Illa emplaça Catalunya i les Balears a cooperar per un nou finançament

El president de la Generalitat, Salvador Illa, aposta per un nou model de finançament autonòmic que reconegui les singularitats de Catalunya i les Balears. Així ho va expressar ahir en l’esmorzar informatiu a Palma organitzat per Prensa Ibérica. El fòrum s’emmarca dins de la gira que Illa està fent per les diferents comunitats autònomes, sota el títol Prosperitat compartida, amb la col·laboració dels diaris regionals del grup i de la mateixa Generalitat de Catalunya.

Illa argumenta que el model de finançament necessita ser revisat, ja que l’actual està caducat des del 2014 i "no respon a les necessitats reals" de les autonomies. Per això, el president va apel·lar que Catalunya i les Balears "deixin enrere els retrets" i treballin junts per construir aquest nou marc financer.

"Catalunya, en un exercici de compromís i responsabilitat, va fer una proposta i la va pactar amb el Govern d’Espanya. Una proposta que beneficia les comunitats autònomes, també la balear. Creiem en una Espanya plural, diversa i solidària i per això vam pactar un finançament que respecta aquesta pluralitat i solidaritat. Més enllà del soroll, dels atacs i de les exageracions, no he escoltat cap altra proposta real i rigorosa", va determinar.

D’aquesta manera, el president de la Generalitat va reclamar "un marc financer amb unes regles iguals per a tothom que atengui les necessitats òbviament diferents de cada comunitat". Així mateix, va assegurar que "Catalunya és i continuarà sent solidària amb els ciutadans espanyols".

La condonació del deute

D’altra banda, en el seu discurs també va fer referència a la condonació del deute aprovat pel Govern Central, "un acte de justícia i un pas necessari per garantir la prosperitat compartida", tal com va afirmar el president de la Generalitat. "És una decisió necessària i solidària perquè totes les comunitats puguin portar a terme polítiques socials en benefici de la ciutadania. Una proposta a favor de l’interès general de les comunitats i d’Espanya i a favor del bé comú", va afegir el cap del Govern.

Un altre dels punts importants en la seva intervenció va ser la necessitat d’impulsar "la fraternitat i els vincles" que uneixen Catalunya i les Balears. "Hem de ser capaços d’establir una col·laboració i una lleialtat institucional estables, fluides i sòlides que vagin més enllà d’una o altra conjuntura política, més enllà de les legítimes discrepàncies i més enllà de les alternances en els nostres governs. La realitat catalanobalear geogràfica, històrica, cultural, econòmica i sentimental existeix i continuarà existint governi qui governi", afirma Illa.

Així, el dirigent del PSC va remarcar que les dues comunitats han d’apostar per la preservació d’un model turístic "que aporti progrés i eviti efectes negatius sobre la base del respecte al territori, al dret a la vivenda i al model de vida".

El president de la Generalitat també va dedicar part del seu discurs a recordar la figura de l’expresident del Govern balear, Francesc Antich. En aquest sentit, Illa va fer referència a unes paraules que va dir el mateix Antich fa 25 anys en què feia una defensa de la immigració. "El president Antich recorda el seu propi origen veneçolà [va néixer a Caracas] quan érem nosaltres els que, no fa tant temps, emigràvem a la recerca d’un futur millor. Avui, com a societats avançades i per deure històric, ens toca integrar els que arriben a casa nostra per contribuir a fer progressar el país", va apuntar Illa.

Voluntat de reconciliació

Durant la seva intervenció, el president va defensar també la llei d’amnistia perquè és una norma, va dir, "que respon a una voluntat real de reconciliació i s’ajusta al dret europeu", sobretot després que l’advocat general de la Unió Europea (UE) avalés ahir la major part de la norma. En aquest sentit, preguntat pel que suposa aquest posicionament per a la governabilitat a Espanya i l’actitud de Junts, Illa va afirmar que és una notícia "molt important" i va remarcar que confirma la solidesa jurídica de la llei. Així mateix, va afirmar que l’amnistia "hauria de significar el punt final a unes discussions jurídiques estèrils fetes d’esquena a la realitat" i va remarcar que "no feia falta que Europa" digués "que respon a una voluntat real de reconciliació", perquè, segons va afirmar, n’hi ha prou amb passejar-se per Catalunya per veure que els efectes han sigut enormement beneficiosos". El dirigent socialista va insistir que la norma "es fa per mirar cap endavant" i constitueix "un acte de fortalesa i generositat de la democràcia espanyola, com es diu en el preàmbul de la llei". Va afegir que entén que alguns tinguessin dubtes sobre la seva legalitat, però creu que han quedat "dissipats".

Illa va dedicar un ampli apartat a la qüestió de la vivenda. Va explicar que, si un ciutadà perd la feina, "no es preocupa perquè, gràcies al bon funcionament de l’economia, trobarà feina", però que, si perd el lloguer, "sí que es preocupa perquè no sap si en trobarà un altre, a quin preu i amb quines condicions".

Notícies relacionades

L’UCO escorcolla seus d’Acciona i d’altres empreses per la trama Cerdán

Errejón, processat per presumpta agressió sexual a Mouliaá

El president va afirmar que "cal augmentar l’oferta i intervenir el mercat" i va defensar la regulació vigent després d’aplicar la limitació de preus del lloguer. Va assenyalar també que el següent objectiu és intentar "regular el lloguer de temporada, que és un punt de fuga de la llei de vivenda". Va reconèixer la rendibilitat dels propietaris, però va advertir que "el que no poden fer és ignorar que existeix una situació social que requereix que ho facin amb mesura". Va reiterar que "cal garantir que tothom pugui accedir a un habitatge" i va assegurar que des que s’aplica "la limitació als preus, han baixat, per exemple a Barcelona".

Sobre la llengua, el president de la Generalitat va agrair que al Congrés es pugui parlar català "gràcies a la valentia de Francina Armengol" i va assenyalar que la llengua "ja seria oficial a Europa si el PP no hagués fet una crida per demanar que no ho fos".