La Generalitat obrirà 11 oficines d’atenció per a qualsevol tipus de tràmit

Actualment, la Generalitat té cinc OAC en marxa. Són les de Girona, Terres de l’Ebre (Tortosa), Catalunya Central (Manresa), Tarragona i Barcelona (al districte de Ciutat Vella). La idea és, abans que acabi la legislatura, posar-ne en marxa sis més. El 2026 s’obriran les de la Seu d’Urgell, Vilafranca del Penedès, Puigcerdà i una segona a Barcelona (al districte de l’Eixample). El 2027 es completarà el projecte amb les oficines de Lleida i Tremp. Si es desplega un mapa de Catalunya, això significa que cada una de les vuit vegueries tindrà almenys una OAC; la de Barcelona, dues, i la de l’Alt Pirineu i Aran, tres.

El creixement en nombre d’oficines estarà aparellat a un augment en el nombre de treballadors. En total hi haurà 162 persones repartides en aquestes 11 OAC, que hauran d’oferir "suport personalitzat i acompanyament en la tramitació". Un dels papers clau en aquestes oficines serà el de la figura de l’"informador". A l’oficina de l’Eixample de Barcelona, per exemple, n’hi haurà 25. Ells seran els encarregats d’atendre els ciutadans que acudeixin per completar els seus tràmits. Tot aquest projecte suposarà un cost per a la Generalitat de 10,5 milions d’euros.

El desplegament de les OAC integrades forma part de la reforma de l’Administració que ha emprès el Govern de Salvador Illa i que té més de 50 propostes formulades per experts. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, va defensar que la proposta d’ampliar aquestes OAC té com a gran objectiu "fer més fàcil la vida dels ciutadans" i evitar que s’hagin de desplaçar "de departament en departament". També es persegueix fer evitables els desplaçaments a Barcelona. "L’objectiu és tenir una finestreta única en què qualsevol ciutadà pugui fer els seus tràmits de manera integrada, sigui un tràmit vinculat al departament d’Educació, un tràmit vinculat a la dependència o demanar una ajuda universitària", va exposar.

Més enllà d’aquestes 11 oficines, la Generalitat també posarà en marxa 5 oficines mòbils que tindran assignats 80 municipis repartits per les 8 vegueries de Catalunya. Aquestes oficines són vehicles adaptats amb tecnologia que aniran poble a poble per fer exactament el que es fa en una OAC. És a dir, s’hi podran fer tots els tràmits; l’única diferència és que no hi haurà un espai físic permanent, sinó un vehicle itinerant.

El conseller Dalmau va explicar que l’objectiu d’aquestes oficines mòbils és "arribar als pobles més petits del nostre país". "Quan parlem de cohesió territorial també significa que els ciutadans que viuen en municipis petits puguin tenir serveis públics porta a porta", va afegir. Actualment, hi ha una prova pilot d’una oficina mòbil que recorre les Terres de l’Ebre. A partir del segon trimestre de l’any que ve, n’hi haurà cinc de manera permanent per a tot Catalunya, amb un cost de 2,43 milions d’euros durant aquell mig any i al llarg de tot el 2027.

Un pilar de la legislatura

La reforma de l’Administració és un dels pilars de la legislatura del president Illa. Una de les seves virtuts és que, a diferència d’altres projectes com el finançament o el traspàs de Rodalies, la Generalitat pot avançar per si mateixa sense dependre de negociacions àrdues amb el Govern central de desenllaç incert. També tenen obstacles, com el fet que, en ocasions, es busca canviar inèrcies de fa dècades, cosa que sempre suscita reticències internes.

Notícies relacionades

Junqueras exigeix avenços en l’IRPF

Dues falsedats flagrants

A part de l’impuls de les OAC, la Generalitat ja ha completat altres iniciatives, com per exemple el canvi integral de la seva web, l’agilitació d’una desena de tràmits administratius o la supressió de la cita prèvia obligatòria com a requisit per relacionar-se amb la Generalitat.

Altres projectes, com els canvis en les oposicions a funcionari o la professionalització dels directius del sector públic, necessitaran grans consensos i una tramitació laboriosa al Parlament.