una invitació a tenir un país, barris i ciutats més insegures, menys cohesionades i amb menys progrés».

Segons el seu parer, a Catalunya «s’han trencat els límits raonables perquè es destina més d’un 30% dels ingressos a la vivenda» i això «implica el risc de privació en altres àmbits essencials com la salut, l’alimentació, les cures i l’educació». «El resultat és incertesa, renúncies, malestar i perjudica tothom», ha conclòs la consellera.

Segons dades del primer semestre del 2025, el preu mitjà del lloguer a Catalunya va caure un 4,67% respecte a un any abans als contractes firmats del gener al març del 2025, tot i que els contractes de temporada es van disparar un 52%, cosa que exemplifica per als partits favorables a la regulació que alguns propietaris s’«escapen» a aquesta modalitat per saltar-se la regulació. Aquesta tipologia va passar dels 2.242 contractes del primer trimestre del 2024 a 3.417 en el mateix període del 2025. En percentatge, d’un 6,1% del total a un 11%.

La propietat privada i les crítiques de Junts i el PP

La diputada de Junts, Glòria Freixa, ha acusat els partits de l’esquerra d’utilitzar Catalunya com «un banc de proves» i de tenir una «concepció de la propietat privada que espanta el mercat». Per Freixa, la solució a l’actual crisi de vivenda necessita «atraure massivament» inversió privada. En una línia similar s’ha expressat la diputada del PP, Àngels Esteller, que ha assegurat que l’«esquerra radical» ha «destrossat el mercat» i ha «enfonsat l’oferta». «Aquesta llei atempta contra la propietat privada, que sí que és un dret fonamental. [...] És una expropiació encoberta», ha afirmat. També Mònica Lora, de Vox, ha acusat els impulsors de la llei de «trencar les regles del joc del lloguer per la porta del darrere» i de fer-ho sense tenir les «competències» per portar-ho a terme. En la mateixa línia, Sílvia Orriols, d’Aliança Catalana, ha afirmat que els impulsors de la llei «criminalitzen els propietaris» i ha dit que Catalunya «no es pot convertir en l’ONG».

Un argument que la diputada d’ERC, Ester Capella, ha rebutjat al·legant que Catalunya està desplegant l’autogovern amb aquesta llei, i ha assegurat que la seva formació no pararà «fins a treure la vivenda de la lògica especulativa». «La propietat ha de tenir límits [...] Tenir accés a una vivenda és un dret bàsic i essencial», ha postil·lat. «És una victòria. Avui votem una nova llei del ‘sí que es pot’», ha aplaudit també la representant dels Comuns, Susanna Segovia. No obstant, malgrat la satisfacció, ha avisat el Govern que si no hi ha sancions per saltar-se la llei, aquesta «no serveix per a res», una cosa en què ha insistit la parlamentària de la CUP, Laure Vega: «Avui estem regulant que no es cometin il·legalitats sobre una cosa que ja està regulada», ha afegit, criticant que «els defensors de l’ordre i la llei», en al·lusió als partits de la dreta, no ho recolzin.

Més inspectors i multes

Notícies relacionades

El Govern central s’obre ara a trossejar l’escut social per assegurar la revalorització de les pensions

Musk acusa Montero de fomentar el genocidi per defensar la regularització d’immigrants sense papers

La norma també inclou el règim sancionador –amb multes de fins a 900.000 euros als quals se saltin el límit fixat per llei–, la creació del registre de grans tenidors i una comissió de supervisió de contractes d’arrendament de vivenda. Així mateix, es declara als inspectors agents de l’autoritat i es regulen les seves funcions, i es concreta que les fiances que tingui en dipòsit l’Incasòl serviran per incrementar els recursospúblics destinats a la construcció de vivenda protegida.

Aquesta modificació de diverses lleis suposa un pas més en la intervenció al mercat de la vivenda que defensa el Govern de Salvador Illa, juntament amb les forces polítiques que han avalat aquest dijous la iniciativa. L’Executiu estudia ara, en un grup de treball amb els Comuns, limitar la compra especulativa de vivenda en zones tensades i durant un període delimitat a l’«emergència».