Dos estils però amb el mateix objectiu de sostenir la Corona

Sofia i Letícia van arribar a la institució monàrquica des d’extrems socials i històrics molt distants. Sofia (Atenes, 1938) va néixer en una Grècia convulsa, en una família reial sense tron i va ser educada entre l’elit amb l’obediència i l’esperit de servei com a pilars. Letícia (Oviedo, 1972) va créixer en l’Espanya democràtica, en una família de classe mitjana, construint la seva carrera com a periodista a força de mèrit. Aquesta distància inicial articula la lectura que fan tres expertes consultades.

Patrycia Centeno, que forma i assessora en estratègia estètica i política, ho resumeix amb contundència. A Sofia la defineix com a reina gairebé des del "bressol", una dona preparada "per ser-ho" i que no s’ha desviat gens del rol tradicional d’"acompanyament" a Joan Carles I. "És empàtica, tendra", afirma. A Letícia, en canvi, la descriu com una "plebea" que ja d’adulta es va haver d’emmotllar a un nou paper en una "institució anacrònica". Aquest xoc a l’arribar a la família reial, i la formació exprés que va rebre, segueix Centeno, la van portar a posar-se un "escut" i a "protegir-se", cosa que contribueix a fer que sembli "distant", tot i que des del 2014 li ha notat una certa obertura. "Penso que es va dir a si mateixa que, com que té tanta facilitat per parlar en públic i expressar-se, ho aprofitaria, i s’ha llançat a professionalitzar el seu paper", explica.

En això hi coincideix Carmen Remírez de Ganuza, que ha escrit diversos llibres sobre els Reis i l’hereva (Leonor, el futuro condicionado de la monarquía). Considera que les dues reines són "professionals" com a consorts. Sofia, "per prioritzar les exigències o la mateixa discreció de la Corona sobre les tragèdies personals i familiars", i Letícia, pel seu "exercici en l’ofici de representació". Assenyala que el seu "tarannà perfeccionista" i la seva formació com a periodista li han permès demostrar les aptituds que té en "la manera de parlar en públic" i en "la notable preparació i informació sobre els assumptes que s’han de tractar".

"Família irreprotxable"

També pensa que aquesta manera de ser l’ha impresa a la família, sobre la qual, segons la seva opinió, durant anys ha exercit "un domini privat, reservat, gairebé blindat respecte de l’opinió pública i dels familiars del Rei", abans d’obrir-se, amb la majoria d’edat de les hereves, a les funcions pròpies de la Corona. El resultat, afegeix, és "una família objectivament irreprotxable", en contrast amb els escàndols de Joan Carles I i Iñaki Urdangarin.

Aquesta protecció de les seves filles també la destaca Carmen Enríquez, que va informar sobre la monarquia a TVE entre 1990 i 2007 i és autora, entre altres llibres de Sofía. Nuestra reina. Enríquez recorda la gran quantitat d’imatges de Felip i les seves dues germanes de nens. "Amb Leonor i Sofia ha sigut totalment diferent", remarca, tot i que l’"interès mediàtic" era semblant. Remírez de Ganuza atribueix l’exposició d’aleshores a les "exigències del guió d’una monarquia acabada d’instaurar" que necessitava vendre’s als espanyols, una cosa que Letícia no va haver de conquerir: només l’ha de mantenir.

Centeno creu que hi ha "moltes mancances" en l’exposició pública. "L’única funció que té la monarquia és ser imatge. […] I van a remolc de les altres cases reials. Està bé que s’hi inspirin, però podrien ser una mica originals", apunta abans de queixar-se que la princesa Leonor "no sàpiga respirar" quan llegeix discursos. "La família reial britànica fa classes d’interpretació. No entenc què esperen", afegeix.

Enríquez detecta un replegament notable en l’àmbit comunicatiu. "Abans, en els viatges a l’estranger, Joan Carles I i Sofia sempre es guardaven una reunió amb els periodistes que havien anat a cobrir el programa. Eren 40 o 45 minuts de cafè en què sempre explicaven anècdotes de les visites i et donaven contingut. Aquests Reis d’ara no ho fan", assenyala.

Notícies relacionades

Puigdemont es reforça dins de Junts davant la possible tornada a Catalunya a la primavera

La Torre del Pretori de Tarragona es convertirà en un espai de Memòria

A Enríquez també li crida l’atenció que, així com va veure Sofia com la perfecta "acompanyant" de Joan Carles, creu que Letícia "no assumeix" aquest paper "perquè vol donar un sentit més essencial a les seves aparicions". "Protagonitzar els viatges d’Estat i protagonitzar els seus propis actes", afegeix.

Una va crear la Fundació Reina Sofia, una organització sense ànim de lucre enfocada en projectes d’educació, inclusió social, medi ambient, dona i salut, que li va permetre ser "útil als altres". "És la seva obsessió. Sap que té una posició de privilegi i la vol fer servir per ajudar", explica Enríquez. Letícia no va voler crear una fundació, però, a més de rebre les presidències que ostentava la seva sogra (la Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció o la presidència d’honor a Unicef Espanya) i d’encarregar-se dels viatges a l’estranger per donar visibilitat a la cooperació espanyola, va augmentar la seva participació en iniciatives en temes socials: malalties rares, igualtat de gènere o lluita contra l’explotació sexual de les dones. Cadascuna a la seva manera, "han construït els seus propis ponts amb l’Espanya civil", diu finalment Remírez de Ganuza.