Dues sentències en disputa

Va ser l’exresponsable de l’Advocacia de l’Estat, Consuelo Castro, defensora del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, la que va caçar ahir els pèrits i el tinent coronel Antonio Balas en un punt que aquest cronista ja havia assenyalat com a essencial en la cadena d’esdeveniments i que ha brillat per la seva absència.

¿Per què atribueixen els membres de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) a la Fiscalia General de l’Estat la filtració de l’expedient de l’Agència Tributària?

Ni Marchena, el 15 d’octubre del 2024, ni ningú ha parlat d’investigar aquest expedient.

Per a Miguel Ángel Rodríguez, MAR, i Isabel Díaz Ayuso, aquest és el punt de partida de la seva estratègia de resposta. I donen per fet, sense cap prova, que aquest expedient va ser filtrat per la Fiscalia General de l’Estat. Això va passar el 12 de març del 2024. A partir d’aquest esdeveniment –omès completament per l’instructor Ángel Hurtado– cal començar a explicar els fets.

La interlocutòria d’imputació promoguda pel president de la Sala d’Admissió, Manuel Marchena, i elaborada per Susana Polo, posava l’accent en el correu filtrat –el del 2 de febrer del 2024– arran del possible perjudici que va poder causar –mai establert– en el dret de defensa d’Alberto González Amador, parella de Díaz Ayuso, el reconeixement d’unes negociacions per arribar a la conformitat sobre la comissió de dos delictes fiscals.

Bé. És que el primer correu filtrat –en resposta a l’expedient de l’Agència Tributària i a la denúncia de delictes fiscals per part de la fiscalia– no va ser el del 2 de febrer del 2024. I en aquest correu es parla d’aquestes negociacions per vegada primera.

Rodríguez va posar en contacte un periodista d’El Mundo amb l’advocat de González Amador, Carlos Neira, que va disparar el primer correu, del 12 de març del 2024. Vegem aquesta notícia, de les 21.29 hores del 13 de març del 2024, en resposta a l’expedient de l’Agència Tributària i a la denúncia de la fiscalia de dos delictes fiscals de l’empresa Maxwell Cremona, propietat de González Amador, a l’Audiència de Madrid: "La Fiscalia Provincial ha traslladat a la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid un oferiment formal perquè es declari culpable de la comissió de dos delictes fiscals. El fiscal encarregat de l’assumpte, Julián Salto, es va posar en contacte per escrit dimarts passat a les 8.50 hores amb la defensa de la parella d’Isabel Díaz Ayuso en els termes següents: ‘Li adjunto còpia de la denúncia presentada el 5 de març del 2024 contra la societat Maxwell Cremona per facilitar-li el dret de defensa. Suposo que fins a d’aquí dos mesos no tindrem el jutjat encarregat de l’assumpte. Tot i que s’han denunciat també altres persones, no serà obstacle per poder arribar a un acord si vostè i el seu client ho estimen possible’".

La pregunta és: ¿no és aquest el correu, entregat, segons està acreditat en el judici, per González Amador a MAR, amb autorització per difondre’l, i per González Amador aquell mateix dia 13 de març a El Mundo, amb la mateixa finalitat?

Per tant, va ser González Amador qui va optar per fer públic un correu que no era seu, sinó del fiscal Salto, dirigit al seu advocat. Això és un fet provat en instrucció i en el judici oral.

El jutge Hurtado va investigar, en conseqüència, la presumpta revelació d’un secret en la cadena SER a les 23.51 hores del 13 de març amb un contingut semblant (negociacions de conformitat) que abordava la mateixa matèria, publicat dues hores i mitja abans. A les 21.29 hores.

¿No afectava el correu filtrat per González Amador –fet provat– el seu dret de defensa i presumpció d’innocència? Si havia decidit difondre’l com a resposta a l’expedient de l’Agència Tributària, és que no tenia per a ell els perjudicis que Marchena i Polo van advertir, sense definir-los, en la interlocutòria d’admissió del 15 d’octubre.

Sense delicte de revelació

En aquell moment en què González Amador va fer la difusió, l’estat de coses era el següent: nullum crim, nulla poena, sine lege, no era delicte de revelació. Va ser González Amador qui va vulnerar una negociació reservada i, com va explicar en una seqüència impecable el fiscal general de l’Estat ahir, el va portar a respondre que l’atac a la Fiscalia General de l’Estat ("la fiscalia va proposar el pacte i el va retirar per ordre de dalt") era una falsedat.

Notícies relacionades

Junts manté el veto al Govern i desconfia de les promeses de Sánchez: «No cola»

Sánchez assumeix els seus incompliments amb Junts i mira de revertir la ruptura amb un decret econòmic

Hi ha dues propostes de sentència en marxa abans que avui es declari el judici vist per a sentència. I els dos protagonistes són Susana Polo i Manuel Marchena. Ironia de la història, Marchena va ser fiscal de Polo quan aquesta era jutge a la plaça de Castella. Decebuda ara de Marchena, pot proposar una sentència absolutòria, influïda pel vot particular d’Andrés Palomo a la Sala d’Apel·lacions, que va proposar arxivar el cas.

Si Marchena reuneix una majoria "condemnatòria", Polo cedirà la ponència a Carmen Lamela o a qui el president Martínez Arrieta designi. Això és el que hi ha. La primera seria l’herència en diferit del que va ser president fins al desembre passat de la Sala Penal del Suprem; l’absolutòria, seria l’herència anticipada del mandat de Martínez Arrieta, que es jubila l’abril de 2027.