La compra dels F-35 per part del Marroc amenaça l’espai aeri de les Canàries

La compra, valorada en uns 17.000 milions de dòlars (aproximadament 15.800 milions d’euros), convertiria el país en el primer estat àrab i africà a operar l’F-35, considerat la joia de l’aviació militar nord-americana i un dels caces més avançats del món.

L’interès del Marroc pels F-35 s’emmarca dins de la seva ambiciosa estratègia de reforçar la defensa nacional i modernitzar les seves capacitats militars. Tot i que aquests caces tenen menys capacitat de càrrega que alguns models russos, ofereixen avantatges estratègics significatius: tecnologia furtiva, sensors d’última generació, capacitat d’atac més enllà de l’abast visual i integració en xarxes de combat. Tots aquests elements resulten determinants en els conflictes moderns, on la superioritat tecnològica pesa més que la potència de foc.

Una aposta per la defensa

L’interès pels F-35 no és un cas aïllat. El Marroc accelera la seva aposta per la defensa mentre reforça la seva relació amb els Estats Units, el seu principal soci en matèria de defensa i origen de més del 60% de les seves importacions d’armament. Les converses entre els dos països formen part d’una visió més àmplia del regne alauita per enfortir el seu múscul militar i consolidar la seva autonomia estratègica.

En aquest context, Rabat avança en l’elaboració del projecte de llei de finances del 2026, que contempla un augment històric dels recursos destinats a la Defensa Nacional. El pla pressupostari autoritza compromisos financers futurs per a l’Administració de la Defensa Nacional per un total de 157.170 milions de dírhams marroquins (uns 14.700 milions d’euros), cosa que suposa un increment del 17,77 % respecte a l’any anterior. D’aquesta quantitat, la despesa efectiva prevista per al 2026 ascendirà a 55.300 milions de dírhams, és a dir, al voltant de 5.157 milions d’euros.

Si s’aprova aquest el projecte de llei de finances per al 2026, el país estaria mostrant de manera explícita la seva estratègia de defensa. Per a Rabat, la despesa efectiva en defensa representaria aproximadament el 3,4% del seu PIB previst (154.000 milions d’euros) i el 7,66% del pressupost general de l’Estat (66.600 milions d’euros). Aquesta proporció supera àmpliament la mitjana europea, que se situa al voltant de l’1,9% del PIB. Espanya ha augmentat la seva despesa en seguretat i defensa i arriba ja al 2% del PIB.

El cas d’Espanya

Però el Marroc no és l’únic país que ha mostrat interès en l’F-35. Espanya també va valorar-ne l’adquisició, però el mes d’agost el Govern central va decidir aparcar la compra del caça nord-americà. ¿La raó? L’Executiu va optar per prioritzar la inversió en la indústria europea de defensa.

Amb aquesta decisió, l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai, que ja ha modernitzat part de la seva flota amb 45 Eurofighters i preveu retirar els últims F-18 cap al 2035, renuncia a incorporar l’avió més avançat tecnològicament com a solució intermèdia fins a l’arribada del FCAS, el futur caça europeu de sisena generació previst per al 2040.

Notícies relacionades

Claus d’una setmana com no n’hi ha

Dimiteix més de la meitat de la direcció d’ERC a Barcelona

Enmig del rearmament europeu, Espanya sembla mirar cap a Turquia. L’avió de combat turc de cinquena generació, Kaan, sona cada vegada amb més força com a possible substitut dels F-35 finalment descartats. El model turc –que no acaba de convèncer– continua considerant-se una opció inferior al caça nord-americà per desavantatges operatius i tècniques.

La febre pels F‐35 no es limita i també arriba a l’Aràbia Saudita. El regne podria adquirir fins a 48 d’aquests avions de combat després de recents converses amb els Estats Units. En cas de concretar-se aquesta operació, l’Aràbia Saudita faria un pas significatiu cap a la modernització de la seva defensa aèria, reforçant la seva capacitat operativa en un context geopolític cada vegada més complex i volàtil.