ART
Una nova col·lecció per al Museu Picasso de Barcelona
Rosario Peiró agafarà les regnes del centre amb la intenció d’activar adquisicions i dipòsits i recuperar el museu per a la ciutadania
En la seva primera compareixença com a nova directora del Museu Picasso de Barcelona, la valenciana Rosario Peiró (Beniarjó, 1968) va oficialitzar ahir la seva voluntat d’"interpel·lar de nou" els barcelonins transformant la col·lecció del museu en un espai de discussió i aprenentatge. "El més important és tornar el museu a la ciutadania, però no només aconseguint que vingui gent de la ciutat, sinó recuperant el sentit de pertinença que va tenir en la seva formació, anys en què faltava llibertat i es va aconseguir una cosa que semblava impossible en ple franquisme", va reivindicar.
Per aconseguir-ho, la nova directora considera que la col·lecció és la clau. "És el que ha d’interpel·lar la gent", va insistir. Per això una de les seves apostes de futur passi per "activar les adquisicions, els dipòsits i les donacions" i presentar una "col·lecció nova i ampliada" entre el 2030 i el 2031. "És el nostre patrimoni i cal reivindicar-lo. La col·lecció d’un museu és el seu cor i aquest cor no pot ser silenciós ni pot ser estàtic. Ha de respondre al seu temps, ajudar al present i oferir espais de discussió", va impulsar sobre una aposta de mandat que implicarà rastrejar a consciència el mercat a la recerca de noves adquisicions. "Comprar certes obres de Picasso és impossible, però d’altres no tant. Tinc ja una llista de peces que es podrien comprar. També hi ha l’obra gràfica, que és increïble, els llibres d’artista, les col·laboracions amb altres museus... Es tracta de buscar com podem adquirir obres. Amb les inabastables caldrà treballar amb tenacitat per trobar prestadors i donants", va aventurar.
Peiró, que ve de dirigir l’àrea de col·leccions del Museu Reina Sofia i va passar pel Macba durant l’època de Borja-Villel, ara agafa el relleu d’Emmanuel Guigon al capdavant del museu d’art més visitat de la ciutat amb vocació no només renovadora, sinó també expansiva i descentralitzador. Així, a l’espera de poder presentar el febrer del 2028 la seva primera temporada expositiva, advoca per potenciar i dinamitzar la investigació per explorar "la complexitat i les contradiccions" de l’artista "més important del segle XX".
Empremta llatinoamericana
A manera d’exemple, va avançar que es desplaçarà el focus als anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, quan Picasso va liderar debats artístics transcendentals com ara els relatius a l’exili, i es prestarà especial importància a la seva influència en els artistes llatinoamericans. "Els discursos francocèntrics redueixen el seu impacte", va lamentar Peiró, que ja explora el paper fonamental del Guernica, exposat al Brasil durant la Biennal de São Paulo de 1953, en la "presa de postures" dels artistes del continent.
El present de Picasso amb totes les seves ombres i llums és un altre dels fils dels quals preveu tirar Peiró a través d’una sèrie de mostres de petit format centrades en el gènere, el tractament del cos i la violència. Exposicions de dones "contestant Picasso" amb les quals, assegura, es busca "reforçar la idea que l’autor i l’obra no s’acaben mai".
