Cinc alcaldes de municipis rurals reclamen a la Generalitat la seva viabilitat

Evitar el tancament d’un consultori mèdic, garantir la continuïtat de l’escola o assegurar els recursos econòmics suficients per mantenir l’aigua potable. Els municipis rurals fan front a la despoblació i per a això mantenen una lluita diària per mantenir els serveis que presten als seus habitants, una condició indispensable perquè hi hagi persones que decideixin desenvolupar-hi el seu projecte vital. No es tracta d’un fenomen menor: dels 947 municipis que hi ha a Catalunya, 608 són rurals, però dins d’aquesta categoria conviuen moltes realitats diferents. Tots ells esperen amb candeletes el desenvolupament de l’Estatut de Municipis Rurals, un marc normatiu dissenyat, per primera vegada, per atendre les seves singularitats.

El Govern vol bolcar-se en el seu desplegament. Prova d’això és la cimera que se celebra avui al Món Sant Benet amb alcaldes, que estarà presidida per Salvador Illa i a la qual acudiran fins a quatre consellers. L’objectiu és donar veu als mateixos dirigents territorials per marcar el full de ruta del desenvolupament de la norma. Cinc expliquen a aquest diari quines són les seves principals reivindicacions.

Joan Solà Alcalde de Riner, de Junts.

"Es parla amb romanticisme de la vida rural, però no volem ser un parc temàtic, el que volem és continuar existint", assegura Joan Solà, que a més de presidir l’Associació de Micropobles de Catalunya és, en representació de Junts, alcalde de Riner, un municipi del Solsonès (Lleida) de 260 habitants. Considera que és clau que l’Estatut de Municipis Rurals es desplegui de forma "immediata" per fer front a qüestions com la simplificació administrativa. "Hem de complir el mateix que els municipis de 100.000 habitants", assegura. També alerta que hi ha escoles rurals que tanquen per falta de recursos, de la necessitat de reforçar el transport i de mantenir els serveis mèdics per a una població cada vegada més envellida. De fet, diu que no hi ha vivenda disponible a Riner. "Els nostres fills han d’anar-se’n", lamenta. Per a tot això, situa el finançament com una necessitat "crucial".

Omar Noumri alcalde de Castelló de Farfanya, d’ERC

Omar Noumri no és només l’alcalde de Castelló de Farfanya (Noguera), sinó que exerceix també de secretari general a l’Ajuntament d’Almacelles. Això li dona una "doble visió" dels problemes del món local que, per començar, resumeix en dos: la "precarietat administrativa" i l’"extrema burocràcia". És un dels fundadors d’Eines de Repoblament Rural, lobby d’alcaldes que va remar perquè el Parlament aprovés l’Estatut de Municipis Rurals. Amb això confia a millorar el finançament local i una "discriminació positiva" cap als pobles petits. "No volem ser privilegiats, volem igualtat de tracte", resumeix com a responsable d’aquest municipi de 544 veïns. És el primer alcalde d’origen àrab de Catalunya –va néixer a Algèria– i defensa que el seu cas d’integració és un míssil a l’extrema dreta: "Jo els desmunto el xiringuito".

Anna Feliu Alcaldesa de L’Albi, de JUNTS.

Anna Feliu, alcaldessa de l’Albi (Garrigues) i diputada de Junts, considera que l’Estatut de Municipis Rurals és "un pas endavant" que "reconeix" les seves singularitats, però lamenta la seva falta de "concreció" i aplicació pràctica. Denuncia l’escàs finançament –"cases hi ha les que hi ha i arriba un moment en què no pots apujar més l’IBI"– i critica que la llei d’urbanisme no s’adapti a l’entorn rural, a l’exigir urbanitzar carrers o reservar zones verdes "quan al final del carrer hi ha un camp d’ametllers". També es queixa de l’excés de burocràcia i de la dificultat per atraure i retenir personal administratiu i secretaris municipals.

Josep Tutusaus Alcalde de Pontons, del PP.

Josep Tutusaus, alcalde del PP, porta vuit anys al capdavant del consistori de Pontons, a la comarca de l’Alt Penedès, i celebra que aquest marc legal, després d’anys de reclam, s’hagi materialitzat. "El nou Estatut és un bon pas, l’hem treballat entre molts alcaldes, però sense pressupostos de la Generalitat caldrà veure com es finança", assenyala. Denuncia l’excés de burocràcia –"tenim els mateixos tràmits que Badalona o el Prat, que tenen desenes de funcionaris"– i reclama reformar la llei d’urbanisme per agilitzar algunes llicències que depenen del Govern. També demana millors serveis públics i incentius fiscals en la compra de la primera vivenda, per exemple, que facin el poble més atractiu. "Passar de dos a tres visites mèdiques setmanals o tenir més autobusos ja seria un avanç", suggereix.

Notícies relacionades

L’UCO escorcolla seus d’Acciona i d’altres empreses per la trama Cerdán

Errejón, processat per presumpta agressió sexual a Mouliaá

Dionís Oña Alcalde de Montornès de Segarra, del PSC.

"Necessitem ajuda per conservar els mínims serveis que estem obligats a prestar i no ho podem assumir amb el nostre propi pressupost", relata Dionís Oña, alcalde de Montornès de Segarra i senador del PSC. El seu municipi té 96 habitants i, entre ells, només hi ha sis nens, una dada que il·lustra l’envelliment i la falta de relleu generacional que pateixen, a més de vivendes abandonades o inhabitables. La urgència, detalla, és tenir finançament per mantenir el clavegueram, l’aigua potable, la recollida d’escombraries, l’enllumenat públic i evitar el tancament del consultori mèdic. "Lluitem per no desaparèixer", admet, a més de titllar de "barbaritat" tota la paperassa a què han de fer front per a la contractació d’un servei.