Catalunya torna a tenir més dones que homes a l’hemicicle del Parlament

La perspectiva del temps dona més rellevància a l’assumpte. En la primera legislatura, que va arrencar el 1980, només hi havia set dones a la Cambra catalana (el 5,2% dels representants) i no fa tant, vuit anys, el 2018, elles eren 59. Això suposa el 43%, un percentatge que és dins de la paritat, però lluny de ser la majoria que comença a obrir-se en els últims mesos. La quota de gènere impulsada per la llei d’igualtat del 2007 garanteix que la representació de les dones no baixi del 40% en les institucions, un percentatge que també s’ha de respectar en les llistes electorals, cosa que fa que es traslladi també a l’hemicicle. Això, paral·lelament, també ho subscriu el pla d’igualtat del Parlament, avalat el 2020 i prorrogat fins a l’aprovació d’un de nou.

L’actual legislatura va arrencar el 10 de juny del 2024 amb 65 dones i 70 homes, una xifra que igualava el rècord històric de representació femenina a l’inici d’un mandat registrat tres anys abans, el 2021 amb Pere Aragonès com a president. No obstant, els canvis en els grups –renúncies, substitucions i noves incorporacions– han modificat el balanç. Actualment, el Parlament compta amb 69 diputades i 66 diputats, encara per sota del màxim que es va arribar el març del 2024, quan per primera vegada en la història a la Cambra elles eren 70.

Paritat consolidada entre els partits

La paritat no només es reflecteix en el conjunt de l’hemicicle, sinó també en la composició interna dels grups parlamentaris. Totes les formacions, tret de Vox compleixen l’equitat de tenir un mínim de dues cinquenes parts de dones a les seves files. El PSC, Junts, ERC, els Comuns, la CUP i Aliança Catalana tenen un 50% de dones o més; mentre que el PP arriba per la mínima a la paritat amb un 40%. Fora de l’equitat només queda el partit d’extrema dreta liderat per Ignacio Garriga, que té un 27% de representació femenina, el mateix percentatge que en la passada legislatura, quan els Comuns tampoc van arribar al 40% de parlamentàries.

Les altes i baixes durant aquesta legislatura han afavorit la presència de dones en el PSC i Junts, els dos partits majoritaris, però també a Aliança Catalana, el grup minoritari, amb només dos escons. Tot just arrencar el mandat, els socialistes Raúl Moreno, Pol Gibert i Victor Puga van abandonar l’hemicicle per incompatibilitat amb els seus càrrecs al Govern. Al seu lloc hi van entrar dues dones, Gisela Navarro i Núria Navarro, i un home, Guillem Mateo. A les files postconvergents, les renúncies de David Saldoni i Jaume Giró van donar pas a dos rostres femenins: Ariadna Urroz i Laura Martínez. A Aliança Catalana, la marxa de Ramón Abad va implicar que el seu escó l’agafés Maria Rosa Soberana, i va ser l’únic partit amb un 100% de dones, ja que l’altra diputada és Sílvia Orriols.

En el costat oposat, la CUP, ha perdut representació femenina a l’entrar Xavier Pellicer per Laia Estrada, després de la seva dimissió. Tot i així, el grup parlamentari anticapitalista compta amb un 50% de dones. A ERC les coses s’han quedat igual. La renúncia de Laura Vilagrà la va suplir Lluïsa Llop i el testimoni de Ruben Wagensberg el va recollir Oriol López.

L’excepció de Vox

La llei d’igualtat del 2007 i el pla d’igualtat del Parlament van marcar el camí per garantir que les llistes electorals fossin paritàries. La normativa obliga que els partits presentin candidatures amb una proporció equilibrada de dones i homes (del 40% al 60%), un principi que a la pràctica ha impulsat les anomenades ‘llistes cremallera’, amb alternança entre home i dona als llocs de sortida, una cosa que partits com el PSC, ERC i els Comuns ja han instaurat al llarg de tot el llistat, malgrat que, fins a l’agost del 2024, amb l’última reforma la llei electoral, no era obligatori. Això es va introduir després de les celebració de les últimes eleccions catalanes.

Que les llistes hagin de ser paritàries, però partits com Vox no arribin al mínim del 40% s’explica pels caps de llista a les diferents províncies. La llei, davant de l’última reforma, obligava a garantir una paritat als cinc primers llocs, per la qual cosa si se situa en els noms de sortida homes (fins a tres compleixen la quota), és més fàcil que ells acabin sent majoria en la composició del grup final. Per exemple, Vox va escollir de número u a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida noms masculins. A les dues últimes províncies, només va treure un escó i a Tarragona, que en va aconseguir dos, el segon de la llista era també un home.

La paritat més enllà dels partits

Notícies relacionades

Junts demana eleccions després de salvar el Govern central al Congrés: «No poden governar»

L’UCO registra seus d’Acciona i altres empreses a Madrid, Bilbao, Sant Sebastià i Sevilla per les presumptes comissions del cas Cerdán-Koldo

També la Mesa del Parlament recull el testimoni de la paritat que es va instaurar la legislatura passada, que va tenir per primera vegada quatre dones al capdavant. Aquest número es va mantenir quan l’hemicicle va votar, el juny del 2024, la composició de l’òrgan rector, que continua sent la mateixa, ja que no hi ha hagut cap renúncia. On encara no hi ha paritat, no obstant, és en les presidències dels grups parlamentaris, on continuen prioritzant els homes davant les dones, que representen menys del 40%. En aquesta legislatura són només tres les dones que lideren les files: Jéssica Albiach (Comuns), Pilar Castillejo (CUP) –va substituir Estrada– i Orriols (Aliança), davant cinc homes del PSC, Junts, ERC, el PPC i Vox.

Queden deures per fer. En els últims 45 anys des de la restitució del Parlament, mai hi ha hagut una presidenta de la Generalitat, mentre que les presidentes del Parlament han sigut només quatre i únicament deu dones han exercit com a presidentes de grup parlamentari, quatre d’elles en aquesta legislatura –Albiach repeteix respecte a l’anterior–. Tot això sent només una la que ho ha fet com a cap de l’oposició, Inés Arrimadas, de Ciutadans, partit ja sense representació al Parlament.