El PP obté una victòria històrica en un feu tradicionalment del PSOE

El Partit Popular va tornar a guanyar unes eleccions i va augmentar la representació en percentatge de vots i en escons i, si no passa cap catàstrofe, María Guardiola revalidarà el càrrec com a presidenta de la Junta d’Extremadura. I, així i tot, la nit a Génova va ser d’amarga victòria, o una mena d’expectatives una mica frustrades. Després d’unes eleccions convocades davant la impossibilitat d’arribar a un acord pressupostari amb Vox, i d’una campanya aferrissada amb els de Santiago Abascal, que Guardiola va titllar fins i tot de "masclista", la dependència de l’extrema dreta no solament no retrocedeix sinó que augmenta.

I la batalla entre totes dues formacions s’agreuja de manera exponencial de cara a les pròximes etapes de la cursa electoral, que el primer semestre del 2026 tindran tres etapes: Aragó al febrer, Castella i Lleó al març i Andalusia possiblement al juny.

Bé és veritat, i ja s’hi agafen els d’Alberto Núñez Feijóo, que el PP amb els seus 29 escons, a quatre de la majoria absoluta, obté més que tota l’esquerra junta, ja que el PSOE i la candidatura encapçalada per Podem sumen 25 seients a la nova Assemblea autonòmica, quatre menys. Una realitat aritmètica que permetria a Guardiola ser investida amb una abstenció dels 11 nous diputats autonòmics de Vox.

Però els d’Abascal doblen en escons i en vots el seu resultat de fa només dos anys i se situen a prop del 20% dels vots, en una comunitat en què fins ara no havien destacat i que no és del tot propícia al seu discurs. Sobretot pel baix percentatge d’immigració respecte a altres regions d’Espanya. I en aquestes circumstàncies, i amb l’antagonisme habitual amb Guardiola, no sembla que Vox hagi d’exigir menys que fa dos anys, quan la líder dels populars extremenys va haver d’esmenar-se a si mateixa, empassar-se les seves paraules i obrir la porta a una coalició. Coalició que Abascal va trencar un any després, com va fer amb totes les altres, per motius aliens a la realitat extremenya concreta.

Feijóo i el seu equip

A la seu central del PP, Feijóo va seguir el recompte envoltat del seu equip i en permanent contacte amb Guardiola, amb qui va parlar per videoconferència per felicitar-la a les onze de la nit, amb l’escrutini ja acabat. A la planta setena van arribar el secretari general dels populars, Miguel Tellado, la portaveu parlamentària, Ester Muñoz, el vicesecretari d’Hisenda, Juan Bravo, el senador i exvicepresident del Govern, Javier Arenas –el dirigent més veterà d’aquesta sala de màquines– i un reaparegut Borja Sémper, el portaveu de la direcció popular, que des de l’estiu combat un càncer que l’ha tingut apartat de la vida pública.

A la comitiva també s’hi va afegir el president d’Aragó, Jorge Azcón, el següent que haurà d’entrar en la contesa electoral poc després de començar l’any.

Des del primer moment, els populars van anar transmetent bones sensacions a mesura que anava avançant el recompte, basades sobretot en els objectius que prèviament s’havien fixat. El primer consistia a superar el 40% dels vots, objectiu que es va complir; el segon, arribar almenys a 30 escons, que es van assolir en algun moment del recompte però van trigar poc a esvair-se, tot i que gairebé al final de l’escrutini hi va haver una lleu esperança de recuperar-lo a Càceres; el tercer, ampliar la diferència amb el PSOE, que es va superar amb nota, atès que Guardiola té onze escons més que els socialistes, cosa impensable fa tot just dos anys, i el quart i últim, dependre menys de Vox.

Necessiten una abstenció

Notícies relacionades

Guardiola guanya però depèn de Vox tot i la trompada del PSOE

Del foc a les brases

Si en el PSOE consideren que les eleccions només han provocat més "inestabilitat", a Génova ho veuen d’una altra manera i emfatitzen que ara només necessiten l’abstenció de la ultradreta. No cal dir que Génova no va perdre l’oportunitat de fer clares lectures nacionals del que ha passat, a només unes hores de l’anunciada compareixença a primera hora d’avui de Sánchez. Conclòs el recompte, fonts del primer partit de l’oposició van traslladar que "per al PSOE la derrota és grossa", i fins i tot la van titllar, forçant l’analogia esportiva, de "pallissa per a la història".

Per als de Feijóo és molt significatiu que les dues formacions de la dreta hagin aconseguit ni més ni menys que el 60% dels sufragis en una regió amb una sociologia tan escorada tradicionalment a l’esquerra. I n’atribueixen la responsabilitat "exclusiva" a Sánchez, la política del qual d’"aixecar murs s’està enderrocant a les urnes". Tot plegat, sustentat en una dada incontestable de la nit, que els populars van remarcar, és a dir, que només un partit perd suports: el PSOE. Els de Sánchez treuen els pitjors resultats només dos anys després d’haver guanyat en vots els últims comicis. Ho va aconseguir el 2023 el finat Guillermo Fernández Vara.