Què sabia i què no Sánchez d’Ábalos

Adriana Lastra, exvicesecretària general del PSOE entre juny del 2017 i juny del 2022, ha tornat a l’arena ibèrica des d’Astúries, on és la número dos en la federació socialista i exerceix com a delegada del Govern, per instar el partit a presentar una querella contra Francisco Salazar, Paco per a tothom, per la seva conducta violenta contra les dones.

Ja el juliol del 2025, quan es van filtrar les conductes masclistes i sexistes de Salazar, va ser Lastra una de les dirigents que es temia el pitjor i va votar en contra que fos nomenat adjunt a la nova secretària d’Organització, Rebeca Torró. Estava ben convençuda que si aquest nomenament tirava endavant, Salazar seria el veritable secretari d’Organització.

Lastra havia fet una incursió anterior després de l’informe de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) sobre Santos Cerdán, a qui va acusar de trair i enganyar-la. "Em va sotmetre a una campanya d’assetjament durant cinc mesos", va declarar.

La reaparició d’Adriana Lastra té interès perquè va ser precisament ella qui primer va informar sobre les aventures extramatrimonials de José Luis Ábalos, ministre de Transports i secretari d’Organització del PSOE. Lastra i la seva directora de comunicació, Maritcha Ruiz Mateos, es van reunir amb Carolina Perles, la llavors dona d’Ábalos, el 21 octubre del 2020. Perles els va transmetre molts detalls sobre les relacions sentimentals que mantenia Ábalos mentre estaven casats (es van divorciar l’any 2022).

Els detalls van portar les interlocutores a valorar que era necessari fer arribar la informació a Pedro Sánchez. Lastra s’encarregaria de parlar amb Carmen Calvo, vicepresidenta primera del Govern, després de la reunió. Calvo, després de conèixer la informació per boca de Lastra i saber que la font era Carolina Perles, va decidir que Sánchez havia de conèixer les dades. Va parlar amb el president.

Calvo va reconèixer el 22 de novembre passat: "Em van arribar rumors d’algú que ho va escoltar de la seva dona i jo l’hi vaig traslladar", va dir. La realitat és més precisa: Adriana Lastra va informar Calvo pocs dies després de la reunió que amb la dona d’Ábalos. I Calvo en va donar compte al president Sánchez.

Lastra va dir més tard sobre la seva trobada amb Carolina Perles: "No ens va explicar res més enllà de les dificultats que estava travessant el seu matrimoni per les infidelitats del seu marit. No vull descendir més perquè són temes que no em competeixen a mi, però ella realment el que ens va dir va ser: el meu matrimoni està trencat".

Va ser aquesta informació que Carmen Calvo "va traslladar" al president la que aquest va tenir en compte al fer la crisi de Govern de juliol del 2021. Va optar per una solució "salomònica" i els va acomiadar tots dos. A Calvo i a Ábalos. I a aquest també el va cessar com a secretari d’Organització, i va nomenar Cerdán al seu lloc. Una font apunta que el diàleg entre Sánchez i Ábalos a la Moncloa va ser més o menys així: "José Luis, no segueixes en el Govern". "¿Hi ha una raó?", va inquirir Ábalos. "Sí, però no te la diré", va concloure el president.

El 10 de juliol, Sánchez va anunciar el nou Govern. A l’acabar la presentació del seu nou gabinet va dir: "Vull agrair expressament a Carmen Calvo, a Arantxa González Laya, a Juan Carlos Campo, a José Luis Ábalos, a Isabel Celaá, a José Manuel Rodríguez Uribes i a Pedro Duque la seva dedicació personal, política i professional durant el temps que han estat al capdavant dels seus ministeris. S’han deixat la pell en defensa del bé públic en les circumstàncies més dures".

Tota aquesta història ve a tomb de l’entrevista que Gemma Nierga va realitzar al president el 2 de desembre, en la qual la periodista li va preguntar: "¿Què va sentir quan va veure entrar a la presó una persona que ha sigut molt pròxima a vostè?". "Una cosa és que tingués confiança política en ell, que la vaig tenir, no ho nego, és evident, i una altra cosa és que des del punt de vista personal era un gran desconegut per a mi. Perquè vaig conèixer unes facetes de la seva dimensió personal que eren molt desconegudes per a mi. Ara tot el que diu José Luis Ábalos és mentida. I és en els tribunals on s’han de dirimir les qüestions".

Contundència

Però Sánchez també va dir: "Quan hi ha hagut indici de corrupció en el meu partit o en el meu Govern, com és el cas de José Luis Ábalos, he actuat amb absoluta contundència". El president, doncs, vincula el cas de la corrupció d’Ábalos amb el Govern. És un contrasentit perquè, com hem apuntat, el 10 de juliol del 2021 li agraïa la feina prestada juntament amb els altres ministres cessats.

Però és que, a més, Ábalos va ser "rescatat" dos anys més tard, en les eleccions del 23J com a candidat a diputat per la província de València, en paral·lel a la represa de les seves converses privades amb Pedro Sánchez, que ell mateix s’ha encarregat de difondre.

En resum: Sánchez va rebre informació sobre la situació personal d’Ábalos, si bé en una "dimensió" molt més limitada al conegut més tard (llocs de treball per a les seves amants, lloguers d’apartaments, prostitutes i altres coses).

Notícies relacionades

Per imperatiu moral

Feijóo afirma que Junts "ha sigut un clínex durant tota la legislatura"

El cas Salazar s’hi uneix ara i reforça la sospita que continua imperant en el PSOE l’amiguisme o l’examiguisme. Perquè el juliol del 2025, Sánchez va ser "sorprès" –Salazar va passar gran part del seu temps a la Moncloa treballant per a Sánchez–, però quan tenia l’oportunitat de defensar amb fets les denunciants de Salazar, aquestes denúncies elevades amb l’esperança que se li exigirien responsabilitats "van desaparèixer".

En altres termes: passada la tempesta mediàtica de juliol, creu i ratlla. En aquest context, Pilar Alegría, que ja va defensar Salazar al juliol, s’hi va citar. Seguia tenint influència fins que una nova tempesta mediàtica sobre l’escandalosa evaporació de les denúncies escrites –que no de les víctimes– ha portat el mateix Sánchez a entonar el seu mea culpa.