Espanya defensa davant Alemanya i França el caça europeu de sisena generació

Quan tant es parla de la soledat d’Europa i de la seva necessitat de defensar-se pel seu compte, res representa millor les dificultats que això implica que la perillosa situació que travessa el projecte FCAS. Si s’assumeix l’asserció militar que sense superioritat aèria no hi ha victòria, el Futur Sistema de Combat Aeri (és el que signifiquen les sigles) és el pla industrial més important del rearmament europeu, amb una previsió d’inversió que ronda els 8.000 milions d’euros en la fase inicial, i un moviment de fins a 30.000 milions sumant inversions i impactes quan el sistema estigués ja en l’aire.

Hi participen la firma francesa Dassault, la branca alemanya d’Airbus i l’espanyola Indra. Hi ha de fons desenes de milers de llocs de treball, però, al marge del seu valor econòmic, el FCAS, un sistema de combat aeri que orquestra en un núvol de combat drons, satèl·lits, míssils, vaixells i vehicles a terra, és sobretot el principal intent d’Europa de no quedar indefensa davant les noves amenaces... Malgrat la seva importància, el pla està barrat en una discussió entre dos dels socis, França i Alemanya, per com es reparteix el principal: el disseny i la tecnologia de l’avió. La part francesa exigeix tota aquesta porció; l’alemanya vol que es reparteixi almenys en un 60-40.

El calendari apressa. La reunió de Berlín està fixada a només set dies de la cimera europea del 18, i aleshores els tres governs han d’haver arribat a un compromís. Hi ha molta indústria en suspens. Cap font consultada pot jurar que el FCAS tirarà endavant, tot i que ningú el dona tampoc per enterrat.

Avui, si la part francesa no accepta un acord, s’ensorraria el projecte tal com es coneix, confirmen fonts militars i industrials espanyoles. La següent pantalla tindria Espanya i Alemanya redefinint el pla i buscant un nou soci, potser a Suècia.

Però Madrid mira de no arribar a aquest escenari. La ministra Robles i el seu número dos viatgen a Berlín després que Espanya hagi mostrat una actitud apaivagadora que li serveix per mirar de mediar en l’aliança.

L’opinió unànime en l’estament militar espanyol és que no hi ha una defensa efectiva d’Espanya (i d’Europa) si no es compta amb el caça de sisena generació en un termini raonable. Si s’arriba tard, l’esglaó militar amb la Xina, els Estats Units i potser Rússia es farà insalvable.

Doble exigència

Però per a Defensa la reunió és crucial també perquè un nou caça europeu està sent la seva única carta. Espanya ha renunciat a comprar els caces nord-americans F-35 –els més avançats del món– perquè el Govern manté una doble exigència: una, que el màxim de la inversió en defensa reverteixi en indústria espanyola i europea, i dues, evitar convertir-se en una figura temuda en l’àmbit militar: la del client captiu.

L’F-35 multiplica la potència d’un exèrcit, però també ho fa depenent de les actualitzacions de software i subministraments dels Estats Units. Si la Casa Blanca no accepta un determinat ús del caça –un suposar, una guerra d’Espanya amb el Marroc–, pot escanyar aquesta via.

"La nostra aposta és que el projecte tiri endavant. El tarannà d’Espanya és treballar en positiu", indica un executiu de l’àrea política de Defensa. I un altre, amb uniforme, matisa que la situació "no és tan dramàtica com sembla", tot i que si Dassault surt del projecte davant les exigències alemanyes, "el FCAS es quedaria sense el seu principal soci tecnològic".

El Govern espanyol ha mantingut fins al moment un perfil discret en la tensió. No és només prudència, expliquen fonts directes coneixedores del cas, ni fugida o incompareixença, sinó sumar raons per ser el soci que articuli un consens en l’aliança.

Defensa està contra la dissolució del projecte, i tampoc vol una retallada, com s’ha arribat a estudiar a París, que deixés l’acord en només el desenvolupament del núvol de combat. "No té sentit crear la xarxa si no es crea l’avió", afirma una de les fonts consultades.

A més, el coordinador industrial de FCAS a Espanya, Indra, ja té el seu sistema de núvol de combat. Es diu Nimbus i una primera versió es va provar a mitjans d’octubre passat a l’aeròdrom de Rozas (Lugo).

La disputa

Per comptar amb el caça de sisena generació és necessari fabricar l’avió que és cor del sistema... i també els drons de vigilància i atac que l’acompanyen; i les seves armes de nova generació, i la xarxa de sensors i connexió entre aquests elements i altres mitjans en la batalla.

En l’aliança FCAS. França, o Dassault, lidera el disseny del caça. Alemanya, amb la seva branca local d’Airbus, participa en aquest disseny, i s’encarrega del nou conjunt d’armes, així com de part de la integració de sistemes. Espanya, amb la pública Indra, aporta una altra part de la integració, els radars i sensors del sistema i el simulador per instruir els pilots.

Notícies relacionades

L’oposició acusa Illa de «falta de lideratge» per haver mantingut el viatge a Mèxic malgrat la pesta porcina

Cerdán passa a la defensiva al Senat i anomena «especulació» la causa al Suprem: «No pertanyo a cap trama corrupta»

"En el FCAS no hi ha una lluita de governs tant com una lluita d’indústries", resumeix un general de l’Aire. El projecte és pura asimetria, diversitat de components i de dificultat d’arribar a acords; o sigui, una metàfora d’Europa.

Dassault i Airbus es disputen la càrrega industrial. França té el seu propi caça Rafale, la tecnologia del qual es reserva. Alemanya aspira que sigui un caça nou de lideratge no només francès, amb almenys un 40% de treball per a factories alemanyes i accés a les tecnologies clau: aviònica, motors –de la francesa Safran– i sistema de sigil, cosa que enganya els radars de l’adversari. Aquell que domini la fabricació del caça del FCAS tindrà l’última paraula per exportar a uns països sí i a d’altres no. Això és poder estratègic en àmbit global... el que es dirimeix, en el fons, avui a Berlín.