Les jutges discrepants no veuen provat que l’exfiscal general filtrés el correu

Així ho van assenyalar en un vot particular en més de mig centenar de pàgines en les quals es discrepa igualment del relat de fets considerats provats en la sentència i en el qual les dues magistrades, de sensibilitat progressista, desgranen els motius pels quals consideren que García Ortiz hauria de ser absolt. "No ha quedat provat que el Fiscal General de l’Estat filtrés a la premsa el correu del dia 2 de febrer del 2024, a més, els fets relatats en la nota informativa publicada pel mateix, no constitueixen el delicte de revelació de secrets o informacions pel qual se’l condemna en la sentència majoritària, per la qual cosa mostrem el nostre desacord amb la mateixa, indicant que el procedent hauria d’haver sigut acordar la lliure absolució del Fiscal General de l’Estat", assenyalen.

En aquest cas, "es va desmentir una acusació falsa d’actuació il·lícita de la Fiscalia –haver ofert un acord i posteriorment retirar-lo per raons polítiques– impulsada des de l’aparell d’un poder públic, per mirar de desviar l’atenció sobre la presumpta defraudació fiscal judicialment investigada i esmorteir d’aquesta manera el seu impacte mediàtic" afegeixen, per rematar: "Informar l’opinió pública que això no havia sigut així era no només una opció legal, sinó l’única opció legal".

El contrari, segons les dues magistrades, hauria sigut "donar per vàlida l’afirmació que atacava de ple la legalitat de l’actuació de la Fiscalia, i amb ella el prestigi de la institució", i permetre, en nom d’una suposada "confidencialitat voluntàriament renunciada", la consegüent fallida de la confiança dels ciutadans en el funcionament de les institucions democràtiques.

En el relat de fet provats que fan les magistrades discrepants s’al·ludeix a la "descripció asèptica de dades que conté la nota" que es va remetre a la premsa com a conseqüència de totes les gestions dins de la Fiscalia. "Es tracta, en veritat, de dades certes i necessàries per desmentir les imputacions d’actuació irregular que s’havien realitzat atribuint-les a la Fiscalia i en especial a una actuació del fiscal general de l’Estat, i garantir el correcte funcionament dels fiscals intervinents", afirmen, per afegir que "totes aquestes dades, al moment de publicar-se la nota informativa, ja s’havien difós i eren de públic coneixement".

Compte genèric

També es dona especial importància a la dada que a l’e-mail suposadament filtrat de 2 de febrer del 2024 que va remetre l’advocat de l’empresari, Carlos Neira, al compte genèric de correu de la Fiscalia de Delictes Econòmics, hi tenen accés 16 persones: 12 fiscals i 4 funcionaris. Des d’aquest compte va ser reexpedit al fiscal del cas, Julián Salto, que va respondre al lletrat mostrant la seva conformitat a començar una negociació.

Notícies relacionades

Suprems prestidigitadors

Una conducta que ens fa serfs

Per allunyar encara més les sospites de García Ortiz, incideixen que es va remetre l’esmentada informació a les direccions d’e-mail de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General –al compte del qual tenen accés 11 fiscals i 16 funcionaris– i de la Fiscalia de la Comunitat Madrid. Remarquen que es va optar per compartir-la a través d’una carpeta comuna a què tenien accés unes 30 persones de la Fiscalia Provincial i altres de la de la comunitat.

Per tot, les jutges entenen que "qualsevol persona" de les quals van tenir accés al correu del 2 de febrer va poder filtrar-lo.