Rosa Lluch: "Quan reivindiquen Lluch per acusar el PSOE ens fan mal"

No ha de ser fàcil parlar públicament cada vegada que es recorda l’assassinat del seu pare. ¿Sent una responsabilitat social?

D’una banda, hi ha la necessitat de passar aquest dol en solitari, que és el que em sortiria de dins perquè cada vegada que penses se’t remou tot el dolor, per més que després de 25 anys en pugui parlar sense llàgrimes. Però, de l’altra, pesa un llegat que s’ha de conèixer. Hi ha carrers i biblioteques que porten el seu nom, i penso que l’Ernest és de tots i hem d’estar amb els que van sentir la seva mort.

De l’empremta que va deixar, ¿què creu que és el que continua sent més vigent?

Per a mi, l’empremta més important és el treball que va fer com a professor d’universitat. Queda d’ell també un llegat en l’àmbit del pensament econòmic que es continua estudiant. També s’està reivindicant el seu paper en el sistema sanitari, més encara en aquests moments en què hi ha opcions polítiques que el que volen és privatitzar la sanitat.

Vostè ha defensat sempre que mai ha sentit odi pels assassins del seu pare.

Perquè no em podien fer més mal del que ja em van fer. També veig que han passat 25 anys i que la persona que el va matar continua a la presó. Jo no soc jutge, però penso en tot el que he fet jo en aquests 25 anys i que aquella persona segueix a la presó. Saber que no em poden tornar a fer mal també em permet alliberar-me.

¿Té la necessitat de saber que és a la presó?

Un parell de vegades m’han trucat del Govern basc per informar-me que es concedia el tercer grau a algun membre del comando que el va matar. I vaig dir que molt bé, que si ho diu la llei, doncs el que la llei digui. Realment, no m’interessa. Ho torno a dir: el mal me’l van fer a mi i a tots, però l’autor va llençar 25 anys a les escombraries.

Per a vostè, ¿què significa que EH Bildu estigui al Congrés?

És un senyal de salut democràtica. Gent que forma part de Bildu estava en contra de la violència d’ETA, i posar-los a tots al mateix sac crec que és injust. Quan van matar el meu pare teníem un president del Govern [Felipe González] que deia que, sense violència, qualsevol cosa. Doncs ara no tenim violència i Bildu té el dret, com qualsevol altre partit votat democràticament, d’estar al Congrés i de facilitar la governabilitat.

Hi ha formacions polítiques que continuen parlant d’ETA.

Els partits que utilitzen les víctimes em fan fàstic. Parlen en nom de les víctimes però mai ens han preguntat què necessitem, què volem. Penso que són conscients que ens estan fent mal.

¿Com els fan mal?

Cada vegada que algú de Vox o del PP reivindica la figura d’Ernest Lluch per acusar el PSOE són conscients que a la família i als amics del meu pare ens remou i que, per tant, ens fa mal. Sobretot aquests partits que distingeixen entre víctimes d’ETA i víctimes del franquisme i que creuen que d’unes se n’ha de parlar i de les altres no, quan moltes són víctimes tant d’ETA com del franquisme.

Ernest Lluch, per exemple.

Ernest Lluch el reivindiquen com a víctima d’ETA, però no perquè va ser detingut i torturat per la Policia Nacional. O Gorka Landaburu, que va ser víctima d’ETA, però no el reivindiquen per haver sigut víctima del franquisme.

El seu pare els va demanar que, si el mataven, no formessin part de les associacions de víctimes. ¿Ja era conscient de la utilització política que es feia?

Ell n’era molt conscient, ens va dir que no ens deixéssim instrumentalitzar.

¿Veu amb preocupació l’actual ascens de l’extrema dreta entre els joves?

Em preocupa molt. Hi ha una banalització del franquisme quan es defensa que la gent vivia millor. Tampoc he sigut mai partidària de fer de Franco un avi simpàtic que deia tonteries, perquè no ho era. Franco va ser un genocida: va torturar i va reprimir. Però alguna gent jove s’ha quedat que era un avi simpàtic que tenia veu d’espinguet.

Notícies relacionades

L’advocat de Pujol demana que no sigui jutjat partint del parer del metge

Cercas demana que es desclassifiquin els papers del 23F

¿Amb quina lliçó del seu pare li agradaria que es quedés la nostra societat?

Que la vida s’ha de viure, és el millor que tenim i s’ha de treballar i aprendre sempre, no s’ha de deixar mai de fer-se preguntes i de voler entendre les coses.