Les lleis clau que el Govern va plantejar per al 2025, encallades

Aquestes iniciatives van des de les reformes clau del pla de regeneració democràtica, com la de la llei de publicitat institucional per tallar el finançament públic del que anomenen "pseudomitjans" i de la llei de finançament dels partits polítics, fins a desenvolupaments pendents de la llei de memòria democràtica, la llei de democràcia en l’empresa, la llei de joventut per a la reducció de l’edat de vot als 16 anys, la llei de professions de l’esport, la llei d’antiprivatització de gestió pública del Sistema Nacional de Salut o decrets com els previstos per a les noves regulacions del sistema d’acollida de menors i de la publicitat d’aliments i begudes dirigides al públic infantil.

La Moncloa minimitza el bloqueig anunciat per Junts després d’evitar aquesta setmana amb el seu suport la pròrroga de les nuclears i mira d’abstreure l’activitat de l’Executiu dels ritmes i conjuntura del legislatiu. Per això rebutgen una revisió del pla anual normatiu. La intenció, segons traslladen fonts governamentals, és desencallar la majoria d’iniciatives possibles del pla i mantenir intacte el full de ruta normatiu, fins i tot reconeixent que no en tots els casos podran fer-ho dins el termini i en la forma escaient.

La nova llei d’ordenació de l’esport, per exemple, ja s’ha descartat portar Consell de Ministres a curt termini. Segons fonts del departament que dirigeix Pilar Alegría, encara s’està en "fase de negociació amb els partits polítics i les associacions de professionals". La reforma per endurir la llei de finançament de partits s’ha vist condicionada pel cas Koldo i la investigació oberta per l’Audiència Nacional als comptes del PSOE. El seu objectiu se centrava a "reforçar el règim sancionador aplicable als partits polítics que presentin els comptes de manera inadequada", amb el focus posat sobre Vox, tant per les seves donacions com pel finançament rebut a través del banc hongarès Magyar Bank Holding (MBH).

Una altra qüestió és la tramitació parlamentària, cada vegada més complexa i decreixen. Els socialistes volen adaptar-se a la nova realitat decretada pels postconvergents per encaixar iniciatives amb menys riscos de ser tombades. La seva tesi és que, malgrat trencar negociacions, no abraçaran el rupturisme i evitaran rebutjar mesures que els puguin comportar un cost electoral a Catalunya. Amb el mes de gener inhàbil i les eleccions previstes a Castella i Lleó i Andalusia al març i al juny, respectivament, tampoc s’entreveu gaire producció legislativa.

Tal com passa amb el projecte de Pressupostos, l’aprovació de lleis en primera volta en el Consell de Ministres permet a l’Executiu marcar perfil i exhibir programa, independentment del recorregut posterior que tingui. En matèria laboral, la llei de democràcia a les empreses que pretén promoure Yolanda Díaz per a "l’accés dels treballadors a la propietat dels mitjans de producció" és una declaració d’intencions cap al món sindical.

Malgrat la falta de consens amb la patronal i altres grups polítics, que com Junts ja es van oposar la reducció de jornada, la intenció és tirar-la endavant. Es farà, a més, recollint l’informe del grup d’experts creat amb el mandat de desenvolupar la norma. La data de lliurament de les seves propostes estava prevista per al mes de setembre.

Comunitats autònomes

Sense consens tampoc amb les comunitats autònomes, com van escenificar en l’última Conferència Sectorial d’Infància sumant-se el País Basc a les governades pel PP, es pretén avançar en el pla del Govern sobre els centres tutelats després de posar-se en marxa els mecanismes per a la reubicació a la Península dels menors procedents de les Canàries, Ceuta i Melilla. L’objectiu d’aquest decret és fixar uns criteris comuns, reduir les ràtios i prioritzar les cases d’acollida. Les al·legacions contra el pla de l’Executiu de les comunitats van des de la "invasió competencial" fins a l’impacte sobre "la sostenibilitat del sistema de protecció", passant per l’impacte econòmic.

Davant d’això, el departament que lidera Sira Rego assenyala que "aprovar aquest reglament és una competència del Govern". "L’aprovarem perquè pensem que és fonamental i necessitem millorar el sistema de protecció de menors", va avançar la ministra després de l’última reunió amb les comunitats. El Ministeri de Joventut i Infància pressiona així mateix la part socialista per aprovar "ben aviat" en el Consell de Ministres l’avantprojecte de la llei del ram. A l’esborrany s’hi ha inclòs l’ampliació del sufragi als 16 anys.

Notícies relacionades

Feijóo: «Junts ha sigut un clínex tota la legislatura»

Sánchez planeja una crisi «puntual» en el Govern per rellevar Alegría si Azcón avança les eleccions

El text ja s’ha traslladat a altres ministeris perquè hi presentin objeccions i facin les aportacions corresponents. La pilota ara és a la teulada del Ministeri de Presidència i Justícia, que dirigeix Félix Bolaños, ja que aquesta norma està subjecta a avaluació per la incidència rellevant que té sobre drets i llibertats constitucionals.

En canvi, hi ha més voluntat d’avançar en el desenvolupament de la llei de memòria democràtica. En el pròxim Consell de Ministres està previst aprovar el reial decret que regula el catàleg de béns franquistes per mirar d’accelerar-ne la retirada. Un altre decret pendent del pla normatiu fixat per a aquest any és el que es refereix a les compensacions econòmiques als partits polítics pels béns que els van ser confiscats durant la Guerra Civil. De moment s’ha elaborat el tràmit de consulta pública prèvia, i la Secretaria d’Estat de Memòria de Democràtica es limitava a apuntar que "s’està redactant el text".