Joan Coscubiela: «Al Parlament de vegades em preguntava: ¿a qui represento?»

Després ell mateix va ser el líder de CCOO durant 13 anys, entre 1995 i 2008, abans de ser diputat al Congrés el 2011. «Ho vaig fer per la perseverança de Joan Herrera». I prova que no entrava dins dels seus plans és que, en plena campanya, se’n va anar a córrer la marató d’Istanbul. «Ja ho tenia previst. Si m’haguessin avisat abans...», assegura. La va completar en tres hores i quinze minuts. Simptomàtic que la fidelitat a les sigles no va ser en detriment del camí propi que s’ha marcat sempre.

«No tinc vertigen»

Tot i que potser van ser els dos anys al Parlament, després de quatre a Madrid, els que el van consagrar com a vers lliure en el seu propi espai, llavors sota el paraigua de Catalunya Sí que es Pot i sotmès tant a les turbulències internes amb Podem i els Comuns com a les del procés. «No tinc vertigen», assegura des de les altures durant la sessió de fotos per a aquest reportatge. Així que la legislatura que va ser del 2015 al 2017, la del referèndum de l’1-O i les lleis de desconnexió, va ser per a ell «dura», però no tant com pujar a l’Himàlaia indi ni com per afirmar que en guarda un mal record.

«Vaig créixer en un pis de 30 metres quadrats i em vaig criar al carrer, així que, havent fet tot el que he fet, només puc tenir agraïment», afirma, a més de fer broma que té facilitat per expurgar records i desprendre’s de les «misèries». Però això no vol dir que aquells dos anys fossin senzills. «De vegades em preguntava: ¿a qui represento?» ,reconeix.

A les retines dels independentistes va quedar gravada la imatge de Coscubiela, llicenciat en Dret, ensenyant aquell setembre del 2017 la papereta del seu ‘no’ a les lleis de desconnexió per deixar clar que no les recolzava. I als timpans del grup unionista va sonar a música celestial el discurs en el qual va defensar que no volia que el seu fill Daniel visqués en un país «on la majoria pogués tapar els drets de qui no pensa com ella». Va ser sonora l’ovació que va rebre de Ciutadans, PSC i el PP.

Les conviccions i els dubtes

¿Ho tornaria a fer, Coscubiela? «Ho faria perquè partia d’una convicció molt profunda, de la coherència interna de tota la meva formació política al PSUC i a CCOO», respon. Conviccions, per cert, que reivindica «tant com els seus dubtes» de la mateixa manera que considera que «la raó absoluta no existeix». No obstant això, pel que fa al ‘procés’, creu que «s’han anat confirmant» situacions que en el seu dia va assenyalar com un error.

Té el costum de rellegir el que escriu per veure si aguanta el pas del temps. «Al llibre ‘Empantanados’ feia la predicció que dins de l’independentisme sortiria un nucli potent d’extrema dreta. Les llavors estaven posades i el fertilitzant ha sigut la frustració», sentència. I aquí hi ha, assenyala, Aliança Catalana. Això sí, adverteix que no s’ha de caure en la «trampa de sobredimensionar» els extremistes o de la «profecia autocomplerta» derivada d’assenyalar els joves com els seus principals votants.

La trucada de... ¿el PSC?

Coscubiela no té cap relació orgànica amb l’espai dels Comuns, però sí amb dirigents amb qui va coincidir a ICV. Aquest desinterès no li impedeix elogiar – parcialment – Ada Colau: «Ha sigut millor alcaldessa que dirigent política». I és també aquest desarrelament que ha obert la porta que altres formacions polítiques hagin temptejat fins a quin punt estaria disposat a tornar a l’arena, però sota les seves sigles. ¿Va ser el PSC? «Sense comentaris», respon seguint el fil dels sospitosos dels interrogatoris policials de la inspectora Vera, sèrie de Netflix de la qual es declara seguidor.

Notícies relacionades

Santi Vila: «Companys de Junts que m’havien considerat un botifler m’han trucat per dir-me que van ser injustos»

Xavier Domènech, exlíder dels Comuns: «M’han sondejat de diferents espais polítics, però no em plantejo tornar»

Després de sortir del Parlament en la legislatura que es va acabar abruptament per la imposició del 155, Coscubiela es va retirar, però només una estona, perquè des del 2018 va assumir la direcció de l’Escola de Treball de CCOO. Fins aquest divendres passat, perquè ara sí, tornarà a ser «cent per cent pensionista». Als 71 anys, parlar de jubilació se li fa bola perquè no entra dins dels seus plans quedar-se quiet. Llegeix, escriu, corre molt i s’oxigena a la muntanya. Ara s’està preparant per a la Mitja Marató de Granollers de gener. La seva millor marca, recorda, és una hora i 26 minuts. Només a tall de referència: la del president Salvador Illa, un altre acèrrim ‘runner’, va ser d’una hora i 46 minuts fa tres anys.

Parlar de marques en política institucional ja són figues d’un altre paner, però Coscubiela es queda amb el moment en què, l’1 d’agost del 2013, li va etzibar a Mariano Rajoy que era un «corrupte» en ple esclat del cas Bárcenas. «Vaig ser el primer», recorda. Llavors va ser l’esquerra qui el va aplaudir davant la majoria absoluta del PP. El «xava agraït de la Barceloneta» no gosa donar cap consell als que tenen ara responsabilitat institucional abans de, ara sí, disfrutar de la seva vida discreta en un poble de l’Empordà. «No vull tenir la lucidesa dels ex, que és el que et fa tenir-ho tot clar», conclou.