El CNI busca agents per pal·liar l’onada de jubilacions del baby-boom

Els perfils més buscats per fitxar són civils de perfil tècnic, amb coneixements tecnològics, digitals, informàtics, de telecomunicacions, ciberseguretat... Però també s’ofereixen llocs a analistes, professionals amb experiència en missions especials o, en definitiva, persones que puguin obtenir informació en diversos escenaris. En la recerca, aquest any hi ha dues novetats. Aquesta vegada no se n’encarrega només Recursos Humans. En discretes trobades participa també el cap o la cap de la secció en la qual podrien encaixar. Així miren de fer més precisos els fitxatges.

La segona novetat és geogràfica. Fonts del centre confirmen, sense concretar localitats, que es munten aquestes cites a pràcticament totes les províncies d’Espanya. Per construir una plantilla d’orígens més diversos, s’incrementa la recerca fora del nucli madrileny. Fonts del CNI puntualitzen que "el centre realitza processos de selecció de manera contínua, atesa l’heterogeneïtat dels perfils que es busquen i la necessitat de rellevar els que deixen la institució per edat". A aquesta recerca de personal la marca l’onada de jubilacions del baby-boom.

La cúpula actual

La major part de la cúpula actual del servei secret espanyol forma part d’aquesta generació nascuda als 60 –o abans: la directora, Esperanza Casteleiro, compleix 69 anys–, i la mitjana d’edat elevada és un fet diferencial del CNI; la CIA i altres serveis europeus ja van refrescar la seva plantilla molt abans.

De moment no es preveu un augment de la plantilla del CNI, que ronda els 3.500 empleats (sense comptar col·laboradors externs). És una nòmina quatre vegades inferior a la dels serveis d’intel·ligència del Regne Unit, tres vegades més petit que el d’espies de França i Alemanya i amb gairebé la meitat d’actius del Canadà.

En un acte de selecció, durant una setmana es van fer 1.352 entrevistes, expliquen les fonts consultades. El CNI avalua tants candidats no perquè es prevegin més places, sinó perquè ha augmentat la seva presència pública. "Estem veient un increment notable en aquest semestre arran de les últimes iniciatives per millorar la nostra visibilitat", comenten al centre. Es refereixen a campanyes en línia, grans esdeveniments, com les recents jornades de ciberdefensa STIC, o no tancar-se a la col·laboració si es roda una sèrie televisiva com El Centro.

La publicitat té els seus esculls, i es veuen en un anunci en línia: no hi ha una figura treballant, només un cotxe en marxa.

No només interessa la formació, "són igualment importants la personalitat i les habilitats", explica un coneixedor del procés. És una recerca de talent "allà on hi hagi". De nou es pentina el món civil. Respecte al servei precedent –el Cesid, que es va sotmetre a una refundació el maig del 2002–, el CNI ha anat reduint el percentatge de membres militars. Tant, que dins ja hi ha executius que afirmen que s’hauria de conservar un mínim de militars a la plantilla perquè en la protecció de serveis i instal·lacions o altres comeses operatives tenen coneixements que no hi ha al món civil. En la selecció contínua de candidats per a les àrees operatives, els agents que no treballen en despatx, sinó en seguiments, contraintel·ligència, seguretat, col·locació de balises, la pràctica totalitat de membres procedeixen de les Forces Armades i les policials.

La primera trobada és només part d’una tria que consta de nombroses proves. En què consisteixen aquestes proves és matèria reservada, però des del centre s’aclareix que "el format és similar al del concurs oposició, en el qual són els primers classificats els que ingressen".

Per omplir la seva base de dades de candidats, el CNI aprofita fires d’ocupació, borses d’universitats i la col·laboració del que anomena "senyaladors", gent que pot informar de professionals vàlids. Però la principal via d’accés a les proves està sent la pàgina web del centre, que té un canal d’enviament de currículums.

Allà s’ofereixen places a 12 sectors, des de personal d’intel·ligència fins a "agents tècnics operatius", o administratius, traductors, sanitaris, economistes... En l’àrea d’intel·ligència hi ha dos perfils: el d’oficial superior, per a qui es busquen universitaris, i el de "Tècnic HUMINT", especialista a obtenir informació que puguin donar les persones. Per a aquest lloc no demanen titulació universitària, però sí "capacitat de relació, investigació i comunicació", a més d’"iniciativa i tolerància a la pressió".

Nou llenguatge

Notícies relacionades

Un grup de joves ciberdelinqüents desafien la seguretat de l’Estat

La causa contra el nòvio d’Ayuso es pot allargar fins al 2027

Una vegada seleccionats, els principiants han de seguir una formació interna de diversos mesos. El CNI busca en una generació que "parla un llenguatge nou. Les guerres són cada vegada més digitals i menys físiques", explica un executiu del centre. El reclutament d’agents amb habilitats digitals ensopega amb dues dificultats. La primera és quantitativa, ja que l’Administració no pot competir amb certs salaris amb què les empreses pesquen talent. La segona és qualitativa, ja que hi ha un avantatge que el CNI no pot prodigar: el teletreball. "Connectar-se a distància sempre suposa una bretxa de seguretat", explica l’executiu. Són llocs de treball que exigeixen estar a disposició 24/7.

Especialment quan es busca un enginyer o un informàtic, acudeixen a les trobades els caps dels equips, perquè "els de Recursos Humans no poden saber de tot, tenir un criteri definitiu si es parla, per exemple, d’encriptació quàntica", relata la font citada. Aquesta mesura alleugereix el procés de selecció, que pot durar vuit mesos. Porta el seu temps el cribratge previ de seguretat, examinar els antecedents del candidat, el seu entorn, interessos i filiacions. Una assignatura pendent és tenir una plantilla més variada ètnicament, amb agents asiàtics, magribins, europeus de l’Est... El fenomen migratori és encara massa recent a Espanya.