El Govern aprova un sostre de despesa rècord que supera els 216.000 milions

La també ministra d’Hisenda va anticipar que els comptes públics que proposarà per al 2026 seran "expansius, però responsables", i permetran "continuar reforçant l’estat del benestar, abordant problemes com l’accés a l’habitatge, però també encaixaran amb les regles fiscals, continuant amb la reducció del dèficit i el deute públic". El Govern, en aquesta línia, també ha aprovat el camí fiscal per al període 2026-2028, que haurà de sotmetre a l’aprovació de les Corts (no així el sostre de despesa).

Montero, en aquest punt, va donar per fet que el Congrés tombarà de nou els objectius de dèficit i deute, malgrat que donen més marge fiscal a les comunitats autònomes, pel previsible vot en contra del PP i Junts. Malgrat això, va afirmar que l’Executiu seguirà endavant amb el seu pla de presentar els Pressupostos amb el camí vigent. "Es presentaran. Més enllà que ens deixarem la pell per aconseguir els suports, és evident que el Govern vol mostrar el full de ruta i vol traslladar als ciutadans quines són les prioritats", va dir amb un clar deix electoral. "Malgrat el soroll interessat d’alguns, malgrat els no arguments d’altres, no hi ha ni bloqueig ni paràlisi", va insistir.

La ministra maneja la previsió de presentar el projecte a "principis o mitjans del primer trimestre" del 2026 (amb mitjans de febrer com a data límit), amb la idea de procedir després a una tramitació exprés i que pogués estar aprovat a l’abril o al maig. Si aquest vistiplau no és possible, cosa que sembla probable ara com ara per l’oposició de Junts, Hisenda no descarta tornar a presentar el projecte si es produeix un canvi de postura en un dels grups parlamentaris clau, per exemple, si té lloc una eventual tornada de l’expresident Carles Puigdemont.

Per mirar d’aconseguir prou suport parlamentari, Montero va afirmar que presentarà un pressupost "atractiu", perquè "ningú es pugui resistir a aprovar-lo". En aquesta línia va emmarcar el creixement del sostre de despesa en un 8,5%, fins als 216.177 milions. Aquesta xifra inclou les transferències provinents dels fons de recuperació europeus, que tindran el seu final l’any que ve després d’estar en vigor des del 2021 per combatre els efectes econòmics de la covid. Si s’exclouen aquests 4.151 milions, el límit de despesa queda situat en 212.026 milions, un import que també representa un augment del 8,5% respecte a l’any anterior (195.353 milions).

L’increment de la despesa no financera previst pel Govern està en línia amb la millora que estima dels ingressos tributaris. Montero va anunciar que la recaptació d’impostos ascendirà aquest any a més de 325.000 milions d’euros i s’incrementarà en un 8,5% addicional l’any que ve. I això amb els impostos vigents, sense necessitar aprovar "noves figures impositives", cosa que va reconèixer que tindria "difícil" aconseguir al Parlament.

Quant al camí fiscal que fixa els objectius de dèficit i deute públic per als diferents nivells de l’Administració pública (Estat, Seguretat Social, autonomies i corporacions locals) per al període 2026-2028, i que anirà la setmana que ve a ple al Congrés, el Govern es va cenyir al Pla Fiscal i Estructural a mitjà termini 2025-2028 que va pactar amb la Comissió Europea a finals del 2024. El dèficit públic haurà de baixar del 2,5% del PIB d’aquest any al 2,1% el pròxim, a l’1,8% el 2027 i a l’1,6% el 2028, i el deute públic s’haurà de moderar al 100,9%, 100% i 99,1%, respectivament. "Recuperarem tot l’espai fiscal que vam utilitzar per respondre a la covid", va destacar el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo.

Com va avançar divendres a les comunitats en el Consell de Política Fiscal i Financera, l’Executiu va plantejar que les comunitats puguin tenir un dèficit del 0,1% en cada un d’aquells tres anys i va advertir el PP i Junts que, si el Congrés el tomba com es tem Montero, els governs autonòmics hauran de fer un ajust fiscal de 1.755 milions d’euros el 2026 i 5.485 milions entre el 2026 i el 2028. "Li demano al PP que sigui responsable i no perjudiqui els ciutadans", va dir la ministra.

L’Executiu central, per la seva banda, es va fixar reduir el seu dèficit del 2,2% del 2025 a l’1,8% l’any que ve, a l’1,5% el 2027 i a l’1,4% el 2028. A la partida de l’any que ve s’inclou la transferència de 22.881 milions d’euros a la Seguretat Social per complir els compromisos del Pacte de Toledo. A les corporacions locals, per la seva banda, se’ls demana l’equilibri fiscal (dèficit zero) i a la Seguretat Social se li permetrà un dèficit del 0,2% els pròxims dos anys i del 0,1% el 2028.

Procediment pressupostari

Notícies relacionades

Llorca rellevarà Mazón en el PPCV amb vista a un congrés el 2026

2,4 milions de persones demanen acollir-se a la ‘llei de nets’

L’aprovació del camí d’objectius de dèficit i deute i del límit de despesa constitueix el tràmit previ per poder avançar en l’elaboració del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2026. Els objectius d’estabilitat pressupostària passaran ara al Congrés, on s’hauran de votar (no així el sostre de despesa). Si són rebutjats en una primera ocasió, la llei d’estabilitat pressupostària estableix que el Govern ha de presentar per segona vegada un nou camí o el mateix en un mes. Montero preveu que aquesta segona votació tindria lloc abans de final d’any. En cas d’un segon rebuig, la llei estableix que els projectes de pressupostos de les diferents administracions s’han de confeccionar sobre la base dels objectius vigents, que segons Montero impliquen el dèficit zero per a les comunitats autònomes.

El Govern no ha aconseguit encara aprovar cap nova llei de pressupostos de l’Estat en la legislatura actual. Els últims aprovats van ser els de l’exercici 2023 i són els que s’han prorrogat ja dues vegades, per al 2024 i 2025. El repartiment dels objectius de dèficit i deute i l’aprovació de la regla de despesa per al 2026 s’haurien d’haver aprovat abans del 30 de juny. El Govern hauria d’haver remès a les Corts el projecte de comptes, segons fixa la llei general pressupostària, abans del 30 de setembre.