Franco, un vague record per als ‘expats’
El dictador no és una figura gaire coneguda per la comunitat estrangera, però sí que són conscient que Espanya va transitar d’una dictadura a una democràcia després de dècades sota el jou franquista. El país d’aquells anys tampoc no s’assembla al que ells han triat per viure.
«Té a veure amb la dictadura que hi va haver, però no en sé gaire més», diu el Juan, colombià
«Espanya ha canviat molt; ara és un país liberal i progressista», destaca l’Eric, dels Estats Units
Bona part de les famílies barcelonines d’avui han arribat a la capital catalana molts anys després del franquisme. És el cas dels expats, un fenomen en auge durant l’última dècada. S’han xifrat en prop de 100.000 les persones d’aquest perfil, amb una formació i una capacitat econòmica elevades, immigrants amb recursos que han vingut a la ciutat perquè els agrada, o perquè el clima els sedueix, i perquè generalment poden treballar –fins i tot de manera remota– per a empreses del seu país.
No costa gaire d’identificar expats en segons quines zones, com el Poblenou i Gràcia: no hi ha cap terrassa en què no hi hagi una conversa en anglès o en francès en la qual els que participen són residents i no turistes. ¿Què sap aquest col·lectiu de qui va ser Francisco Franco? Mig segle després, els sona la història d’un dictador que dirigia un país que ja no s’assembla gaire al que ells han triat per viure.
Cloe Peace i Michel Teixeira, 'expats' francesos en una cafeteria al Poblenou /
Amb bicicleta elèctrica
Michel Teixeira, de 39 anys, i Chloe Pace, de 37, són francesos. Nascuts a Grenoble, vivien a Niça i fa gairebé tres mesos que van arribar a Barcelona. "Hem vingut per viure un any aquí", assenyala Pace. Treballen plegats en una firma d’assegurances, amb clients a França i aviat esperen que també a Espanya. "Treballem per tot arreu, en algun cafè", explica Teixeira.
Viuen a Gràcia, a prop del camp de l’Europa, però aquest diari els troba en un bar del Poblenou, on baixen amb dues bicicletes elèctriques per un motiu ben concret: "És bonic i molt tranquil", diu ell. "El cafè és deliciós", apunta ella.
Sobre Franco, Pace diu que en sap "una mica": "El que ens van ensenyar a l’escola". Teixeira es deixa anar: "Va ser un dictador espanyol de la mateixa època que el dictador Salazar a Portugal. Va suprimir els partits polítics fins que va arribar un procés de transició, ja amb el Rei [Joan Carles]. No sabem gaires detalls més de la seva època, ni de la influència que va exercir entre la població".
"Sé perfectament com va ser de conservadora Espanya anys enrere i com ha arribat a canviar avui dia. La que he conegut jo és un país liberal, progressista", assenyala Eric Stephenson, un nord-americà de 44 anys nascut a Texas. És consultor de begudes alcohòliques, un expert en còctels, i fa set anys que és aquí. Si coneix tant el passat espanyol és per tot el que li ha explicat la família de la seva exdona.
"La meva ex, els seus avis i els seus pares van viure en l’Espanya franquista. Ella és de Barcelona; els seus avis dels dos costats van néixer a Andalusia. Tinc molt clar com és de diferent avui Espanya respecte a aquella època, com ha canviat completament des del franquisme".
Els 'expats' Scott Friedman i Eric Stephenson responen què saben sobre Franco /
Scott Friedmann, és canadenc, de Montreal. Té 52 anys i en fa un i mig que és a Barcelona. Inverteix en iniciatives i companyies gastronòmiques. ¿Qui és Franco per a ell? Algú vinculat amb les seves lectures sobre la Segona Guerra Mundial, per les quals va conèixer els "primers anys" del dictador i el paper que va tenir en la Guerra Civil espanyola, que va començar amb un cop d’Estat i en va ser una peça clau.
Diu que el que li va suscitar més interès d’aquell període va ser com va arribar al poder i el paper que hi van tenir altres països europeus i la gent que en va venir per combatre en la guerra espanyola. És la part que més coneix Friedmann, que sobre les quatre dècades de dictadura afegeix: "Sé què va passar després". De l’Espanya que s’ha trobat, diu que és un país diferent, però matisa: "Catalunya sempre és diferent de la resta d’Espanya; o sigui, que no vull generalitzar".
I apunta, també, que alguns dels seus amics locals li han explicat que, malgrat que la dictadura es va acabar, molts dels seus integrants, dels seus partidaris, van seguir ocupant càrrecs en les administracions, com "estructures fortes, com un mur", tot i que remarca que és una cosa que no ha viscut, que és el relat dels seus amics.
Un jugador del River
Juan Esteban Román és colombià, té 22 anys i fa tres mesos que és a la capital catalana. Treballa en un bar de la rambla de Poblenou, un lloc de trobada d’expats. La seva parella és alemanya i viuen plegats a l’Hospitalet. Per a ell, Franco no és algú gaire conegut: "El nom m’és familiar. Sé que té a veure amb la dictadura que hi va haver a Espanya, però no en sé gran cosa més". A Barcelona, diu, parla més anglès que no pas cap altre idioma. I en aquest context l’Espanya franquista és un món que li és completament aliè.
Notícies relacionadesFacundo Pereira té 26 anys. Argentí, va viure tot just uns mesos a Barcelona ara fa dos anys, i aquest octubre va passar un temps a la capital catalana, abans d’anar-se’n. Perquè el Facundo –que va conèixer el Román a Austràlia anys enrere– ha estudiat Informàtica i ara vol canviar d’àmbit i estudiarà a Granada per mirar de ser instructor de snowboard.
"Sé molt poca cosa de Franco", admet Pereira, que afegeix que té dues petites connexions amb el tema. En primer lloc, el fet que de nen, a Buenos Aires, va anar a una escola basca, l’Euskal Etxea: "En algun moment m’hi van explicar que durant la dictadura de Franco es castigava molt l’ús de llengua basca". L’altra connexió és esportiva: "Soc del River Plate". I del River ha arribat al Reial Madrid aquesta temporada el jugador Franco Mastantuono. A Pereira no se li escapen les bromes sobre el fet que al Bernabéu es podria corejar el nom del jugador pensant en el dictador i tornar així al "¡Franco, Franco!" que ni Román, ni Pereira, ni els seus conciutadans francesos, nord-americans i canadencs han sentit mai.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Mobilitat laboral Les contínues incidències de Rodalies obliguen les empreses de Barcelona a oferir més teletreball
- La festa de Lamine Yamal a Luz de Gas
- Consells pràctics Com aplicar la regla de les 24 hores per estalviar diners i evitar compres impulsives
- Espanya, al Mundial amb una taca
- Protecció Civil insta a tenir un kit d’emergència a casa
- Desregulació polèmica Brussel·les facilitarà l’accés de les tecnològiques a les dades personals
- Informe de drets humans HRW acusa Israel de crims de guerra en camps de Cisjordània
- Guerra a l’est d’Europa Ucraïna, disposada a reprendre les negociacions amb Rússia
- La defensa europea Espanya entra en la carrera pel GaN per multiplicar la seva potència armamentista
- Brussel·les proposa un ‘Schengen militar’ per mobilitzar tropes
