L’AMB calcula que té capacitat per acollir 270.000 pisos nous

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) calcula que els 36 municipis que formen part de la regió encara poden créixer amb 270.000 habitatges nous si s’hi habiliten terrenys ja identificats. El pla del Govern per construir 214.000 habitatges planteja que 60.000, tant públics com privats, se situïn en aquesta zona.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, acostuma a recordar que les dificultats per pagar un habitatge és, en aquests moments, el principal creador de desigualtat. Preus alts, escassetat d’oferta i una forta demanda conformen un còctel especialment intens a la capital i la seva àrea d’influència. Per això el Govern ha basat l’acció en dos aspectes: regulació i construcció nova. En l’àmbit normatiu, empès també pels seus socis d’ERC i els Comuns que reclamen mesures que afectin directament els preus, s’estudia com es pot posar límit a la compra especulativa després d’haver regulat els lloguers de temporada.

El repte titànic, però, és ampliar el parc públic residencial. Amb aquest objectiu Illa va arrencar la legislatura anunciant el pla per construir 50.000 habitatges nous de protecció, repte que ha redoblat ara fins a 100.000 –la meitat de compra i la meitat de lloguer–, mentre que la resta fins a un total de 214.000 seran privats. D’aquests 100.000 habitatges, l’AMB estima que la meitat s’haurien de construir a la seva àrea d’influència. Però perquè sigui així cal sòl disponible i escurçar els terminis per als planejaments que permetin edificar tenint en compte la urgència del problema. Un tràmit d’aquestes característiques se sol allargar cinc o sis anys, quan l’AMB considera que el més "raonable" seria reduir aquest temps a dos o tres anys.

Mesures urgents

Dimarts, el Consell Executiu va donar llum verda a un pla de mesures urgents amb una inversió de 8.000 milions d’euros per impulsar la transformació del sòl en 179 àrees que es convertiran en solars edificables a partir del 2030 gràcies a la col·laboració publicoprivada.

Tenint en compte que el 60% d’aquestes zones identificades –97– són a Barcelona i la primera i segona corona metropolitana, la previsió és que la majoria de pisos nous es construiran als municipis que estan sota la influència de la capital. Els seus ajuntaments esperen amb candeletes saber les xifres del repartiment.

En tot cas, s’han definit 18 àrees només a la ciutat de Barcelona, 41 a l’àrea metropolitana i 48 més a l’anomenat arc metropolità, que inclou les ciutats situades a la segona corona. A banda de la capital catalana, es construiran pisos públics a localitats com Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat, Santa Coloma de Cervelló, Granollers, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú, ciutats que han anat sumant veïns que han arribat recentment a Catalunya o que s’han mudat buscant preus una mica més assequibles que a la capital, tot i que l’efecte dòmino ha provocat una pujada generalitzada de preus.

L’AMB preveu que aquests pisos que estan per construir han de respondre a un nou patró de vida actual que deixi enrere els pisos estàndard de quatre habitacions. Com que els nuclis familiars, apunten a l’organisme, són més petits, cal plantejar que els habitatges més grans tinguin prop de 80 metres i construir també pisos més reduïts per a primeres emancipacions, així com edificis amb espais comuns compartits.

També créixer en altura. "Cal canviar el paradigma pel qual la densitat i l’altura són negatives. L’Eixample de Barcelona és un exemple d’espai dens i amb una qualitat de vida important", asseguren. El vicepresident de l’AMB i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, defensa, en la mateixa línia, que per tenir una "bona oferta de serveis públics" és imprescindible tenir població. Escoles, hospitals i, bàsic, transport públic.

Les connexions

Si bé l’àrea metropolitana té capacitat per acollir 270.000 habitatges més, aquest marge és més ampli per a la segona corona, però descongestionar els municipis més pròxims a la capital també implica garantir les connexions. Les infraestructures poden tenir un paper fonamental en una redistribució poblacional més homogènia a llarg termini, així com la creació d’oportunitats laborals fora de Barcelona i la seva àrea d’influència i la inversió als municipis, fet que el Govern té al seu radar a mitjà i a llarg termini per fer front al creixement poblacional.

Notícies relacionades

¿És el principi del final de Sánchez?

Junqueras insta Junts a recolzar la condonació del deute del FLA

Ara per ara, però, no s’ha trobat una solució sobre com cal accelerar també la construcció dels edificis. Des de l’AMB s’han estudiat promocions d’industrialització d’habitatge, que implica la fabricació de components en sèrie a la fàbrica per encaixar-los, després, a la parcel·la, però consideren el procés com a "inviable" si la factoria no és a prop perquè la logística de transport de peces tan grosses és complexa.

Així que Govern i institucions continuen buscant la quadratura del cercle per construir més, més ràpidament i a un preu assumible davant un problema apressant a Catalunya en general, però a l’àrea metropolitana en particular.