Una conducta que ens fa serfs

La conclusió dels magistrats del Tribunal Suprem és que la fiscalia ha actuat com un òrgan al servei del poder polític. Montesquieu no ha mort perquè fa dècades que Alfonso Guerra ja el va assassinar, tot i que potser avui se’n penedeix.

El que constata la sentència és que The Economist hauria de revisar, a la baixa, la posició que Espanya ocupa en el rànquing de democràcies que anualment publica.

Diu el refrany que: "Digues-me amb qui vas i et diré què fas" i no hi ha dubte que el pitjor que l’independentisme ha impregnat en el PSOE, després de gairebé vuit anys de relació, és la idea que el poder judicial utilitza el lawfare amb objectiu de carregar-se un Govern que no li agrada.

El president té tants fronts judicials oberts en la cúpula del seu partit, en el Govern i en la seva família que, davant la impossibilitat de convèncer la majoria de la societat que tot és mentida, ha passat a un nivell superior de resposta basat en dues accions combinades.

La primera és atacar la judicatura qualificant-la de filofranquista, classista i privilegiada. El Govern, en el seu interès de tallar-li les ales, ha intentat reformar el sistema de designació de jutges per sotmetre’l al poder polític, com si es tractés del Tribunal de Comptes o del Defensor del Poble.

En segon lloc, i simultàniament, mentre intenta destruir la credibilitat del poder judicial, el Govern va iniciar una campanya contra Díaz Ayuso, com a principal adversari polític, utilitzant tots els recursos al seu abast, els legítims i els inadmissibles, entre aquests, la Fiscalia General de l’Estat.

Confidencialitat

Sánchez no va haver de fer gaire cosa per corrompre el fiscal general de l’Estat. Aquest havia arribat al càrrec després d’exercir de mà dreta de la seva antecessora, Dolores Delgado, que al seu torn havia sigut ministra de Justícia i era qui l’havia ascendit a fiscal de sala. En aquest estat de coses, des de la Moncloa van veure com una cosa natural comptar amb la col·laboració de la fiscalia en el seu objectiu de perseguir adversaris.

La informació sobre el nòvio d’Ayuso va arribar a García Ortiz perquè tothom sabia què faria el fiscal amb aquesta informació i l’ara exfiscal es va condemnar a si mateix en el moment en què no va curtcircuitar l’ús d’informació confidencial per intentar acabar amb Ayuso, sinó que va interactuar amb presidència del Govern.

No són pocs els que estan disposats a justificar García Ortiz o creure el Govern, perquè per a ells l’objectiu d’acabar, políticament, amb Ayuso era legítim. ¿Què pensarien si la informació filtrada fos sobre ells mateixos? Els que ahir posaven el crit al cel per l’ús de Pegasus avui treuen importància a la filtració sobre la parella d’Ayuso.

Notícies relacionades

Suprems prestidigitadors

El PP diu que el TS condemna "a qui va prémer el botó", no a qui "ho va ordenar"

Els poders públics tenen molta informació sobre cadascun de nosaltres i estan obligats a vetllar per la confidencialitat d’aquestes dades, relatives a salut, ingressos, patrimoni, historial jurídic, etc.

El que ha passat és molt més que una esquerda en l’Estat de dret, és un abús de poder i una arbitrarietat, que ens allunya de ser ciutadans i ens acosta a la servitud.