El municipalista que aspira a rellevar el seu padrí polític

Llorca, valencianoparlant, va començar en política des de baix, com a alcalde del seu municipi natal, de només 10.000 habitants, a la Marina Baixa, pròxim a Benidorm. I allí continua. Des del 2015 està al capdavant del seu ajuntament. En les últimes eleccions va aconseguir gairebé tres de cada quatre vots, cosa que va fer que lideri un equip de govern amb 11 dels 13 regidors del ple. A l’ajuntament va arribar el 2003, primer des de l’oposició. A la Diputació d’Alacant va arribar el 2019 i, dos anys després, va assumir la representació del PP en la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Els seus dos anys en la institució van coincidir amb el mandat de Mazón, fet que va propiciar que es convertís en una persona de la seva màxima confiança. Ell va ser qui li va permetre fer el salt a escala autonòmica i el va anomenar vicesecretari d’Organització.

Després de la victòria en les eleccions autonòmiques del 2023, va ascendir a número dos del partit a la comunitat, com a secretari general. En aquella cita amb les urnes que va impulsar Mazón a la presidència de la Generalitat, Pérez Llorca va aconseguir acta de diputat autonòmic, cosa que va fer que fos síndic del PP a les Corts després de la forçada reestructuració del Consell de l’estiu del 2024 per la sortida de Vox del Govern valencià, al ser nomenat Miguel Barrachina conseller d’Agricultura. Aquest estiu passat, durant el congrés nacional del PP, Feijóo va designar Pérez Llorca com a membre del Comitè Executiu del Partit Popular.

Ara, just 10 anys després d’accedir a l’alcaldia, la seva designació oficial com a candidat xoca amb la posició que va defensar el juny passat, quan, al ser preguntat per l’opció sobre substituir Mazón, ja assenyalat per la polèmica gestió de la dana, es va mostrar més que categòric: «Rotundament, no».

Pérez Llorca ha sigut fins ara un rostre poc mediàtic, tot i que fa anys que és clau en els acords silenciosos del PPCV. S’ha forjat políticament des de la base. «És una persona de pur coneixement del municipalisme, crescut en gestió des de la política de poble, l’administració més pròxima al ciutadà, i així és ell, molt pròxim», resumeix el diputat autonòmic Javier Gutiérrez. La seva capacitat negociadora és una altra de les virtuts més citades. José Ramón González de Zárate el defineix com «un bon negociador. Calmat, molt calmat. Té molta proximitat amb el veí, es preocupa de veritat pels seus problemes». Afegeix que «ha tancat mil negociacions de candidats i alcaldes i no se n’ha assabentat ningú». També Juan de Dios Navarro destaca el seu «caràcter dialogant i perfil responsable».

Llums i ombres

Notícies relacionades

El Rei demana avançar en la resolució de les traves a les empreses espanyoles a la Xina

Leire Díez va dir a Stampa que donaria dades de jutges i fiscals a Cerdán

Des del PSOE, les valoracions combinen llums i ombres. Toni Francés, alcalde d’Alcoi i exportaveu en la Diputació d’Alacant, considera que Pérez Llorca «ha estat fent possibles acords i pactes», tot i que adverteix que «ha sigut la mà dreta de Mazón» i «representa les polítiques regressives que s’han estat aplicant». Segons el seu parer, «és el candidat preferit de Vox».

Més matisada, la diputada socialista Mayte García destaca el seu tracte institucional: «Ens avenim, no hem tingut problemes institucionals ni personals»; tot i que recorda que «ha sigut l’autor del pacte PP-Vox en aquesta legislatura». També el socialista Mario Villar, de la Marina Baixa, aporta una nota personal: «A la universitat ja es notava que era un polític nat, que anava convencent tothom. Era bastant persistent».