Pendents del Congrés

La proposta del Govern.

Segons el Pla Fiscal i Estructural a mitjà termini 2025-2028 que el Govern va pactar amb la Comissió Europea a finals del 2024, el dèficit total del país ha de baixar del 2,5% d’aquest any al 2,1% el pròxim, a l’1,8% el 2027 i a l’1,6% el 2028. El que ha fet ara el Ministeri d’Hisenda és concretar quin percentatge correspon a les comunitats: 0,1% en cada un d’aquests tres anys. Davant d’això, l’Executiu central s’ha fixat reduir el seu dèficit del 2,2% del 2025 a l’1,8% l’any que ve, a l’1,5% el 2027 i a l’1,4% el 2028. D’això sembla desprendre’s que a les corporacions locals se’ls continuarà demanant probablement l’equilibri fiscal (dèficit zero) i que a la Seguretat Social se li permetrà un dèficit del 0,2% els pròxims dos anys i del 0,1% el 2028.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va defensar ahir que de l’1,8% de dèficit de l’Administració central del 2026, 1,4 punts percentuals (més de 23.000 milions d’euros) corresponen a les transferències que haurà de fer a la Seguretat Social per complir els acords del Pacte de Toledo. Quant als 0,4 punts restants, va destacar que inclouen la previsió d’ingrés de l’impost a la banca, però va recordar que els 1.500 milions que es preveuen recaptar es transferiran a les comunitats i equivalen a 0,1 punts addicionals. A la pràctica, va defensar, l’objectiu de dèficit per a l’Administració central de l’Estat seria del 0,3%, enfront del 0,2% de les autonomies (0,1% de dèficit i 0,1% per l’ingrés de l’impost a la banca).

El camí vigent.

No està gaire clar quin és el camí fiscal vigent per als diferents nivells de l’Administració amb el qual comparar la proposta del Govern, ja que el que va presentar l’any passat va ser rebutjat pel Congrés. L’Advocacia de l’Estat entenia el 2024 que l’últim camí vigent era l’inclòs en l’antic Programa d’Estabilitat aprovat el 2023, que preveia un dèficit conjunt de les administracions del 2,5% el 2026, amb un superàvit del 0,1% per a les autonomies. No obstant, posteriorment i en el marc de les noves regles fiscals europees, el Govern va pactar amb la Comissió Europea un desfasament dels comptes públics del 2,1% per al pròxim exercici, sense desglossament.

Segons Montero, en cas que el camí fiscal torni a ser tombat pel Congrés, les autonomies hauran de presentar equilibri pressupostari (dèficit zero) el pròxim trienni. La també vicepresidenta del Govern va afirmar que així ho fixen "les lleis". No obstant, la llei d’estabilitat pressupostària no estableix clarament que sigui així, de manera que hi ha el dubte de si es tracta d’una nova interpretació legal que li ha ofert l’Advocacia de l’Estat o si es referia a una altra norma.

Segons va defensar la ministra, si el camí fiscal és rebutjat de nou pel Congrés, les comunitats estaran obligades a dur a terme un ajust fiscal de 1.750 milions d’euros l’any que ve i 5.485 milions entre el 2026 i el 2028. És la diferència entre tenir un dèficit del 0,1% del PIB i mantenir l’equilibri pressupostari, tenint en compte el creixement previst per a l’economia dels pròxims exercicis.

En aquesta línia, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va avançar que elevarà avui la previsió del PIB d’aquest any del 2,7% al 2,9% i mantindrà el 2,2% per a l’any que ve, deixant la porta oberta a revisar a l’alça l’estimació del 2026: "La Comissió Europea surt amb un 2,3% [...] Si acabem aquest any entorn del 2,9% de creixement, ja tindrem de sacada un 1,1% d’entrada d’efecte arrossegament, és a dir, amb moltes probabilitats de continuar actualitzant a l’alça aquestes previsions".

Pròxims passos.

Després del vistiplau de la Comissió de Política Fiscal i Financera, en què el Govern té majoria, el camí d’objectius de dèficit i deute 2026-2028 serà aprovat avui pel Consell de Ministres, junt amb el límit de despesa no financera (conegut com a sostre de despesa). Els objectius d’estabilitat pressupostària passaran després al Congrés, on s’hauran de votar (no així el sostre de despesa). Si són rebutjats en una primera ocasió, la llei d’estabilitat pressupostària estableix que el Govern ha de presentar per segona vegada un de nou o el mateix camí en el termini d’un mes. Montero va apuntar que intentarà que aquesta segona votació tingui lloc abans que acabi l’any.

En cas d’un segon rebuig, la llei estableix que els projectes de pressupostos de les diferents administracions s’han de confeccionar sobre la base dels objectius vigents. És precisament el que va passar l’any passat, quan Junts va sumar els seus vots negatius als del PP i Vox. I és el que pot tornar a passar ara, ja que el partit català ha anticipat que tornarà a rebutjar la proposta de l’Executiu. Aquests terminis apunten que, si el Govern finalment presenta el seu projecte de comptes per al 2026 com afirma que farà, no el podrà realitzar fins a molt a finals d’any o, més probablement, principis de l’any que ve.

Incompliments.

Notícies relacionades

Els republicans assumeixen el calendari de Montero tot i el retard

Puigdemont demana al TC que aixequi l’ordre de detenció

El Govern no ha aconseguit encara aprovar cap nova llei de Pressupostos de l’Estat en la legislatura actual. Els últims aprovats van ser els de l’exercici 2023 i són els que s’han prorrogat ja dues vegades, per al 2024 i 2025. El repartiment dels objectius de dèficit i deute i l’aprovació de la regla de despesa per a l’any vinent s’haurien d’haver aprovat abans del 30 de juny (segons el termini establert en la llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera).

Aquests passos previs són imprescindibles per poder complir un altre termini legal: el que obliga l’Estat, les autonomies i les corporacions locals a aprovar el seu corresponent sostre de despesa pressupostària per a l’any següent abans de l’1 d’agost. El Govern, a més, hauria d’haver remès a les Corts el projecte de comptes, segons fixa la llei general pressupostària, abans del 30 de setembre.