Junts i ERC contra Aliança Catalana: "O confrontem o patirem"
Les dues formacions fan un gir en la seva estratègia de silenci i assenyalen les similituds del partit d’extrema dreta amb Vox
Hi ha una pregunta sense resposta que turmenta la política per tot el continent europeu i que és com s’afronta l’auge de l’extrema dreta. Catalunya no n’és una excepció i, tot i que el fenomen interpel·la tots els partits de tradició democràtica, la irrupció d’Aliança Catalana ha posat en un compromís singular l’independentisme. Junts i ERC havien optat fins no fa gaire per intentar capejar el problema sense exposar-se massa. Tanmateix, les últimes setmanes, alguna cosa ha començat a canviar.
En el cas d’ERC, el gir de guió es va produir el cap de setmana passat. Per primera vegada, sense previ avís, el líder del partit, Oriol Junqueras, va decidir carregar durament contra Aliança Catalana. Ho va fer per partida doble. Primer en un programa de televisió i després en un acte amb les joventuts del partit. Va qualificar la formació de Sílvia Orriols d’"invent contra Catalunya" i va desenvolupar una explicació segons la qual, si l’Estat s’hagués volgut inventar alguna cosa per "debilitar l’independentisme", no hauria pogut dissenyar res millor que el partit d’Orriols.
El canvi és manifest perquè, fins aquell moment, Junqueras havia evitat el cos a cos amb Aliança Catalana. Només al·ludia al fenomen metafòricament com una batalla de l’"esperança" amb l’"odi" i fins i tot defugia la menció directa al partit. Fonts d’ERC admeten l’obvietat: "És innegable que hi ha un canvi de rasant. Abans no en parlàvem i ara ho fem". Asseguren que el que no pretenen ara és convertir-ho en un "cara a cara" diàriament, però exposen que s’ha acabat el temps de "mossegar-se la llengua".
El catalanisme
En el seu primer xoc amb Aliança Catalana, ERC ha buscat qüestionar el seu catalanisme. La idea és presentar-la com una força col·laboradora de Vox –i de l’Estat– i posar en dubte el seu independentisme, com en el seu dia hi va haver un "quintacolumnisme" que va ajudar el franquisme a penetrar a Catalunya. Per abonar aquesta teoria es remeten a alguns punts de connexió entre el partit d’Orriols i el de Santiago Abascal, com la seva islamofòbia. També alguns elogis que des de l’extrema dreta estatal s’han dedicat a Orriols. "Sílvia Orriols salvarà Espanya", va dir fa poc el fundador de Vox, Alejo Vidal-Quadras. Es referia a com l’auge d’Aliança Catalana havia debilitat l’independentisme que va presentar el pols a l’Estat el 2017.
Junts ha experimentat una evolució similar. Continua sense parlar directament d’Aliança Catalana en els seus discursos, però les al·lusions velades són cada vegada més freqüents. Aquest mateix dissabte, van reivindicar la tasca dels seus alcaldes davant els que només es guien per "interessos de curt abast" i es "recreen amb els problemes". Des de la direcció, neguen que aquesta formació els marqui l’agenda. Asseguren que tenen les seves pròpies propostes i descarten que l’aparició d’aquesta formació els hagi forçat a canvis de discurs. Posen com a exemple que el traspàs de competències en immigració a Catalunya el van demanar abans que Aliança Catalana tingués representació al Parlament, tot i que és cert que Orriols ja era alcaldessa de Ripoll.
Els temes polèmics
Amb tot, hi ha tota una sèrie de moviments que demostren que també han posat el partit d’Orriols en el punt de mira, i en el seu cas arrenca des d’una mica més lluny. El mes d’abril, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ja va començar una gira per tot Catalunya per mirar de desactivar aquesta formació. Oficialment, el partit el va desvincular, però les temàtiques que més defensa l’extrema dreta –immigració, okupacions de vivendes i multireincidència– han sigut molt presents en totes les sessions.
Així, ben conscients de la fuga de vots que pateixen cap aquesta formació segons assenyalen les enquestes i davant de la preocupació d’alguns dels seus alcaldes, aquesta tardor han fet uns quants passos més. Fa dues setmanes van decidir sortir al carrer amb més d’un centenar de carpes per tot Catalunya, una acció que els d’Orriols fan habitualment. I aquesta setmana s’ha produït un nou moviment de pes: la renovació de la seva cúpula directiva al Parlament i el nomenament de Salvador Vergés com el nou portaveu.
També ha sigut present rere la ruptura de les negociacions amb el PSOE al Congrés fa algunes setmanes, quan van anunciar el veto a les iniciatives de l’Executiu, ja que Junts temia que l’absència de resultats de la seva estratègia pactista el desgastés encara més a les urnes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La torre de la Sagrada Família que va veure Gaudí fa 100 anys
- 16 dones al capdavant de la tecnologia del futur
- Joan Baltà, director de Barcelona Sagrera Alta Velocitat: "L’estació de la Sagrera encara necessita sis anys més d’obres"
- 25N | Dia contra les violències masclistes Set de cada deu casos d’agressió sexual a BCN són violacions
- Baixa temporal Andreu Buenafuente abandona TVE de manera inesperada per prescripció mèdica: «He de parar una mica»
- Per cada factura bimensual El rebut de l’aigua pujarà gairebé un euro de mitjana a Barcelona i 22 ciutats de la seva àrea el 2026
- Crisi interna Els crítics d’ERC a Barcelona estudien impugnar la gestora nomenada pel partit
- Tràfic Com saber si la meva balisa V16 està homologada?
- CHAMPIONS LEAGUE Lamine Yamal contra Estevao, el duel del futur: «En els pròxims anys seran els millors jugadors del món»
- Segons el BBVA L’economia catalana creixerà aquest any més que l’espanyola i el 2026 l’atur baixarà del 8%
