La central nuclear d’Almaraz es converteix en arma electoral

La posició sobre el tancament de la instal·lació pot ser un dels factors que decanti el vot a Extremadura el 21 de desembre, sobretot dels que hi viuen més a prop / El teixit socioeconòmic depèn de la seva activitat energètica

La central nuclear d’Almaraz es converteix en arma electoral
4
Es llegeix en minuts

La central nuclear d’Almaraz apunta a convertir-se en un dels eixos de la campanya electoral extremenya que acaba d’arrencar. Els comicis autonòmics arriben quan queden menys de dos anys per arribar a la data en la qual hi ha programat el tancament del primer dels seus dos reactors, l’1 de novembre del 2027; un any després, el 31 d’octubre del 2028, està previst que el segon d’aquests deixi d’abocar electricitat a la xarxa. I així com la convocatòria extremenya es planteja com el primer assalt d’un cicle electoral estatal que permetrà prendre el pols polític del país, allò que es decideixi sobre la central d’Extremadura previsiblement marcarà el futur de la resta del parc nuclear espanyol.

En clau autonòmica i en ple compte enrere per al tancament, la continuïtat d’Almaraz és un factor que pot determinar el sentit d’un bon grapat dels vots emesos el 21 de desembre. Sobretot d’electors que viuen a les localitats de la comarca de Càceres de Campo Arañuelo, en la qual està situada la planta. El seu teixit socioeconòmic depèn en gran manera de l’activitat de la central i les seves arques municipales, dels tributs que aquesta paga.

El debat al voltant de la pròrroga de la vida útil de la instal·lació atòmica ja fa molts mesos que és objecte de retrets entre els governs autonòmic i central, però també entre els partits polítics extremenys. Dels quatre que acudeixen amb més expectatives a aquests comicis, només Unides per Extremadura es posiciona a favor del tancament i de buscar altres alternatives econòmiques per a la zona. Els altres tres (PP, PSOE i Vox) es manifesten obertament partidaris que la planta segueixi endavant, argüint per a això tant la seva significativa aportació al PIB regional i l’important volum d’ocupació que genera com també la seguretat de subministrament que garanteix.

En el que no coincideixen és en qui ha d’assumir la responsabilitat per la incertesa que envolta el futur de la instal·lació i per què la clausura continuï sent avui una possibilitat molt real. Els populars, al capdavant de la Junta d’Extremadura des de mitjans del 2023, consideren que el pla per prescindir del parc nuclear espanyol és una decisió que obeeix a una qüestió ideològica i al "sectarisme" del Govern central, mentre acusen els socialistes extremenys de no defensar els interessos de la regió quan toca fer-ho a Madrid. En les votacions d’iniciatives plantejades pels populars al Congrés per demanar l’ampliació de la central, que els diputats socialistes per Càceres i Badajoz no han secundat, per exemple.

Des del PSOE, per la seva banda, es posa el focus en el paper de les propietàries de la central, les elèctriques Iberdrola, Endesa i Naturgy, que han esgotat els temps per presentar la sol·licitud formal de pròrroga, una cosa que no van fer fins a l’últim dia d’octubre passat, just quan expirava el termini per enviar al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) una altra documentació, en aquest cas relativa al tancament de la seva Unitat I. També critiquen la baixada de l’ecotaxa que els va prometre la presidenta de la Junta d’Extremadura, María Guardiola, i que, argumenten, premia unes empreses amb beneficis multimilionaris.

I a qui Vox culpabilitza és al "fanatisme climàtic" i a l’Agenda 2030 promoguts "durant anys des de totes les administracions" per populars i socialistes. La desconnexió de "la primera indústria d’Extremadura" s’emmarca en "un full de ruta de decreixement, dependència energètica i acomiadaments massius", diu en el seu programa per a aquestes eleccions extremenyes.

Els impostos, factor clau

Una de les claus de la discussió sobre Almaraz està en la fiscalitat. Les elèctriques diuen que amb l’actual marc impositiu és insostenible la viabilitat econòmica de la flota nuclear espanyola. Durant mesos van anar demorant l’enviament al Ministeri per a la Transició Ecològica d’una sol·licitud formal de pròrroga, i ho van fer a l’espera d’obrir una negociació amb el Govern que els portés a aconseguir una rebaixa en els tributs que abonen. Un procés que mai va arribar a iniciar-se.

Notícies relacionades

Poques setmanes abans de la trucada anticipada a les urnes, Guardiola sí que es va comprometre que, si Almaraz no tanca, a partir de 2027 es rebaixin els tipus de gravamen que abona la instal·lació en concepte d’impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient, conegut com a ecotaxa. La retallada seria progressiva, fins al 50% el 2029, i suposaria una pèrdua de més de 45 milions d’euros anuals. Alhora, va instar el Govern central a adoptar mesures similars per alleujar la "insuportable càrrega fiscal sobre l’energia nuclear". La retallada d’aquest tribut autonòmic havia sigut una de les condicions plantejades per Vox per negociar els pressupostos autonòmics. La mesura, però, ha acabat figurant en el programa electoral del PP.

Per al secretari general del PSOE extremeny, Miguel Ángel Gallardo, el PP ha convertit la continuïtat d’Almaraz en una eina per desgastar el Govern d’Espanya. Assegura estar convençut que la planta no tancarà i es presenta com a intermediari disposat a facilitar un acord amb les elèctriques que garanteixi la continuïtat del diàleg. Això sí, adverteix que, si arriben a la Junta, no permetran els 45 milions d’euros que han decidit eliminar de l’impost les elèctriques".