Illa garanteix el nou finançament per a principis del 2026: «Hi haurà molt soroll, però avançarem»

«Hi haurà molt soroll, però avançarem», ha proclamat en un discurs de mitja hora davant els quadres de la formació. Illa ha explicat que el nou model serà «singular», és a dir, amb especificitats per a Catalunya, però també «solidari» amb la resta de comunitats autònomes. «No és incompatible», ha assegurat. També s’ha compromès a continuar pressionant perquè el 2026 sigui l’any en què s’acabi aplicant definitivament la llei d’amnistia, que encara està pendent per a líders com Carles Puigdemont (Junts) i Oriol Junqueras (ERC).

Tenir un nou finançament és clau per a Illa no només perquè la Generalitat disposi de més de recursos, sinó també per donar un impuls a la legislatura a Catalunya. ERC, el seu soci al Parlament juntament amb els Comuns, ja ha dit que només negociarà els pressupostos de l’any que ve si hi ha un nou model que millori els ingressos de l’administració catalana. Tot i que ningú pot garantir el desenllaç, Illa s’ha receptat un 2026 amb «confiança» i «esperança» davant «els que diuen que això no ho podem fer».

«Cap alt» dels socialistes

El fil conductor del discurs del president ha sigut el d’apel·lar a l’orgull de ser socialista en un moment complicat no tant per al PSC, sinó per al PSOE, partit al qual s'acumulen els escàndols i que s’enfronta aquest diumenge a unes eleccions a Extremadura amb previsions poc encoratjadores. Així, ha defensat que els indicadors socioeconòmics a Espanya i a Catalunya –creixement econòmic, PIB, atur, etc.– continuen sent bons i les seves perspectives també. «No som perfectes ni pretenem ser-ho, però podeu mirar-vos al mirall amb el cap ben alt i dir-vos a vosaltres mateixos: soc socialista», ha dit.

Illa ha combinat la defensa de les seves polítiques amb una altra fórmula a què acudeix sovint: confrontar amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. De nou, ha tornat a carregar contra aquesta líder popular, a qui ha acusat ser una alumna avantatjada de Trump a Europa. En la seva llista de retrets ha inclòs els de «voler convertir els hospitals en centres de negoci» i «negar la dignitat contra els qui van lluitar contra Franco». «Són els de la cobdícia sense límit, els de l’explotació global», ha conclòs.

Malgrat les crítiques a Ayuso, per al president Illa els grans seguidors de Trump a Europa són l’extrema dreta, a la qual ha acusat de ser «quintacolumnista» en contra del projecte europeu. «No podem arronsar-nos davant aquests quintacolumnistes, els nostres valors són molt superiors», ha reclamat. La seva estratègia és que, allà on l’extrema dreta abona «l’emoció i la sospita», el socialisme ha de fer bandera de la «veritat i la saviesa».

Reivindica Maragall... i Pujol

Notícies relacionades

Pisarello o Bob Pop: els Comuns obren la competició per elegir el seu alcaldable a Barcelona

General Ballesteros: «No hem d’oblidar ni podem que el Marroc té reivindicacions molt serioses sobre territori espanyol»

El president ha començat la seva intervenció recordant que aquest dissabte es compleixen 22 anys des que Pasqual Maragall va ser investit president de la Generalitat. Va ser el primer membre del PSC a arribar a aquest càrrec. L’efemèride li ha servit per reivindicar el llegat del també exalcalde de Barcelona, sobretot, quant a la defensa que sempre va practicar d’un projecte federalista tant per a Espanya com per al conjunt d’Europa. «Hem d’anar cap a uns estats units d’Europa amb una tècnica que es diu federalisme: unitat en la diversitat», ha exposat.

La presidència de Maragall va acabar amb 23 anys de pujolisme, però això no ha sigut un obstacle perquè Illa també hagi reivindicat aquest dissabte el llegat de Pujol. Ho ha fet en dues ocasions. Primer, recorrent a una de les expressions més recordades de l’exlíder de CiU: «Qui s’han cregut que som», ha dit durant la seva intervenció. Després, ha elogiat el «catalanisme integrador que practicava Pujol». En el seu particular homenatge a antecessors seus en el càrrec, també ha citat la presidència «eficaç» de Montilla i la presidència «institucional» de Tarradellas.