El Govern garanteix recursos per a la llei de barris malgrat no tenir pressupostos

Els pressupostos del 2026 són el gran elefant a l’habitació del Govern de Salvador Illa. Els comptes continuen en un calaix en espera que es desencalli el finançament singular i l’any acabarà d’aquí menys d’un mes, de manera que l’Executiu es veurà abocat a anar, de nou, a una pròrroga dels números del 2023, els últims que es van aconseguir aprovar al Parlament. No obstant, la Generalitat mira de transmetre calma i ahir es va comprometre a garantir els recursos previstos per a la llei de barris i donar compliment a tot el que s’ha promès en matèria d’habitatge.

Una vegada més, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va admetre que no s’han començat les negociacions amb ERC i els Comuns i que continuen en la fase de dialogar sobre aquests comptes amb els agents socials. Res se’n sap, més enllà del sostre de despesa que es va aprovar a principis de setembre amb la intenció d’agilitar una tramitació que ha quedat estancada en espera del pacte sobre el finançament singular exigit per ERC com a requisit previ.

Un escenari inevitable

Que s’hagi arribat al desembre en aquesta circumstància significa que Catalunya es menjarà el raïm sense nous comptes i que serà inevitable prorrogar una altra vegada els que va aprovar Pere Aragonès en el mandat anterior. El Govern s’ha resistit fins ara a verbalitzar explícitament que aquest és l’escenari que hauran de gestionar, però ja ha començat a llaurar comunicativament el terreny per minimitzar l’impacte d’aquesta situació.

"La llei de barris està absolutament garantida", va dir la portaveu sobre els 200 milions que es destinaran durant el 2026 perquè una vintena de municipis puguin rehabilitar zones degradades. De fet, aquest mateix mes s’ha de fer públic quins consistoris seran els afavorits amb aquesta inversió que hauran d’incorporar en els seus respectius pressupostos municipals. En el cas que s’aconsegueixin aprovar nous comptes, la intenció del Govern és augmentar els recursos als barris, com va avançar EL PERIÓDICO.

Paneque també va voler deixar clar que el fet que s’allargui la negociació pressupostària no necessàriament ha d’afectar altres compromisos rellevants que ha adquirit l’Executiu d’Illa, especialment en matèria d’habitatge. Sense anar més lluny, va defensar que es mantindrà inalterable el pla per construir 50.000 habitatges assequibles fins al 2030.

També va esmentar que, sigui quin sigui el desenllaç dels comptes, s’incorporaran el centenar d’inspectors previstos encarregats de vetllar pel compliment del règim sancionador contra els que incompleixin els preus de la llei d’habitatge. Els Comuns ja han advertit que no s’asseuran a negociar si no s’imposa ni una sola multa davant la trentena d’expedients que la consellera va reconèixer que estan oberts.

Un altre dels aspectes que no quedaran alterats, segons la consellera, és la creació de l’oficina antidesnonaments també pactada amb els Comuns i que, segons el que s’ha acordat, ha d’entrar en funcionament durant el primer semestre de l’any que ve amb una plantilla de 50 persones i una inversió de 40 milions d’euros.

Bonificació al transport

Notícies relacionades

Els populars presumeixen d’haver forçat el cap de l’Executiu a reaccionar

Sánchez dona més facilitat de despesa als municipis per reconciliar-se amb Junts

Els Comuns, per la seva banda, no s’asseuran amb el Govern per negociar els pressupostos del 2026 si no es manté la bonificació del 50% dels títols del transport públic a Catalunya. Així ho va anunciar la líder de les files al Parlament, Jéssica Albiach, tenint en compte que la rebaixa de preus expira al finalitzar el 2025. Per ara, el Govern no aclareix les seves intencions amb l’argument que espera veure què pensa fer el Ministeri de Transports, tot i que sí que aclareix que la bonificació que continuarà serà la del 50% de la T-jove i que és partidari que del preu pugi l’equivalent a l’IPC.

"Si pugen les tarifes, no fa falta ni que ens truquin", va dir Albiach, que va revelar que els Comuns mantindran una reunió aquest divendres amb l’Executiu d’Illa per abordar l’assumpte. La formació justifica la seva exigència assegurant que "no tindria sentit que en plena crisi del cost de la vida, amb la gent fent l’impossible per arribar a fi de mes i amb uns trens que van a pedals, es dupliqui el preu del transport públic".