Antonio Maíllo: «Que Sánchez no compti amb nosaltres si els pactes amb Junts contravenen als nostres principis»

Sobre el cas Koldo, que esquitxa dos exsecretaris d’Organització del PSOE, un d’ells ministre, Maíllo considera que «no hi ha hagut encobriment» per part dels socialistes, i insisteix que la seva línia vermella serà el finançament il·legal del partit. No només una imputació, adverteix, sinó una condemna: «La confiança en el poder judicial està trencada, i una instrucció no determina res per si sola», assenyala.

Sobre el futur de l’esquerra i la ruptura amb Podem, el líder d’IU manté la mà estesa al partit morat però dona senyals d’assumir les dificultats per presentar-se en una única candidatura a Andalusia. «No podem forçar qui no vol venir». Dona la benvinguda al llançament, al gener, de la precandidatura d’esquerres a escala estatal, tal com va avançar EL PERIÓDICO, i adverteix que els processos polítics no poden estar lligats a un «lideratge-enganxall», en una referència implícita al que van representar el 2023 Sumar i Yolanda Díaz.

Pedro Sánchez està fent concessions a Junts en matèries com multireincidència o vivenda. ¿Aquests compromisos impliquen el risc d’assumir una agenda de dretes?

Fins ara només existeix un relat del president sense una traducció real. I no n’hi haurà si és incompatible amb la nostra visió de govern. És una escenificació de voluntat negociadora, però sense repercussió en polítiques concretes. Pedro Sánchez pot mostrar actitud de diàleg, però no comptarà amb nosaltres si hi ha polítiques contràries als principis de l’acord d’investidura.

¿Podrien aprovar una ajuda als propietaris en cas d'impagament del lloguer?

Vull veure les normes quan apareguin. El que sí que puc dir és el que nosaltres proposarem: intervenir el mercat i establir límits al preu del lloguer. No hi ha cap altra mesura realment eficaç per alleujar els qui destinen la meitat del seu salari a la vivenda. Sobre aquestes propostes volem centrar el debat. I aquest debat no el marcarà Junts.

Vostès afirmen que la vivenda és el principal problema, però fa dos anys que estan de govern i no hi ha hagut mesures rellevants per part de l’ala socialista.

Sí que hi ha hagut un canvi de paradigma. Estem parlant d’un partit –el PSOE– que durant anys va assumir el lliure mercat en vivenda i que ara reconeix el paper del sector públic en la planificació i a l’empresa pública de vivenda. Aquest canvi es deu a la nostra feina. Però queda molt per fer.

La prioritat ara és obligar els governs autonòmics a complir la llei de vivenda, que estan boicotejant a l’impedir declarar zones tensades en llocs com Andalusia, València o Madrid. Aquesta és la prioritat més gran. El PP ha de deixar d’ocultar que defensa els interessos dels especuladors immobiliaris.

Tot i així, aquestes mesures no estan arribant a la gent. ¿Temen pagar un peatge polític?

En el que queda de legislatura, la vivenda és clau. Una de les raons per mantenir la legislatura fins al 2027 és precisament aprovar mesures que tinguin efecte abans del pròxim cicle electoral. Ens hi juguem molt en vivenda i no desistirem. En el debat pressupostari això tindrà prioritat absoluta.

¿Els ha faltat ullal dins del govern per aconseguir imposar les seves polítiques?

No és una qüestió d’ullal. Les tensions en una coalició són normals perquè som organitzacions amb tradicions diferents. És clar que hi ha hagut avenços, però ara hi ha una oportunitat importantíssima: prorrogar els contractes de lloguer, que afecten gairebé 300.000 vivendes. És fonamental garantir seguretat i estabilitat a les famílies. No podem permetre que es quedin al carrer d’un dia per l’altre. Aquesta mesura ja s’ha aplicat abans i hem d’interpel·lar el soci, al PSOE, perquè es torni a fer. Nosaltres ho tenim claríssim i no entenem cap altre escenari que no sigui la pròrroga d’aquests lloguers.

¿I quins ressorts tenen vostès, si al final tot depèn del PSOE?

Les mesures s’han aplicat abans i han de tornar a aplicar-se. La vivenda serà un dels temes centrals del debat pressupostari. Per això és tan important comptar amb els Pressupostos del 2026: permeten incorporar mesures de l’acord d’investidura. La llei de pressupostos és l’accelerada que necessita la legislatura.

¿Condicionaran els seus vots que hi hagi polítiques de vivenda?

Els vots d'Esquerra Unida serveixen per fer complir un acord d’investidura i ampliar polítiques socials. És un error pensar que l'extrema dreta es combat simplement brandant una bandera del pànic. Es combat demostrant que hi ha un govern amic que protegeix els interessos dels qui ho passen malament. I aquí és on ens centrarem.

En una coalició no es tracta de traçar línies vermelles cada dia, sinó de negociar i entendre que el poder que un té, sent part minoritària d’una coalició, no ho determina només l’aritmètica, sinó el pols social i la mobilització. Les mobilitzacions que donin suport a les nostres propostes d’habitatge enforteixen la negociació.

¿No temen decebre el seu electorat?

Crec que no estem en aquest escenari. El clima polític actual és molt agressiu per part de les dretes, que han entrat en una estratègia de confrontació extrema. El cas de la no sentència al fiscal general és un escàndol. La gent percep aquestes operacions. Volem sostenir el govern fins al 2027 per aprofundir en les polítiques estructurals i acompanyar-les de noves lleis socials.

Sona a un Govern de resistència, un Govern a la defensiva.

No. Un govern de resistència no és un govern a la defensiva. És un govern conscient del moment històric, que no permetrà que avanci el corrent autoritària. I la millor manera de resistir és estar a l’ofensiva aprovant normes que reforcin les aliances amb els nostres sectors socials. La política de vivenda s’ha de traduir en millores reals per a les famílies, demostrant que hi ha un govern que protegeix.

Sobre el cas Koldo: ¿Ha d’assumir Sánchez alguna responsabilitat?

Evidentment, tenir dos responsables d’organització implicats en trames corruptes és un problema. Però la resposta ha sigut contundent i no hi ha indicis de connivència ni pactes. L’important és com respon un govern davant de la corrupció, i la reacció del PSOE no indica encobriment.

Vostès han posat com a línia vermella el finançament il·legal. ¿Què passaria si hi hagués una imputació del PSOE per finançament irregular?

No som ingenus ni acceptarem com a dogma qualsevol instrucció judicial. La confiança en el poder judicial està trencada, i una instrucció no determina res per si sola, especialment després de l’ocorregut amb el fiscal general. Ara bé, si es demostrés un finançament irregular, estaríem davant un escenari completament diferent.

Passem a Andalusia. Ha fet el pas com a candidat. ¿Li va costar prendre la decisió?

En absolut. Estava convençut. En un moment tan extraordinari com aquest, un ha de ser on pot ser més útil. Sento passió per la meva terra, la conec bé i crec que puc aportar molt, tot i que no estigui exempt de riscos. Andalusia s’ho mereix.

L’última vegada que es va presentar va ser el 2018 amb Teresa Rodríguez. ¿Com ha canviat Andalusia?

Ha canviat profundament. Fa set anys va entrar Vox per primera vegada en un parlament espanyol i això va marcar un gir. Aquest canvi també ha demostrat que el model del PP a Andalusia ha fracassat: ha generat mal i ha reactivat la mobilització social, i ara s’enfronta als seus escàndols de corrupció, com el cas de la Diputació d’Almeria o el trossejament de contractes del SAS per evitar controls.

Moreno Bonilla és un president molt diferent del que va prendre possessió del govern el 2018, està molt sobrat i amb un estil molt susanista en la manera de resoldre els problemes: ignorant la realitat, sotmetent-se a un dictamen basat en dades i amb molt poca empatia.

Sobre la crisi dels cribratges, la fiscalia ha arxivat l’última denúncia d’Amama. ¿Aquest assumpte continuarà afectant políticament la Junta?

La Fiscalia ha arxivat només una denúncia relativa a la caiguda del sistema informàtic. No totes les altres coses. La nostra denúncia segueix sense resposta. Seria un error del PP creure que el final del recorregut judicial suposa el final del debat polític. Hi ha hagut dolor, inseguretat i desconfiança. Falta saber quants diagnòstics dubtosos van acabar sent càncer real. Aquesta dada és clau per avaluar el mal causat.

Andalusia ha de decidir quin model vol: recuperar el paper del públic o consolidar la privatització. I un tercer mandat del PP significaria consolidar aquest model. Nosaltres creiem que Andalusia té alternativa, també en vivenda aplicant la llei: declarar zones tensades i posar límits al lloguer en barris del centre de Màlaga o Sevilla.

¿Creu que la campanya es jugarà també en clau nacional?

Andalusia sempre transcendeix Andalusia, i és positiu. Crec que el PP ha tingut una estratègia conscient de treure Andalusia del focus nacional, però quan Andalusia torna al debat sol aportar solucions. Jo vull parlar d’Andalusia, però no s’ha de ser ingenu. El que passa a Andalusia tindrà una repercussió sense lloc a dubte a la resta del país. I ignorar-ho des de Madrid és un acte d’arrogància.

Un dels retrets que s’han fet a Andalusia a María Jesús Montero és el pacte sobre finançament amb Catalunya, concedint l’ordinalitat, a la qual vostès s’han oposat.

El finançament serveix per finançar serveis públics, no territoris. Primer principi: un malalt ha de rebre atenció segons necessitat, no segons on visqui. Segon: si l’Estat dona més diners a una comunitat, aquesta no pot utilitzar-lo per abaixar impostos als rics, com fa el PP. Tercer: no estem d’acord amb l’ordinalitat com a principi, perquè el finançament s’ha de basar en necessitats, no en l’ordre d’aportació fiscal. Però el PP vol colar-nos una trampa: parla d’ordinalitat, però no de condicionalitat. I mentrestant, privatitza serveis. No entrarem en aquest joc de doble moral.

¿Pot la seva figura centralitzar el vot dels qui van recolzar Podem o Endavant Andalusia?

Això ho diran les urnes. Jo em deixaré la pell perquè crec en aquest projecte i a Andalusia. Volem una proposta unitària i àmplia. Si jo hi puc contribuir, encantat. Però el que aspirem és a un projecte de majoria, amb capacitat per millorar la vida de la gent, no per alimentar egos.

A aquestes altures, ¿encara veu possible una candidatura d’unitat amb Podem?

Nosaltres seguim endavant amb el full de ruta, donant la benvinguda a qui s’incorpori, però evidentment no podem forçar qui no vol venir.

¿S’ha de naturalitzar que hi hagi diverses paperetes a l’esquerra del PSOE?

Sempre hi ha moltes paperetes, però el que no hem de naturalitzar és que els qui podem tenir un acord de mínims per canviar Andalusia no ho fem. El nostre afany és oferir solucions i un mètode. Si sumem majoria, volem governar, formar part del govern i recuperar serveis públics i vivenda. Tenim la humilitat de saber que nosaltres solos no solucionem els problemes, que fan falta moltes mans per a aquest canvi; aquesta és la nostra diferència.

¿Quines conseqüències tindria no anar en una candidatura conjunta?

No ho sé. Aquesta pantalla ja va passar. No podem viure en una roda d’hàmster sobre això. Tenim un compromís amb Andalusia, que exigeix solucions, i allà hi serem. Jo soc el «pesat de la unitat»; ningú pot qüestionar la meva apetència. Si d’altres no hi volen anar, ho hauran d’explicar ells.

¿Els penalitzaria anar separats?

Ja ho veurem. També penalitza fer les coses malament. No es pot repetir el registre de coalició a última hora de fa quatre anys. Volem un projecte seriós i coherent, respectuós amb la intel·ligència de la gent. El debat ha de ser què Andalusia volem. Hem ofert un instrument unitari, obert a qui vulgui sumar-s’hi.

¿Quan va parlar per última vegada amb Irene Montero?

Fa molt temps.

¿És reconduïble la relació a nivell estatal?

Ho ha de ser. Si algú no vol, tirarem amb els bous que hi hagi. L’important és oferir un projecte seriós i evitar que la dreta i l’extrema dreta entrin en el Govern. Si tots ens posem a disposició de ser útils on ens toqui i fer un pas al costat si no ens toca, jo també ho faria, ¿eh? Si es donen aquestes circumstàncies, crec que podem resoldre i resoldre de manera constructiva aquesta proposta d’esperança.

El Partit Socialista no respon als estímuls de tot l’espai de l’esquerra i molta gent de l’esquerra que no votarà mai el Partit Socialista i seria una irresponsabilitat per la nostra banda deixar de donar-li cobertura electoral a un espai polític que existeix.

Ha dit que retirar-se quan un és un obstacle és part de la seva manera d’entendre la política. ¿També per a l’esquerra estatal?

Sí. Si tots mirem al bé comú i ens posem a disposició del projecte col·lectiu, recuperarem les causes que ens van portar a militar. Si jo soc un obstacle, em retiro sense problema.

¿Un pas al costat de Yolanda Díaz facilitaria un acord?

Jo crec que no. Parlo d’actituds, jo ho puc dir per mi, que sens dubte en el moment que sigui molèstia o sigui percebut col·lectivament com un obstacle, jo sí que em retiro. Això l’hi dic amb tota claredat, perquè forma part de la meva manera d’entendre la política. Estem per contribuir a un bé comú i no es tracta de qualificar els altres, sinó que el debat polític col·lectiu sigui el que determini el que hàgim de fer cadascú en cada moment.

Al gener llançaran la seva aliança per a una candidatura nacional, com va avançar EL PERIÓDICO. ¿Per què ara?

Perquè no podem perdre més temps, hem d’accelerar. Un procés polític no pot limitar-se a una simple negociació electoral. Les experiències anteriors ens ensenyen que aquests processos han de ser de reconnexió popular, on la gent sigui protagonista del programa i dels referents.

La vinculació a una cola, diguem, de lideratge, que és important, però sense anar més enllà està cridat al fracàs. El procés polític és la millor forma de recuperació de gent que és allà esperant i que pot reactivar-se davant el nou cicle electoral. És una bona notícia que al gener iniciem aquest procés.

¿Yolanda Díaz pot continuar exercint de lideratge-enganxar com el 2023?

Es veurà. El primer és parlar del projecte. Si no hi ha unanimitat, que hi hagi primàries. Que es presenti qui vulgui i que el resultat cohesioni a l’espai.

Notícies relacionades

La corrupció desanima les federacions del PSOE

La reconciliació de Junts i el PSOE depèn de la tornada de Puigdemont

¿Hi ha alguna alternativa per al 2027?

Pot passar de tot. Ara mateix està tot obert.