Secret de domini públic

L’escrit dels fiscals incorporava en un dels seus punts el que el bisturí de Fraga havia detectat: una guia amb els sobrenoms utilitzats en el que emergia com una banda integrada per policies, polítics i advocats.

Vet aquí eldramatis personae :

Cospedín/Andy: Andrés Gómez Gordo (Comissari)

Gordo/Big/Talla: Enrique García Castaño (Comissari)

Cocinero/K2: Sergio Ríos Esgueva (Xofer)

Pepelu/Oli: José Luis Olivera (Comissari)

Choco/Paco: Francisco Martínez (Secretari d’Estat de Seguretat)

Cospe: María Dolores de Cospedal (ex secretària general del PP)

Pollo: Ignacio López del Hierro (marit de Cospedal, empresari)

Largo: Javier Iglesias (advocat de Gemma Alcalá, dona de Villarejo)

Pequeñita: Soraya Sáenz de Santamaría (exvicepresidenta del Govern)

Asturiano/Barbas: Mariano Rajoy (president del Govern durant l’operació Kitchen 2013-2016).

Converses gravades

Les converses entre aquests personatges –als quals cal afegir al ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz; al director adjunt operatiu de la Policia, Eugenio Pino; al comissari José Manuel Villarejo, i als inspectors Miguel Ángel Fuentes Gago i Bonifacio Díaz Sevillano– reflecteixen els moviments de la Planta Noble del CNP i del Ministeri de l’Interior tendents a aconseguir un material comprometedor per al PP i per al president del Govern, en poder de Luis Bárcenas.

Hi ha dos àudios entre Martínez i Villarejo d’interès. Però el que interessa aquí és un d’ells, del 4 de març del 2014, de 37 minuts, i 40 segons, Villarejo li narra el contacte que ha mantingut amb la persona a qui es refereix com el Asturiano.

El cas era una bomba de rellotgeria. Per acabar-ho d’adobar, les reunions sistemàtiques entre Cospedal i Villarejo estaven registrades escrupolosament a les agendes de Villarejo. Es coneixien des del 2009. Cospedal l’havia contractat per ajudar-la a desactivar la causa Gürtel. Aquí hi ha l’àudio corresponent. I hi havia material de Villarejo encara pendent de desencriptar.

La pressa de García-Castellón a tancar el cas era manifesta. No volia més diligències. Però taules no li faltaven. No podia arxivar la causa contra Cospedal sense fer-la passar pel tràngol de ser imputada.

El 29 de juliol del 2021, el jutge va transformar les diligències en procediment abreujat. Va cessar 11 persones.

I va arxivar la causa per a Cospedal i per al seu marit de llavors, sense informar, com era costum, per cortesia, als fiscals, sobre el que resoldria.

Va deixar una frase cèlebre per donar compte de les múltiples reunions i contactes –encara no es coneixien en la seva totalitat– entre Cospedal i Villarejo: "No es pot criminalitzar el dret de reunió".

Els fiscals, sobretot Miguel Serrano, perquè Stampa ja havia sigut apartat del cas Tàndem, van elaborar un recurs de noranta folis i van mostrar les cartes. "La trama política", deien, no es vol investigar. "Hi ha una rotunda negativa a continuar investigant en aquesta direcció, com si s’hagués establert una inacceptable línia vermella que no es pogués traspassar en la investigació. Kitchen en la instrucció no és més que això s’arriba a dir per l’instructor després de descriure els fets que ja es coneixien a l’inici de la formació de la present peça separada número set".

I aprofundien: "El procediment es vol artificialment delimitar en l’àmbit del Ministeri de l’Interior...[però] això no implica que les possibles responsabilitats penals fora d’aquest àmbit, en concret del president del Govern [Mariano Rajoy, cridat entre els imputats el Asturiano o el Barbas] i dels dirigents del Partit Popular no constitueixin objecte del procediment. Ni tampoc implica que aquesta hipòtesi que amb les diligències se sol·licitaven [sobre cinc telèfons mòbils, aportats per Villarejo] es trobi [com afirma el jutge García-Castellón] buida de suport indiciari".

Que Fernández Díaz comunicava a Rajoy les operacions va aflorar en les seves converses amb el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, l’octubre del 2014. "El president [Rajoy] ho sap", va confiar el ministre després d’explicar-li que intercanviava el contingut de les seves operacions amb el president del Govern.

El ministre i Villarejo

Que Fernández Díaz ho negaria tot sempre, també havia quedat clar quan va negar tot contacte amb Villarejo, segons una gravació coneguda posteriorment –juny del 2022– que reflectia una conversa celebrada al Ministeri de l’Interior, entre el ministre, el comissari Eugenio Pino, director adjunt operatiu, i el comissari Villarejo. El tema, llavors, dimecres 12 de desembre del 2012, era l’Operació Catalunya, és a dir, les maniobres contra Jordi Pujol.

- Ministre: Per a la seva informació, aquesta conversa no ha existit ¿d’acord?

- Villarejo: No ha existit, això per descomptat.

- Ministre: El ministre no sap res d’aquest tema.

- Villarejo: No en sap res, no.

- Ministre: I estem entre cavallers, ¿està clar? Per tant, aquesta conversa no ha existit. A partir d’aquí, ¿estem en condicions de judicialitzar-lo a l’Audiència Nacional?

- Villarejo: Jo crec que sí.

Notícies relacionades

Feijóo espanta els fantasmes del PP que es recordaran amb la Kitchen

PP i PSOE afronten dos casos de corrupció claus per al seu futur

- Ministre: El ministre no en sap res,¿eh? I dic això perquè sé que estic parlant amb servidors de l’Estat. Està clar ¿oi? Per tant, jo negaré fins i tot sota tortura que aquesta reunió ha existit.

Pel que fa al jutge Manuel García-Castellón, el Govern de José María Aznar el va nomenar magistrat d’enllaç a París el 26 de maig del 2000, a proposta dels ministres de Justícia, Ángel Acebes, i d’Afers Exteriors, Josep Piqué, en un reial decret que va firmar... Mariano Rajoy, vicepresident primer del Govern. I després d’onze anys i mig a París, el 23 de març del 2012, el Govern de Mariano Rajoy, a proposta del ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón i del ministre d’Afers Exteriors José Manuel García-Margallo, el va nomenar magistrat d’enllaç a Roma, on va ocupar el càrrec fins a primers de juny del 2017, mitjançant un decret firmat per Soraya Sáenz de Santamaría.