El Govern guanya temps per negociar Pressupostos malgrat activar la senda de dèficit

La intenció passa per estirar els temps per poder negociar i, fruit d’això, fonts d’Hisenda no garanteixen que presentin els comptes públics abans de final d’any. Aquest va ser el termini que va marcar en públic Pedro Sánchez, però els últims dies s’ha evitat concretar un calendari, coincidint amb l’amenaça de bloqueig de Junts. Al departament que dirigeix María Jesús Montero es donen almenys una setmana per debatre al Congrés la senda fiscal des que s’aprovi en el Consell de Ministres.

Es descarta així forçar un debat la setmana vinent, a la qual cosa estarien facultats si porten el projecte en mà per incloure’l d’urgència en l’ordre del dia del ple del Congrés. A més, les mateixes fonts donen per fet que quan arribi a les Corts, la Cambra baixa tombarà la seva proposta. La seva pretensió passa per oferir «més recursos a les comunitats autònomes» i presentar un projecte en línia amb l’enviat a Brussel·les en el seu pla fiscal estructural fa ara un any. Segons aquest pla pactat amb la Comissió Europea, el dèficit total del país l’any que ve hauria de baixar al 2,1%, a l’espera de concretar el repartiment entre administracions.

Aquest rebuig anunciat obligarà l’Executiu a tornar a aprovar la senda fiscal en un següent Consell de Ministres. La llei d’estabilitat pressupostària estableix que s’ha de presentar fins en dues ocasions i posteriorment sotmetre’s al ple del Congrés abans de recórrer a la senda vigent com a base per erigir-hi l’arquitectura dels Pressupostos. Un tràmit que podria escurçar-se a dues setmanes, però que en el Govern preveuen prolongar fins a la segona setmana de desembre. Precisament, és l’última en què hi ha ple del Congrés, ja que la següent no se celebrarà al coincidir amb la campanya de les eleccions a Extremadura (21-D). La normativa estableix el termini d’un mes entre que es tomba la senda fiscal i es torna a presentar.

A partir d’aquell moment, l’Executiu podria presentar ja els nous comptes públics. S’activaria llavors la tramitació parlamentària per a la votació de les esmenes a la totalitat. La decisió no està presa i en l’Executiu donen símptomes de preferir allargar més els temps. Amb o sense aprovació dels Pressupostos en el Consell de Ministres abans de final d’any, es guanyaria així mes per intentar negociar amb els socis i reconduir les relacions amb Junts. Una cosa en què continua confiant l’Executiu, com va insistir en la seva compareixença d’aquest dimecres el president del Govern ignorant el missatge contundent de la portaveu dels postconvergents, Míriam Nogueras, sobre que «la relació s’ha acabat».

Noves picades d’ullet a Junts

«Ens hi esforçarem encara més», va assegurar Sánchez des de la tribuna. Entre els compromisos pendents va citar la publicació de les balances fiscals, l’execució pressupostària pendent, la inclusió financera, la multireincidència, la «major presència» de Catalunya en els organismes internacionals o l’«aplicació total i efectiva de la llei amnistia», fins i tot referint-se sobre això últim als pronunciaments futurs tant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) com del Tribunal Constitucional (TC).

Notícies relacionades

Hisenda convoca dilluns les autonomies per abordar el finançament i els Pressupostos

Els Pujol presenten un llibre de Banca Catalana i un BOE per demostrar l’origen lícit dels diners a Andorra

El cap de l’Executiu va plantejar als de Carles Puigdemont la dicotomia del «bloqueig, que no condueix a res, o l’entesa per portar més prosperitat i autogovern a Catalunya». Fins i tot va preguntar retòricament als postconvergents si «negociaran amb els qu menyspreen la identitat de Catalunya, volen destruir Catalunya i acabar amb el seu autogovern». Davant d’això, la portaveu de Junts li va criticar «utilitzar la por de la gent a un govern de dretes espanyol o a un govern d’esquerres per justificar els incompliments, les mentides i la corrupció és indecent i és tot el contrari de la política amb majúscules».

En el projecte de Pressupostos es pretén multiplicar la inversió en habitatge i serveis públics per enfortir l’Estat del benestar, en contraposició a les privatitzacions que Sánchez ha denunciat en les comunitats autònomes governades pel PP. Tot i que els tombi el Congrés, els comptes servirien a l’Executiu per exhibir el seu projecte.