Núria Marín: "Hem equipat una ciutat que estava abocada a ser un suburbi"

¿Com definiria la seva etapa com a alcaldessa?

El meu llegat és haver estat el més propera possible a la ciutadania i haver anat equipant una ciutat que estava abocada a ser un suburbi i que avui és la segona ciutat de Catalunya, no només en nombre d’habitants, sinó també en economia i en llocs de treball.

¿Quin problema va voler resoldre i segueix encara pendent?

Sens dubte, la gran cicatriu que té aquesta ciutat: el soterrament de les vies del tren. Aquesta gran infraestructura és hipernecessària per a la connectivitat general. Ha de desaparèixer de la nostra ciutat i això no ha passat durant el meu mandat.

La desigualtat és especialment alta en barris com la Florida, ¿creu que s’ha prioritzat l’economia davant l’equitat social?

No hi ha fórmules màgiques. L’objectiu no era simplement generar riquesa, sinó obtenir-la per redistribuir-la i poder invertir-la en aquests territoris que, en si mateixos, no podien generar-la. Aquest canvi s’ha produït a la zona de la Gran Via, on s’han instal·lat moltes empreses que donen treball perquè aquestes persones tinguin oportunitats.

¿Quina és la urgència que té ara l’alcalde David Quirós?

La de ser molt a prop de la ciutadania en qüestions que no són exclusives de l’Hospitalet, però que són reptes, com ho és l’habitatge.

¿Què s’hauria de fer a la zona nord de la ciutat, amb uns índexs de vulnerabilitat molt elevats?

Consiudero que fan falta instruments estructurals, com poden ser la formació i l’educació, perquè puguin prosperar per si mateixos.

¿Com va ser el traspàs de Celestino Corbacho a l’alcaldia?

Va ser un traspàs bastant tranquil i per a mi també va suposar un repte que la gent em conegués i confiés en mi.

¿Es va sentir tutelada?

Jo no m’he considerat mai tutelada perquè crec que cadascú té el seu moment.

¿Quina relació té avui dia amb Corbacho?

No tenim relació.

¿I a què ho atribueix?

A algun malentès i al fet que les relacions, si no es fomenten, al final es refreden i cadascú tira cap al seu costat. Ara no tinc cap punt de trobada amb ell, ni en la política ni en l’àmbit més personal.

¿Va tenir a veure el cas Consell Esportiu aquesta experiència amb el final de la seva etapa com a alcaldessa?

No. Sempre he tingut clar que la política és un parèntesi en la vida. Va arribar un moment en què vaig pensar que 16 anys era temps més que suficient per haver fet el que considerava que havia de fer.

Notícies relacionades

Exercici d’orfebreria jurídica

Koldo, la ‘lampista’ i la SEPI, tres trames que se solapen

¿Li preocupa l’ascens de l’extrema dreta a l’Hospitalet?

Molt. Veiem com fenòmens que es produeixen en el món aterren a nivell local, com la desinformació i les notícies falses estan calant en la població. Em preocupa el masclisme i la violència.