Consell nacional
El PSC nomena els primers alcaldables a les municipals amb el repte de créixer a la Catalunya interior
Els socialistes oficialitzen aquest dissabte més de 120 candidats de municipis on no governen com a avantsala d’un cicle polític davant el qual Illa demanarà no desmobilitzar-se malgrat la tempesta judicial que afecta el PSOE
El PSC s’activa per a les eleccions municipals amb Barcelona consolidada i amb el dubte de Girona
Illa defensa que el PSC està «lliure de corrupció» davant els dubtes de l’oposició sobre la seva campanya del 2024
El PSC activa formalment aquest dissabte la maquinària de les eleccions municipals amb l’aprovació de 126 alcaldables, tots ells candidats que es presenten per primera vegada o que estan actualment a l’oposició. Es tracta de la primera tanda, ja que n’hi haurà dues més –el novembre i el març del 2027– per nomenar més aspirants i també els que ja són alcaldes o estan governant. El partit preveu que la talaia que suposa estar governant a la Generalitat i la línia ascendent dels últims anys li obrin portes per arrelar en municipis on fins ara no ha aconseguit presentar llista, especialment a la Catalunya interior.
Un primer símptoma que això és possible és que, en comparació amb el 2023, aquesta vegada es ratificaran una trentenade candidatures més que en la primera tanda de llavors. Especialment rellevants són els nous alcaldables en ciutats com Terrassa –on els socialistes celebren el consell nacional–, Badalona, Sant Cugat del Vallès, Castelldefels, Amposta i Figueres. Però també els que es designaran en localitats on fins ara ningú es presentava sota les sigles del PSC, com Vallgorguina, Aitona i Torrelavit.
Superar les 615 llistes
El motiu de situar tots aquests candidats en la primera tanda i deixar per al final els que ja són alcaldes és, argumenten, que aquests candidats tinguin un any per donar-se a conèixer entre els veïns i per teixir bé el seu projecte municipal. La millor campanya dels que ja són alcaldes, argumenten des de la direcció del partit, és estar governant fins al final. Així que dirigents com l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i els de Lleida, Tarragona i les grans ciutats metropolitanes no seran ratificats fins a dos mesos abans que es posin les urnes. L’excepció serà Girona, que també es deixarà per al final en espera de si la consellera Sílvia Paneque torna a ser candidata, cosa que implicaria una remodelació en el Govern de Salvador Illa.
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, en un acte del PSC. /
Tot i que caldrà veure si el còmput final supera les 615 llistes que es van presentar pel PSC a les municipals de fa tres anys, la portaveu del partit, Lluïsa Moret, no amaga la «satisfacció» per estar aconseguint penetrar en territoris tradicionalment més adversos per als socialistes. Consideren que és el fruit d’anys «picant pedra» per fer-se un lloc a escala local en àrees fins fa poc inexpugnables, com l’interior de les comarques gironines, la província de Lleida i les Terres de Lleida. En canvi, la seva fortalesa la té a les àrees metropolitanes, molt especialment la de Barcelona, que és la que concentra més població.
Un final de curs complex
Aquest serà l’últim consell nacional que celebrarà el PSC abans de les vacances, de manera que s’espera que Illa faci balanç del curs polític presumint de tenir els pressupostos a punt de caramel –la previsió és que s’aprovin de manera definitiva al juliol– i insti els seus quadres a encarar el setembre amb el xip del nou cicle electoral que s’obre. I més encara tenint en compte la difícil recta final que queda fins a l’estiu en la dimensió estatal, amb la declaració judicial la setmana que ve de l’expresidentJosé Luis Rodríguez Zapateroi les explicacions que posteriorment donarà Pedro Sánchez al Congrés per les causes judicials que afecten el PSOE.
Notícies relacionades«Una cosa és estar tocat i l’altra desmoralitzat», adverteixen des de la cúpula del PSC sobre l’estat d’ànim dels socialistes catalans. La militància, defensen, està «activada» i fins i tot «enfadada», perquè interpreten que el que s’està produint és una «ofensiva contra l’esquerra». Són, en tot cas, els quadres del partit els que manifesten més preocupació sobre fins a quin punt la inèrcia negativa del PSOE pot tenir un impacte electoral a Catalunya.
A tots ells Illa els demanarà que facin pinya, en la línia del que ha fet ja al galop de l’allau de polèmiques que sacsegen Ferraz, situació davant de la qual ha continuat fent pinya sense fissures amb Pedro Sánchez assenyalant que hi ha una intencionalitat política per fer caure el Govern darrere de tanta acció dels tribunals. Illa considera que amb l’amnistia encara no aplicada completament va començar tot i que és molt el que està en joc, començant per un nou finançament que pretenen que es voti al Congrés abans que acabi l’any i que pot ser una gran carta de presentació per al pròxim cicle electoral.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Pacte institucional Barcelona es queda amb el control de 5 km de costa entre la Barceloneta i el Fòrum després d’un acord històric amb l’Estat
- Successos Detinguts dos homes per pagar a tres adolescents de menys de 16 anys a canvi de sexe a Girona
- Bretxa crítica Els EUA empeny Anthropic a un veto global dels seus models d’IA més avançats
- Salut La rutina japonesa que només requereix 30 minuts al dia i pot millorar la teva salut
- Salut i drets Gabriel J. Martín, psicòleg: "Per estimar-se millor, cal entendre què ha ferit l'autoestima dels homes gais"
