Prohens: "No hi ha cap comunitat superior a una altra"

La presidenta del Govern de les Balears, Marga Prohens, rebutja la proposta del president de la Generalitat, Salvador Illa, en relació amb l’aposta per un model de finançament singular per a Catalunya. La dirigent popular comparteix el diagnòstic respecte a la necessitat de reformar l’actual sistema de finançament, caducat des del 2014, però discrepa en la manera d’abordar la renovació. En aquest sentit, Prohens argumenta que la reforma no es pot aplicar des de la bilateralitat entre Catalunya i el Govern central, sinó que s’ha de fer entre totes les comunitats autònomes en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Així l’hi va fer saber en la reunió institucional que van mantenir tots dos ahir al matí al Consolat de Mar.

"És imprescindible que Catalunya estigui en la negociació amb la resta de comunitats com una més, exactament igual que les Balears. No podem acceptar negociacions bilaterals sobre un finançament singular que ni tan sols està reconegut en la Constitució i que acabin pagant els ciutadans de les Balears. Mentre hi hagi una negociació paral·lela en el marc del sistema de finançament comú, és impossible que trobin la complicitat de cap altra comunitat. No hi ha cap comunitat que sigui més que les altres", destaca Prohens.

Creixement poblacional

La presidenta del Govern balear adverteix que recorrerà "a totes les instàncies i on faci falta" si el pacte bilateral entre Catalunya i el Govern central afecta les Balears i les butxaques dels seus ciutadans. Dins d’una negociació entre totes les comunitats, Prohens assenyala la necessitat que la reforma del sistema de finançament tingui en compte criteris com el creixement poblacional, la població flotant, el principi d’ordinalitat i la insularitat. "Cal tenir en compte l’autoritat que ens atorga ser la segona comunitat que més aporta en el sistema, només superats per Madrid, i situant-nos davant de Catalunya", argumenta Prohens.

La presidenta també va destacar: "Després d’un any de relació institucional inexistent amb l’anterior president, celebrem que s’hagi recuperat el diàleg i la cooperació entre els dos territoris". Durant la reunió, Prohens va abordar amb Illa diversos àmbits de col·laboració, tant a nivell europeu com davant el Govern d’Espanya, així com qüestions d’interès compartit, com l’agenda mediterrània, la immigració i el finançament autonòmic.

En matèria d’immigració, la popular li va comentar la seva preocupació davant l’increment de l’arribada d’immigrants de manera irregular a les costes balears, 6.600 persones aquest any, més les 300 d’aquesta setmana. Va advertir que les illes "s’estan convertint en la principal porta d’entrada d’immigració irregular a Europa". La presidenta va explicar que una part important d’aquests migrants continua la seva ruta cap a Catalunya, i va demanar a llla que recolzi la petició balear perquè el Govern d’Espanya activi de manera permanent el Frontex en la ruta Algèria-Balears.

Per la seva banda, fonts de la Generalitat de Catalunya van informar que els dos presidents van coincidir en la necessitat de millorar el finançament autonòmic i que, en aquest context, Illa va emplaçar Prohens a acceptar la condonació del deute proposat pel Govern espanyol, una decisió "necessària i solidària".

Notícies relacionades

El Parlament accelera el ritme de l’última dècada: 33 iniciatives legislatives han vist la llum aquest 2025

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Des de l’Executiu d’Illa van assenyalar que la trobada, que es va desenvolupar en un clima de "cordialitat, respecte i col·laboració", també va servir per estrènyer llaços en altres àmbits, com la llengua catalana, l’idioma propi de les dues regions. En aquest context, el president català va emplaçar Prohens a "reforçar l’acció exterior entre Catalunya i les Balears per aconseguir que el català, conjuntament amb el basc i el gallec, siguin llengües oficials en les institucions europees".

Illa va proposar enfortir la col·laboració a través de l’Euroregió Pirineus Mediterrània per defensar "amb més força" els interessos comuns "en qüestions capitals, com la pesca".