Acte fallit de Martínez Arrieta

El president de la Sala Penal del Suprem va cometre un delicte de revelació de dades reservades en el Col·legi d’Advocats de Madrid.

Acte fallit de Martínez Arrieta
2
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

Acte fallit d’Andrés Martínez Arrieta. El 18 de novembre passat, mentre els set magistrats deliberaven sobre la sentència a posar el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, el president del Tribunal i president de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Andrés Martínez Arrieta, va anunciar en el Col·legi d’Advocats de Madrid, al final d’un curs: "I amb això, senyors, acabo perquè he de posar la sentència del fiscal general de l’Estat".

El tribunal d’enjudiciament va dictar el vist per a sentència del cas del fiscal general de l’Estat el dijous 13 de novembre.

Estava en plenes deliberacions el 18 de novembre quan Martínez Arrieta va acudir a un curs que impartia en el Col·legi d’Advocats de Madrid, entitat que va presentar la primera denúncia i querella contra el fiscal general de l’Estat per revelació de secrets. I la primera que va ser admesa a tràmit a l’Audiència de Madrid i enviada al Tribunal Superior de Justícia (TSJM) per investigar el fiscal general de l’Estat.

Aquell dimarts 18 de novembre, el Tribunal seguia deliberant sobre el judici oral, que havia finalitzat el 13 de novembre.

La magistrada ponent de la sentència era Susana Polo.

La filtració de la notícia que Martínez Arrieta faria la sentència, és a dir, que Martínez Arrieta assumia la ponència que corresponia a la magistrada Polo, té dos components.

El primer és una revelació de dades reservades (article 417 del Codi Penal) ja que les deliberacions són secretes.

El segon és que a l’assumir la ponència Martínez Arrieta aportava una dada fonamental. I és que si Martínez Arrieta assumia la ponència això volia dir que s’estava operant un canvi en el Tribunal, a saber, que la ponent, Susana Polo, hauria de cedir la ponència al ser minoritària, i això insinuava que Martínez Arrieta a l’assumir la ponència –cosa que ja reflectia el criteri de la majoria del tribunal– aniria per una sentència condemnatòria.

És curiós que ni Martínez Arrieta ni els altres dos magistrats, el coordinador del curs Antonio del Moral i Juan Ramón Berdugo, tinguessin la cura d’anul·lar la seva participació d’un curs organitzat per una de les acusacions populars, el Col·legi d’Advocats de Madrid, que demanava quatre anys de presó en el judici oral.

¿Haurien participat els tres magistrats en un dels cursos que organitza la Fiscalia General de l’Estat per a fiscals i en el qual participen magistrats uns dies després de celebrat el judici?

La resposta, segurament, és no.

Notícies relacionades

Una querella contra Martínez Arrieta hauria de ser assumida per l’anomenada Sala del 61, presidida per Isabel Perelló, presidenta del Tribunal Suprem, i integrada pels presidents de les cinc sales del Suprem i els cinc més antics i els cinc més moderns de cinc sales.

El que és un fet és que Martínez Arrieta va vulnerar el secret de les deliberacions d’un tribunal d’enjudiciament que encaixa a l’article 417 del Codi Penal, el mateix que aplicarà, segons la resolució, avançada el 20 de novembre, el magistrat Martínez Arrieta en la sentència que elabora aquests dies. I a això es pot afegir la insinuació que la sentència seria condemnatòria, al canviar la ponència.

Temes:

Madrid