La Policia investiga si el CNI va encarregar a Villarejo una missió a Guinea Equatorial

El comissari jubilat afirma que el CNI va organitzar la forma en què va cobrar els 5,3 milions d’euros que va rebre pel projecte King, que és com va batejar la suposada missió al país africà. I que aquests encàrrecs s’haurien dut a terme, assenyala Villarejo, amb tres correus electrònics que incloïen assumptes anomenats "Guinea.Mitjans" i "Guinea.Pagaments". L’Audiència Nacional ha admès que s’incloguin aquests missatges i la declaració com a testimoni de l’empresari Javier de la Vega, a qui s’ha identificat públicament com a col·laborador dels serveis d’espionatge espanyols.

En una conversa entre el que va ser director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) José Luis Olivera i l’actual directora del CNI, Esperanza Casteleiro, gravada per Villarejo, aquest últim va considerar que era una "irresponsabilitat" que De la Vega hagués sigut detingut per la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil.

Aquest diari ha tingut accés als missatges aportats al jutjat per Villarejo, admesos per l’Audiència Nacional, en els quals una persona identificada com a Aquiles assegura des del correu electrònic jhonsilver@areatec.com que no es podia valer de dues empreses que el comissari havia proposat per "rebre els pagaments del Govern de Guinea". I afegeix: "I no havies ni d’esmentar-les, ja que les coneixes per haver participat en altres projectes que no s’han de barrejar i estaven en la relació que et vam enviar", diu de manera literal el document.

Pagaments anticipats

En un altre correu electrònic, una altra persona identificada com a Raúl, des de l’adreça hauspersin@areatec.com reitera a Villarejo, amb l’assumpte "Guinea.Pagaments", que no havia "de fer servir societats en ús". "El Javier ja n’està al cas i n’organitzarà uns de nous perquè hi puguis operar. Convindria, a més –continua–, que part del que s’ha acordat pugui ser en efectiu: sabem que utilitza mules xineses per al transport. Anticipa els pagaments pendents com en altres ocasions i en el moment de rebre fons del B. E. [Banc d’Espanya], liquidem", indica el correu electrònic que ha aportat el comissari.

La defensa de Villarejo, que exerceix el lletrat Antonio José García Cabrera, destaca que aquests missatges van ser "reconeguts com a certs" per la mateixa Fiscalia Anticorrupció l’1 de desembre del 2021, en el primer judici oral relatiu al cas Tándem. Segons l’opinió d’aquest lletrat, aquests e-mails "evidencien que l’anomenat projecte King va ser organitzat, controlat i estructurat pel CNI". Aquest fet, si finalment acaba sent acreditat, incidiria en la decisió relativa als delictes de suborn, grup criminal i blanqueig de capitals que s’atribueixen al comissari jubilat.

Notícies relacionades

El fiscal rebat l’intent dels Pujol d’introduir "rumors polítics"

Vilaplana va veure un altre vídeo del Poio a les 19.07 hores mentre estava amb Mazón

I per evitar la possibilitat que els correus hagin pogut ser manipulats per Villarejo, l’Audiència Nacional també reclama a Assumptes Interns que informi de si "entre els arxius PST [correus electrònics] intervinguts en els escorcolls hi ha els correus electrònics enviats des del domini areatec.com, [...] que els adjunti i que informi de tots els enviats o rebuts des del mateix domini areatec.com que directament o indirectament es refereixin a l’execució del projecte King objecte d’investigació".

L’advocat García Cabrera també al·ludeix a altres correus que "acrediten que el CNI va donar instruccions a la Fiscalia Anticorrupció el 24 de setembre del 2017" per perseguir el comissari: "Ja s’ha donat l’empenta final a la fiscalia i no hi ha marxa enrere"; "Et vam dir moltes vegades que no activaríem allò de Guinea i que no es mouria res". L’Audiència Nacional també acorda acceptar aquests missatges, malgrat que el contingut "no permet establir una connexió clara", perquè en un d’ells sí que s’esmenta la paraula Guinea, "país on es va desenvolupar el projecte".