Les cinc lleis estrella que esperen en un calaix

LA ‘LLEI MORDASSA’

No és estrany que la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa, reaparegui cada any en l’activitat parlamentària. Des del 2019 el Govern té el compromís de derogar-la. Al juliol, però, es van complir 10 anys des de la seva aprovació sense que l’Executiu i els seus socis arribessin a cap acord. A finals del 2024, el pacte semblava pròxim després d’un acord del Govern amb EH Bildu i ERC –les formacions que van refusar una possible reforma el 2023– sobre les qüestions que quedaven pendents. Tanmateix, les converses van tornar a encallar.

Fonts coneixedores de la negociació apunten al fet que el problema resideix en el xoc frontal entre EH Bildu i PNB per com es recull el principi d’autoritat en la norma. A més, els abertzales van endurir la posició inicialment perquè la modificació de la llei es feia sobre la base d’un text del PNB i, ara, són els jeltzales els que frenen el pacte perquè el Govern va negociar amb EH Bildu uns canvis que a ells no els convencen. Cap vol regalar una victòria al seu principal competidor electoral.

LA LLEI D'ESTRANGERIA I LA REGULACIÓ

El Govern va començar l’any amb una victòria en matèria migratòria, va aconseguir el suport de tots els seus socis per convalidar un reial decret que establia el repartiment obligatori de menors estrangers entre totes les comunitats davant situacions "extraordinàries" com les que viuen les Canàries o Ceuta. Hi ha, però, dues iniciatives més que no han aconseguit aprovar: la llei que delega les competències en immigració a Catalunya i la iniciativa legislativa popular per regularitzar 500.000 migrants.

En aquest cas, la batalla s’ha focalitzat entre Podem i Junts. Els primers exigien que s’aprovés la norma que permetria regularitzar la situació a Espanya de mig milió d’estrangers abans de donar el vot favorable a la cessió de les competències a Catalunya, mentre que els segons volien que fos a l’inrevés. Davant aquesta situació, els morats van acabar tombant la norma que Junts havia pactat amb el Govern i, com era de preveure, fa mesos que la regularització de migrants agafa pols en un calaix.

LES LLEIS D’HABITATGE

Ara mateix, al Congrés s’acumulen fins a sis iniciatives legislatives per intentar fer front a la crisi de l’habitatge, el problema que més preocupa a tots els espanyols, segons l’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). En concret, a la Cambra baixa hi ha registrades una proposició de llei del PSOE, dues de Sumar, una d’EH Bildu, una altra de Podem i una última que va ser impulsada per tots els socis d’esquerres de l’Executiu.

De totes, només aquesta última, destinada a regular els lloguers temporals i per habitació, ha avançat en la tramitació després d’un pacte del PSOE amb els autors de la iniciativa. Els socialistes, però, van intentar aprovar la norma en comissió, en què no cal el vot favorable de Junts, però finalment no ho van aconseguir. Així, fonts del PSOE i d’altres grups parlamentaris donen ara per ara per perdut el text, atès que els postconvergents el tombaran juntament amb el PP i Vox quan passi pel ple, si és que mai s’arriba a votar.

LA PROHIBICIÓ DE LA PROSTITUCIÓ

La primera gran derrota que va patir el PSOE en aquesta legislatura va ser el maig del 2024 quan van defensar davant el ple del Congrés la seva llei abolicionista de la prostitució. Els socialistes van ser els únics que van votar a favor de l’acceptació a tràmit. La resta dels seus socis s’hi van oposar o se’n van abstenir, incloent-hi Sumar. Els aliats van criticar que es busqués endurir el Codi Penal, però no s’aprovés una llei integral que inclogués itineraris i ajudes per a les dones que exerceixen la prostitució.

D’aleshores ençà, i sobretot amb les informacions sobre el consum de prostitució de José Luis Ábalos i Koldo García, el PSOE ha insistit diverses vegades en la necessitat d’abolir la prostitució. No obstant, no pot comptar amb els seus aliats, que ja li van jugar una altra mala passada en la legislatura anterior, i fa mesos que apel·la al PP.

Notícies relacionades

Les promeses oblidades de Díaz

Sánchez firma la tardor legislativa més improductiva en 25 anys

LA LLEI DE SECRETS OFICIALS

"Espero que puguem continuar comptant amb vostè, que puguem continuar treballant i sens dubte compti amb el fet que aquesta legislatura modificarem la llei de secrets oficials", va dir Sánchez a l’ara líder del PNB, Aitor Esteban, al febrer quan aquest va abandonar la representació del Congrés. Des d’aleshores, el president del Govern ha reiterat aquesta promesa diverses vegades. Al juliol, el Consell de Ministres va aprovar la llei d’informació classificada, però no ha fet cap pas més. ERC i EH Bildu ja van avisar en aquell moment que el text resultava poc ambiciós.