García Ortiz defensa la seva innocència a l’espera de l’entorn d’Ayuso

Segons la interlocutòria d’obertura de judici oral que va dictar el magistrat instructor de la causa, Ángel Hurtado, García Ortiz, en la seva condició de fiscal general de l’Estat, va protagonitzar presumptament "una actuació coordinada i impulsada personalment" per revelar dades de González Amador, que mirava d’arribar a un acord amb la Fiscalia de Madrid per evitar arribar a judici per frau a Hisenda. Aquesta és la tesi acusatòria amb què va concloure la investigació que es va iniciar fa ara aproximadament un any.

L’exadvocada general de l’Estat Consuelo Castro, en defensa del fiscal general, va argumentar com a qüestions prèvies la nul·litat d’actuacions i vulneració de drets fonamentals de García Ortiz durant la instrucció. Va aportar a més noves proves documentals, entre elles missatges a la xarxa X del cap de Gabinet de Díaz Ayuso. Segons la seva opinió, la nul·litat d’actuacions obeeix que el 30 d’octubre del 2024 l’instructor va dictar tres interlocutòries, entre elles la del registre, i aquesta última la considera nul·la per la seva falta de motivació, perquè es limitava a dir que resulta necessari decretar el secret, sense realitzar un judici de ponderació.

Va ser "excessiu i desproporcionat", va dir Castro. A més, l’instructor va ordenar la intervenció de totes les comunicacions del 8 de març al 30 d’octubre del 2024 i, tot i que després ho va limitar, però això "no repara el vici inicial", segons el parer de la defensa que també considera que es va vulnerar la intimitat del fiscal general. En aquest sentit, va afegir que "l’instructor va donar via lliure per copiar tota la informació de tots els seus dispositius o en qualsevol repositori sense aplicar cap filtre perquè l’equip policial copiés materials privats", i de fet dades com els seus números de telèfon o domicili van ser filtrades. Quant a la resta de la instrucció, segons el parer d’aquesta part, García Ortiz "ha sigut sotmès a un procés injust en el seu conjunt", amb la "idea preconcebuda que era culpable".

D’altra banda, Castro va apuntar que només el "prejudici" del jutge Hurtado que el fiscal havia sigut partícip pot explicar que en la seva ordre de processament inclogués que García Ortiz va actuar per ordres de Presidència del Govern, sense que s’hagués realitzat cap diligència respecte a això. També al·ludeix vulneració d’igualtat d’armes, ja que es van practicar més diligències de càrrec que de descàrrec, i gran part de les sol·licitades per la defensa van ser rebutjades per Hurtado.

La tinenta fiscal del Tribunal Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, va prendre la paraula per recolzar els arguments de l’Advocacia de l’Estat. En coincidència amb els arguments de la defensa, també va assenyalar durant el tràmit de qüestions prèvies que el registre al despatx del fiscal general per la Guàrdia Civil es va portar a terme "com si es tractés de perseguir delictes tan greus com els terroristes", quan únicament es buscava un correu electrònic entre un advocat i un fiscal.

Mateixos jutges

La Fiscalia també apunta que la sala d’enjudiciament està integrada pels mateixos jutges que van formar part de la sala d’admissió de la querella: Manuel Marchena, Antonio del Moral, Juan Ramón Berdugo, Carmen Lamela i Susana Polo. Els dos únics magistrats que integren la Sala i que no han intervingut en cap assumpte relacionat amb aquesta causa són el president, Andrés Martínez Arrieta i Ana Ferrer.

Per la seva banda la defensa de González Amador, que exerceix l’advocat Gabriel Rodríguez Ramos, va impugnar tots els motius de nul·litat argumentats per l’Advocacia de l’Estat i la Fiscalia. Va recordar que cap d’aquestes parts va esmentar que el fiscal general va esborrar el contingut dels seus dispositius electrònics i que la proporcionalitat de les ordres del jutge per als registres van ser avalades per la sala d’apel·lacions de l’alt tribunal: "Molta queixa abstracta, general, i de concretes cap".

En el mateix sentit, per impugnar els arguments de nul·litat han intervingut també el lletrat Ignacio de Luis per part del Col·legi de l’Advocacia de Madrid, Fernando García Capelo per Foro Libertad y Alternativa, Víctor Soriano, de Manos Limpias, que exerceixen l’acusació popular, i Juan Antonio Frago per l’Associació Professional i Independent de Fiscals.

Notícies relacionades

‘Cherchez la femme, pardieu!’

Vilaplana ratifica que Mazón va atendre trucades i la va acompanyar al pàrquing

L’origen de tota aquesta causa, que alguns qualifiquen d’històrica, es va originar en el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, on va acudir González Amador el març del 2024 després de conèixer que dades confidencials de les comunicacions entre el seu advocat, Carlos Neira, i el fiscal a qui havia correspost el seu cas per frau havien sigut utilitzades en una nota de premsa de la Fiscalia de Madrid. Apuntava també el fiscal general per un delicte de revelació de secrets com a responsable últim de la filtració de l’e-mail complet a determinats mitjans de comunicació.

L’assumpte va acabar escalant al Tribunal Suprem per la condició d’aforat de García Ortiz. La defensa, que exerceix l’Advocacia de l’Estat, manté un altre relat ben diferent: les dades revelades no van vulnerar cap secret, ja que ja havien sigut difoses en la premsa abans de la nota de premsa, i a més la publicació d’aquest document obeïa a un objectiu lícit, com era combatre una notícia falsa que tenia el seu origen en el mateix responsable del Gabinet de Díaz Ayuso.