Franco en temps de Vox i Aliança Catalana

Dijous es compleixen 50 anys de l’esdeveniment polític de més importància de la història recent d’Espanya. Perquè la mort de Franco va obrir el camí cap a la democràcia, amb unes virtuts i defectes que disfrutem actualment. Hi ha motius per criticar les renúncies de la transició i els desvaris d’una part de la política, però en termes de drets i llibertats, el país de llavors i el d’avui s’assemblen com un ou a una castanya. Per això, a EL PERIÓDICO fa un parell de mesos que expliquem la dictadura als qui no la van viure. I no n’hi ha pas pocs.

Les estadístiques de l’INE reflecteixen que Espanya avui té 49.442.844 habitants i que aquesta xifra ha augmentat de 13.496.419 des de finals de 1975. La dada clau, però, és que la majoria dels espanyols d’avui ja han nascut en democràcia. En concret, sis de cada deu ciutadans. El 40% restant vivia el dia que va morir Franco, però d’aquesta proporció només el 20% té ara més de 65 anys, circumstància que vol dir que aquell 20 de novembre de 1975 tenia més de 15 anys i era conscient de la transcendència del moment.

Un electorat més polaritzat

Aquesta realitat demogràfica pot ajudar a entendre la paradoxa política que impregna aquest 20N: el 50è aniversari de la democràcia coincideix amb el moment d’apogeu de l’extrema dreta des de la mort del franquisme. La societat espanyola s’ha mogut les últimes quatre dècades d’esquerra a dreta al compàs de cada cicle polític o, més ben dit, darrere del desgast de cada govern. Va virar a la dreta en l’etapa de José María Aznar i va tornar a l’esquerra amb José Luis Rodríguez Zapatero i, sobretot, amb el 15M del 2011.

Amb la implosió del bipartidisme, les eleccions ja no es guanyen pel centre, com es deia antigament, sinó per blocs. Les últimes eleccions generals, el 2023, van oferir una raresa: majoria conservadora i Govern progressista. La dreta va sumar el 45,44% dels vots i l’esquerra es va quedar en el 44%, però la presència de Vox al bloc guanyador va permetre que el perdedor atragués més suports al Congrés. Ara bé, ¿es corresponen els resultats electorals amb la realitat ideològica de l’electorat?

Fa quatre dècades que el CIS demana en els seus baròmetres per l’"autoubicació ideològica" dels enquestats en una escala que va de l’1 al 10. Des de fa molt temps, el percentatge majoritari se situa en el 5, just al centre. En l’últim sondeig, d’octubre, s’hi col·locava el 22,8%. Més cap a l’esquerra es declarava el 44%, i més cap a la dreta, el 29,8%. ¿Ha canviat tant en 10 anys? L’octubre del 2015, el 37% dels espanyols s’autosituaven a l’esquerra; el 24,9%, a la dreta, i el 22,3%, al centre.

Joves de dretes

Darrere d’aquests percentatges globals hi ha, però, dues dades clau. La primera és que fa una dècada hi havia un 15,7% d’indecisos davant aquesta pregunta, i ara els qui no es defineixen tot just són el 3,3%. El segon és que els dos extrems han crescut: els espanyols que se situen en 1 (esquerra) ha passat del 4,5% al 17,1% en 10 anys, i els qui es col·loquen el 10 (dreta) ha passat de l’1,3% al 6,2%. És a dir, l’electorat s’ha polaritzat al ritme que ho ha fet l’ambient polític.

En aquest context cal interpretar que les tesis ultres guanyin terreny a les enquestes, però sense arribar a ser majoritàries. Segons el CIS, dos de cada deu ciutadans (21,3%) creuen que els anys de dictadura franquista van ser bons o molt bons per a Espanya i els espanyols, davant el 65,5% que pensa que van ser dolents o molt dolents. Això sí, les dades indiquen que els homes en general i els homes joves en particular s’han dretanitzat força més que la mitjana: el 26,8% dels homes i el 29,7% dels homes de 18 a 24 anys tenen una bona opinió del franquisme.

Un altre exemple. Tres de cada quatre espanyols (74,6%) consideren que el règim democràtic actual és més bo o molt més bo que no pas la dictadura, davant el 17,3% que creu que estem més malament que no pas amb Franco. Aquest últim percentatge puja al 18,3% entre els homes, i s’enfila fins al 28,3% entre els homes més joves (que sempre han viscut en democràcia).

El ganxo de la islamofòbia

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

2025, l’any del sisme en el PSOE que acorrala Sánchez

La dretanització política i social no ha passat de llarg per Catalunya, on el procés va fer créixer Vox i del seu fracàs en va emergir Aliança Catalana. L’últim baròmetre del CEO, de juliol passat, concloïa que un de cada quatre catalans mostren comprensió per la ultradreta: el 24% rebutja que comporti una amenaça per a la convivència, el 23% creu que "aporta renovació" respecte als partits tradicionals i el 20% es planteja canviar el seu vot a una formació ultra per "decepció" amb la resta d’opcions.

Conscient d’això, i que la islamofòbia és avui un calador més fèrtil per pescar vots, el partit de Sílvia Orriols ha canviat d’estratègia els últims mesos i ataca més pel flanc migratori que per l’independentista. L’última enquesta del CEO li pronosticava 10-11 escons. En la pròxima, a punt d’arribar, els partits temen que no pugui pujar encara més.