La por de pagar la factura de la corrupció es propaga per les federacions del PSOE: «A Extremadura tocarem de peus a terra»

El temor d’endinsar-se en l’erosió, a les portes d’un cicle electoral d’autonòmiques, recorre als quadres autonòmics que esperen gairebé com un plebiscit sobre el cost electoral de la corrupció a les eleccions extremenyes el 21 de desembre, on alguns consideren que tocaran de peus a terra. Amb tot, l’adhesió al lideratge de Pedro Sánchez continua sent majoritària i, de moment, no hi ha veus al marge de la del castellanomanxec, Emiliano García Page, que reclamin un avenç de les generals per deixar anar llast de cara a les municipals i autonòmiques.

Conscient de la situació, en la seva primera incursió a la campanya electoral a Extremadura, el president del Govern va apel·lar una vegada i una altra a l’«orgull socialistaper insuflar ànims a les bases i va contraposar, més de l’habitual, el model que defensa la socialdemocràcia amb el de les forces de la dreta perquè, segons el seu parer, el PP i Vox són els mateix. «Vull que perdi la dreta» el 21-D, va confessar.

El PSOE d’ Extremadura serà el primer a patir a les urnes l’impacte dels casos de corrupció que assetgen el partit. De cara al 21-D, els sondejos pronostiquen un daltabaix sense precedents en què fins ara ha sigut el seu fur històric i el cert és que més enllà del cercle de Miguel Ángel Gallardo la pregunta no és ja si guanyarà, sinó quant pot resistir.

A Extremadura, Ábalos i Koldo preocupen, però la desesperança més gran és la del cas David Sánchez: després de dues crisis de lideratge que van trencar el partit per dins i un aforament exprés que va qüestionar el mateix Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura (TSJEx),el candidat és a les portes de la banqueta per prevaricació i tràfic d’influències. Davant dels votants, Gallardo defensa la seva innocència apel·lant al seu pare jornaler i la seva infància humil. Es mostra «digne hereu» del llegat de Juan Carlos Rodríguez Ibarra i Guillermo Fernández Vara per connectar l’electorat, però el cert és que la divisió interna continua latent. Si ja el PSOE va tocar sòl en les autonòmiques del maig del 2023 llastat per l’efecte Pedro Sánchez, ara afronta una campanya amb escàs marge per recompondre una imatge pública feta malbé.

El PSOE andalús va iniciar fa un any una nova etapa amb la designació de María Jesús Montero com a secretària general i candidata en les eleccions autonòmiques del 2026. Aquesta decisió que va suposar el relleu de Juan Espadas va ser assumida des del principi per part del partit com una operació de risc ja que la federació més nombrosa d’Espanya i la que afronta uns comicis clau a nivell nacional no podria desmarcar-se en cap moment del desgast que es pogués produir en el Govern i de la direcció federal.

L’arrossegament de Montero a Andalusia

Aquest risc que existia s’ha materialitzat especialment en els efectes del cas de corrupció de Santos Cerdán i José Luis Ábalos i de les investigacions obertes a Paco Salazar, un destacat càrrec de la federació sevillana. Totes dues arrosseguen especialment la imatge de María Jesús Montero com a número dos del Govern i de la direcció de Ferraz. La federació andalusa no té cap marge per distanciar-se o encapsular el debat andalús.

Els dos casos, a més, han desbaratat l’estratègia traçada pel PSOE andalús durant els últims mesos centrada en la sanitat i en possibles casos de corrupció a la comunitat autònoma just quan per primera vegada s’havia detectat un desgast del PP de Juanma Moreno per les fallades dels cribratges i la detenció del president del PP d’Almeria.

Això provoca que malgrat aquestes dues crisis, que són les més grans que ha afrontat Juanma Moreno des de la seva arribada a San Telmo, el PSOE continua sense ser capaç de rendibilitzar-les electoralment. Les enquestes existents reflecteixen que és Vox qui està creixent mentre que els socialistes continuen estancats o fins i tot a la baixa. S’hi afegeix que l’operació de desembarcament complet de María Jesús Montero a Andalusia es continua retardant generant cada vegada més desconcert en part del PSOE andalús.

Després d’Extremadura, el següent escenari electoral es preveu a Castella i Lleó. Tot i que no hi ha data oficial es treballa amb el 15 de març com a cita amb les urnes i per això ja fa temps que estan en precampanya. Els socialistes van renovar la direcció i el seu secretari general no fa ni un any que és al capdavant de la federació més extensa en territori i amb uns interessos provincials molt arrelats que s’entrecreuen. Els casos d’Ábalos i, sobretot, de Cerdán, van afectar la federació per la proximitat que alguns comandaments a la regió tenien amb el secretari d’Organització, cosa que va avivar unes penes internes amb què Carlos Martínez ha de lidiar sumat a la idiosincràsia d’un territori on els socialistes no governen des de 1987.

«És una etapa que volem oblidar i passar al més aviat possible perquè ens avergonyeixen tots els comentaris que cada dia podem veure pels mitjans de comunicació», reconeix el secretari general provincial del PSOE de Zamora, Antidio Fagúndez al mateix temps que confia que la situació no afecti el partit en les eleccions. «Ara estem decidint el futur de Castella i Lleó i de la província de Zamora. I no tenen res a veure els nostres candidats i les nostres propostes amb un fet que algú individualment va decidir saltar-se la justícia i per això hauran de pagar».

Les brases d’Ábalos a València

Que José Luis Ábalos hagi portat més de 40 anys el carnet de militant del PSPV no fa que a la federació valenciana tinguin preocupacions específiques sobre la seva situació. Fonts de la direcció dels socialistes valencians admeten que el cas ha fet mal, molt, especialment amb el tema de la prostitució, però que s’ha anat absorbint i que, sobretot, no té un desgast autòcton. No obstant, l’assumpte serveix al PP valencià per recordar que Ábalos va aconseguir el seu actual escó com a número 2 en una papereta que encapçalava Diana Morant, futura candidata a la Generalitat, ministra de Ciència i de fidelitat absoluta a Pedro Sánchez.

La mateixa líder del PSPV ha mirat d’aixecar un mur amb declaracions públiques condemnant el seu comportament, el de Santos Cerdán i Koldo García i remarcant que és una situació que provoquen «tres pocavergonyes». L’afecció a la federació valenciana té la seva part pràctica en aquesta acta per València que ostenta Ábalos des del juliol del 2023. Si la deixés, entraria l’alcaldessa de Llaurí, Anna González, condemnada el 2021 per conduir èbria.

El PSC fa pinya

A nivell orgànic, els aliats que havia anat aconseguint l’exministre a la província de València, el seu principal fortí, s’han anat diluint i recol·locant en altres corrents interns quan no directament esfumant-se. Ja no hi ha un sector ‘abalista’ que pugui presumir-ne ni que pugui moure els percentatges de recolzaments que abans va tenir l’avui empresonat diputat. No obstant, sí que queden brases.

Per la seva banda, el PSC fa pinya amb Pedro Sánchez. Salvador Illa exerceix de fidel escuder i el seu Govern defensa per tots els mitjans que el president no convoqui eleccions fins al 2027 amb l’argument que ja s’ha actuat de forma «contundent» contra Ábalos i Cerdán i que cal mantenir una «agenda progressista» que beneficia Catalunya. Però una cosa és la posició oficial a nivell polític i una altra l’estat d’ànim dels socialistes catalans, on es reconeix que passa factura que el PSOE hagi fallat en dues de les principals banderes que havia onejat fins ara: la neteja i el feminisme.

Que fins a dos exsecretaris d’Organització hagin entrat a la presó i la mala gestió de les denúncies contra Salazar preocupa al PSC, tot i que hi hagi qui trobi el consol en el fet de remarcar que són «partits diferents» i que no hi ha cap branca catalana en cap dels dos assumptes. Però això no treu que hi hagi una adhesió gairebé absoluta a la figura de Sánchez, especialment veient que l’alternativa és un govern del PP i Vox que donaria un cop de porta a molts dels assoliments de què treu pit Illa des de la Generalitat.

El PSRM, amb l’ull posat en Pedro Saura

La Regió de Múrcia és una de les comunitats perjudicades per les presumptes comissions del Ministeri que va dirigir José Luis Ábalos. Almenys, la trama corrupta s’hauria emportat, segons els informes de la UCO, 550.000 euros. No obstant, el que més preocupa el Partit Socialista regional és el paper que en aquests negocis pogués tenir el murcià Pedro Saura, que quan tot això passava ostentava el càrrec de secretari d’Estat de Transports (després passaria per Paradores i, en l’actualitat, és al capdavant de Correus).

Malgrat que Saura ja va comparèixer en la comissió d’investigació del cas Koldo al Senat i que, de moment, des de la Justícia ningú li ha imputat cap delicte, el Partit Popular de la Regió de Múrcia no deixa d’apuntar cap al socialista, de qui assegura que no podia ser aliè al que passava al Ministeri. «Que doni explicacions o dimiteixi», insisteix el vicesecretari de Comunicació del PPRM, Joaquín Segado.

Així mateix, el portaveu del Govern regional ha aprofitat diverses rodes de premsa posteriors al Consell de Govern per recordar que Santos Cerdán va ser el «padrí polític» del secretari general del PSRM, Francisco Lucas, ja que, fins i tot, el va acompanyar durant el Congrés Regional del partit en què va assumir el càrrec el mes de març passat.

El màxim que ha arribat a dir Lucas sobre Ábalos, Cerdán i Koldo és que «dos o tres corruptes pocavergonyes no representen ni el Partit Socialista» ni a ell. De moment, aguanta el tipus i no sembla preocupat per unes eleccions perquè encara falta un any i mig.

Notícies relacionades

Guanya el ‘sí’ a Gósol i el municipi passarà a formar part de la província de Barcelona

Òscar Ordeig, el conseller amb més ‘aldarulls’ sobrevinguts al Govern

Com sol ser habitual, la política madrilenya està condicionada per la nacional i els casos de presumpta corrupció que acorralen el PSOE es converteixen també en munició política per a la presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Isabel Díaz Ayuso, qui a més estira aquests assumptes per confrontar directament amb el cap de l’Executiu. El fet que Pedro Sánchez apostés pel ministre Óscar López aprofundeix més en aquest paradigma que el que passi a la política nacional es trasllada a la política madrilenya i viceversa. I també el cost i desgast d’aquests casos que afecten el partit en el seu conjunt i té les bases sumides en un nerviosisme continu perquè han trencat línies ideològiques del PSOE.

Informació elaborada per Iván Gil (El Periódico), Rocío Entonado (El Periódico Extremadura), Javier Alonso (El Correo d’Andalusia), Carlos Gil (La Opinión de Zamora), Diego Aitor San José (Levante), Sara González (El Periódico), Jaime Ferrán (La Opinión de Murcia) i May Mariño (El Periódico)