PP i Vox mesuren la seva dependència i l’esquerra pugna per sobreviure

La política de blocs es torna a reproduir en les eleccions d’Extremadura, tot i que aquesta vegada amb un avantatge folgat per a la dreta, segons totes les enquestes, que situa el focus en el grau de dependència del PP amb Vox. Les perspectives de l’esquerra es limiten a mirar de sobreviure i evitar una desmobilització històrica que acosti María Guardiola a la majoria absoluta i redobli la desestabilització de l’Executiu de coalició.

Amb el PSOE en les seves hores més baixes, arrossegat tant per la crisi del Govern central com per l’anomalia de presentar-se amb un candidat processat, Unides per Extremadura es presenta com a dic de resistència davant una caiguda crònica en les enquestes a escala nacional de Sumar. Una oportunitat també per frenar les temptatives de Pedro Sánchez d’aglutinar suports a la seva costa i de condicionar debats interns de cara a la redefinició d’aquest espai, ja que en el 21D els partits que el constitueixen es presenten sota el paraigua de la mateixa candidatura, la que lidera Irene de Miguel.

A la Moncloa i a Ferraz assumeixen un resultat "complicat" i preventivament miren d’encapsular el que passi en les eleccions de demà per preservar el full de ruta del Govern central. Això és, blindar-se davant les sensacions de final de cicle i mostrar determinació per esgotar la legislatura. Els socialistes s’escuden que "qui té més per perdre és qui convoca", amb referència a la possibilitat que el PP no aconsegueixi desprendre’s dels peatges de la ultradreta.

Marcar tendència

El pessimisme és notori i a Ferraz reconeixen que les extremenyes marcaran tendència de cara als comicis que s’aniran concatenant a l’Aragó, Castella i Lleó i Andalusia durant el primer semestre del 2026. Mentre admeten que aquestes dades poden ser l’empenta necessària per a un canvi en el lideratge socialista a Extremadura, que fins ara Ferraz no ha volgut abordar malgrat les seves diferències, i apartar Miguel Ángel Gallardo, processat en el cas de David Sánchez.

Notícies relacionades

Catalunya invertirà 412 milions per renovar 20 barris degradats

Sumar demanarà al PSOE una reunió de la coalició

En el front de la dreta es parteix d’una base que ni el PP ni Vox deixen de ressenyar, i és l’enorme increment de la seva representació conjunta a la comunitat autònoma sociològicament més a l’esquerra d’Espanya, només amb permís d’Andalusia, on ja es va produir un canvi d’hegemonia. Les previsions demoscòpiques, incloses la del Gesop, coincideixen fins i tot en les seves forquilles més baixes que la suma dels dos partits estarà per sobre del 50% dels sufragis, en una regió on només una legislatura completa, la que va liderar el popular José Antonio Monago entre el 2011 i el 2015, i els dos anys de Guardiola al capdavant és tot el que l’esquerra ha estat fora del poder en mig segle d’història democràtica i autonòmica.

Al marge d’aquesta fita, és indubtable que és la primera vegada que Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal mesuren forces, tot i que sigui en una etapa intermèdia de la seva gran carrera per les generals, des que Vox va començar a disparar-se en les enquestes l’últim any. I després de la tardor més calenta entre tots dos, en què han creuat més invectives que mai.