El Govern estudia captar talent del sector privat

El Govern va organitzar ahir la posada de llarg de la reforma de l’administració de la Generalitat que vol impulsar en els pròxims anys per millorar el seu funcionament i reduir la burocràcia. La reforma es farà partint de les 50 propostes que han formulat un grup d’experts i estarà pilotada per un consell assessor que liderarà Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política de la UPF i especialista en gestió pública, que ja ha coordinat les tasques de l’equip.

Una d’elles busca incorporar "les direccions públiques professionals" (DPP) a l’estructura administrativa. Sota aquesta etiqueta es busca que alguns dels principals alts càrrecs de l’administració catalana deixin d’elegir-se a dit per motius d’afinitat política, com es fa ara, i passin a escollir-se per processos oberts seguint criteris de "transparència, meritocràcia i neutralitat política".

La mesura va començar a caminar al juliol i afectarà dos nivells de directius públics. Un primer nivell inclou els directors generals dels departaments i directius de les entitats i empreses del sector públic. Un segon nivell de directius de la Generalitat són funcionaris de carrera i ostenten sotsdireccions generals.

El canvi és substancial en el primer nivell. Ara, quan un conseller arriba al seu lloc, té la potestat per cessar i nomenar aquests directors i els responsables de les empreses del sector públic. Això ha fet que la majoria acabin sent membres del partit que està en el Govern o persones afins. A més, n’hi ha alguns que donen una part del sou al partit. Amb aquesta reforma, moltes d’aquestes places hauran de cobrir-se mitjançant una "convocatòria pública" a què es podran presentar els que acreditin els requisits que es plantegin. De dins de l’administració o de fora.

Segons el Govern, una de les virtuts del nou sistema és que per cobrir aquestes places es podrà anar a "captar i retenir talent" del sector privat. La idea és buscar perfils coneixedors de la matèria. El president Salvador Illa ho va plantejar així dilluns: "La gent més ben preparada del país ha de descobrir la vocació de servei públic".

Sense vaivens polítics

Notícies relacionades

El PP i Vox reprenen els contactes davant el relleu de Mazón i el nou cicle electoral

Rosa Álvarez: «Als nostres familiars els va matar la mala gestió, no el clima»

Una altra de les bondats del nou sistema és que aquestes places no estaran subjectes als vaivens de la política. Des del 2010 no hi ha hagut un president de la Generalitat que hagi aconseguit esgotar una legislatura i cada canvi ha provocat un tragí de directors que surt i entren del càrrec. Amb el canvi, el director que hagi accedit a la plaça tindrà un mandat de cinc anys, prorrogables a tres més i, en "situacions d’excepcionalitat", a dos més. En total, una dècada.

Si aquest sistema s’apliqués avui, un director que acabés el seu mandat ara hauria vist passar per la presidència Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra, Pere Aragonès i Salvador Illa. En canvi, la seva esperança de vida actual rarament sobreviu a un canvi de president.