Feijóo assenyala Pérez Llorca com el seu candidat a president valencià

Una reunió entre el màxim dirigent del PP i el portaveu del partit a les Corts aplana el camí per a la successió de Mazón

Génova escenifica el control del procés i segueix el pas que volien els tres líders provincials

El temor de la direcció del PPCV era que Madrid volgués imposar l’alcaldessa María José Catalá

Feijóo assenyala Pérez Llorca com el seu candidat a president valencià
4
Es llegeix en minuts
Alfons Garcia / J. L. Garcia Nieves

Fumata blanca. Però no a la teulada del Palau de la Generalitat, edifici amb més de 600 anys, símbol de l’autogovern dels valencians. Ni tan sols a la funcional seu del PPCV a Ambaixador Vich de València, carrer posat a nom d’un diplomàtic valencià dels temps de la Corona d’Aragó.

La decisió es va produir ahir al madrileny carrer Génova, i el president nacional del PP, Alberto Núñez Feijóo, la va comunicar telefònicament a l’assenyalat. El secretari general del PPCV, portaveu a les Corts i alcalde de Finestrat, Juanfran Pérez Llorca, ha sigut «designat com a candidat del PP a la presidència de la Generalitat de cara al ple d’investidura que es convocarà en els pròxims dies per donar estabilitat al País Valencià al més aviat possible». Així ho va transmetre la direcció nacional del partit, en un breu comunicat distribuït al migdia, hores abans que Mazón desfilés per les Corts en el seu penúltim tràngol lligat a la gran riuada abans d’abandonar el càrrec.

Tornar les aigües al seu curs

La política es construeix a partir de gestos i el d’ahir (Feijóo assenyalant amb el seu dit el successor de Mazón) era el que necessitava el dirigent gallec per tornar al seu curs les aigües en el PP valencià, on la cúpula (amb Pérez Llorca i el president provincial de València, Vicent Mompó, al capdavant) havia llançat un crit de sobirania, una reivindicació d’autonomia per decidir el relleu del president sense ingerències de la direcció nacional. Segons els estatuts, no obstant, la competència per designar candidats autonòmics correspon a la direcció nacional.

L’anunci d’ahir va posar final a deu dies d’interinitat, inquietud i debat, en el qual la successió de Carlos Mazón, dimitit per la gestió de la dana, s’havia encallat. Però no per les exigències de Vox, sinó perquè el PP no assenyalava un successor, davant el desconcert de la militància. El candidat, finalment, va ser el desitjat pels alts caps del PPCV, però la cerimònia es va escenificar com Génova necessitava exhibir.

Segons va saber aquest diari, en els últims dies s’han succeït diverses trucades entre el ja candidat del PP a la investidura i el líder nacional, Alberto Núñez Feijóo. Fins i tot abans d’aquest cap de setmana es va produir una trobada presencial entre tots dos que va servir per aclarir discrepàncies, acostar postures i dissenyar el full de ruta de la successió de Mazón, segons va confirmar Levante-EMV. Va ser el pas previ a l’última etapa d’aquest retrobament, que va ser quan el mateix Pérez Llorca va assenyalar dilluns passat públicament que ningú de la direcció li havia transmès que era aspirant a succeir Mazón i reconeixia que la decisió era a Madrid.

Després d’aquestes manifestacions, Feijóo va mantenir ahir «una última conversa telefònica» amb Pérez Llorca, en la qual li va comunicar la seva designació com a candidat, segons la breu nota del PP. A més, el secretari general del partit, Miguel Tellado, va telefonar als presidents provincials per comunicar-los la decisió de la direcció nacional. Aquesta va comptar amb el suport unànime dels tres territoris, va remarcar el PP.

La dimissió de Carlos Mazón, que es va precipitar dilluns de la setmana passada després del xoc del funeral d’Estat, havia desencadenat una guerra de poder per controlar la successió. Génova no tenia dissenyada la successió i els esdeveniments van atropellar el partit. El divendres anterior al dilluns 3 en què Mazón va anunciar la seva marxa, els tres barons provincials (Toni Pérez, d’Alacant; Marta Barrachina, de Castelló, i Vicent Mompó, de València) es van reunir en un restaurant de Benidorm amb Pérez Llorca, en una trobada en què també va participar Carlos Mazón.

Malestar

D’allà va sortir la convicció del PPCV de pilotar la transició, que no fos imposada per la direcció nacional. El temor de l’actual grup dirigent del PPCV era que Madrid volgués imposar María José Catalá, alcaldessa de València. El malestar que va desencadenar aquella reunió, interpretada des de Madrid com un envit i una deslleialtat, ha trigat dies a ser reconduït. Tants dies com la Generalitat ha estat amb un president dimitit i el partit del Govern incapaç d’oferir una alternativa. Hi va haver comunicacions tenses amb els participants en aquella reunió i també hi va haver dies de silenci. Finalment, diverses trobades i trucades van anar encarrilant les relacions.

Amb Pérez Llorca, no obstant, el partit postula un candidat còmode per als actuals equilibris del PPCV, amb gran sintonia amb Mazón i el seu cercle més pròxim de consellers i col·laboradors del Palau. De portes cap enfora, Pérez Llorca ha cultivat bones relacions amb Vox. Va ser l’artífex del pacte amb Vox el 2023 per investir Mazón. No obstant, també va demostrar mà esquerra a l’articular l’acord amb Ens Uneix que va deixar el PSPV fora de la Diputació de València i va impulsar Mompó.

Amb aquest moviment, el PP activa ara la segona fase de la cerimònia parlamentària. Serà Pérez Llorca, de nou, qui hagi d’asseure’s amb Vox per negociar les condicions de l’acord. El ja candidat té intenció de centrar-se al 100% els pròxims dies a tancar aquest acord, allunyant-se dels focus públics fins que el pacte estigui tancat.

Notícies relacionades

Elevar les exigències

Es dona per descomptat que la formació d’extrema dreta no posarà problemes al candidat, però sí que elevarà les exigències del seu programa, amb reflex pressupostari per al 2026, que ja van ser elevades l’exercici passat. També es dona per fet que Pérez Llorca assumirà qualsevol línia vermella que marqui Abascal, per evitar les eleccions anticipades. Vox reclamarà a Pérez Llorca que assumeixi les seves tesis en matèria migratòria i també contra el Pacte Verd Europeu, com es va ocupar de recordar en un altre comunicat ahir al matí.